El de l’Espanyol, un problema d’entrenador, de jugadors o de projecte?
A tres jornades per a la finalització de la fase regular de LaLiga Hypermotion, l’Espanyol, malgrat tenir encara unes molt remotes opcions matemàtiques per a aconseguir l’ascens directe, veu com aquest està a cinc punts de distància, per la qual cosa només un miracle esportiu permetria eludir el playoff i aconseguir l’objectiu d’acabar en el top 2. La temporada del conjunt perico, a pesar que a excepció de la jornada 1 ha estat sempre en el top 6, no pot qualificar-se fins al moment d’una altra manera que de decebedora; un dels símptomes que la cosa no ha funcionat en cap moment del curs és el fet que han desfilat per la banqueta del primer equip blanc-i-blau fins a tres entrenadors, i cap d’ells, cadascun amb els seus matisos, ha aconseguit ni els resultats esperats ni implementar el seu sistema de joc en una plantilla molt poc permeable que té gran part de culpa en la situació actual. Ni Luis García, ni Luis Miguel Ramis ni Manolo González han pogut aconseguir la millor versió d’uns jugadors que estan tenint grans problemes per a traslladar la idea dels preparadors al verd, la qual cosa explica en bona part l’actual situació classificatòria.
Luis García, acomiadat aprofitant el primer sot de resultats, no va poder implementar amb èxit el seu ambiciós sistema
Luis García va ser el primer tècnic del curs en la banqueta de l’Espanyol. Els seus resultats, si bé no van ser dolents, no van estar tampoc a l’altura de l’esperat: en els seus 14 partits al capdavant de l’equip, l’Espanyol va sumar 24 punts de 42 possibles. Després d’un començament il·lusionant, encara que va deixar bastants dubtes a casa, l’equip va entrar en un sot de joc, considerat el seu llibret massa complicat d’assimilar per als jugadors. Si alguna cosa se li pot retreure a Luis García és que va voler que l’equip jugués com el que en teoria és, un equip gran, amb una proposta ofensiva considerada però massa complexa per a una plantilla la confeccionada per Fran Garagarza on faltaven alguns elements necessaris per als seus objectius a pesar que van ser reclamats pel preparador.
Darrere de l’adeu de Luis García s’amagava també el desacord amb el director esportiu, que va acabar amb l’entrenador asturià al carrer aprofitant una mala ratxa de resultats, una sola victòria en els últims cinc partits, enfront del Valladolid, i després de perdre a l’Stage Front Stadium amb el Leganés i a domicili contra l’Sporting i empatar a casa enfront de l’Eibar. El basc va aprofitar el primer sot seriós de l’equip per a esborrar del mapa a un tècnic amb el qual es va trobar a la seva arribada a l’entitat, encara que no es pot negar que l’equip havia despertat molts dubtes en el seu joc, ja que excepte excepcions com la del partit enfront del Levante a Orriols l’ambiciosa proposta del tècnic poques vegades es va veure plasmada per l’equip sobre el verd. Malgrat que en aquests 14 partits no va aconseguir armar un bloc sòlid ni imposar un estil de joc propi, deixava a l’equip en cinquena posició i a només tres punts de l’ascens directe i a quatre punts del líder.
Ramis, la proposta del qual no va quallar, cessat per “la dinàmica del primer equip en les últimes jornades de competició”
Luis Miguel Ramis, sense equip després d’entrenar a Almeria, Albacete i Tenerife, va ser el triat per Fran Garagarza per a ser el nou ocupant de la banqueta de l’Espanyol . La seva aventura en l’entitat blanc-i-blava va durar poc més de quatre mesos, i com amb el seu antecessor, una mala ratxa esportiva de l’equip empenyia als responsables del club a la seva destitució. En el comunicat oficial fet públic per l’entitat blanc-i-blava per a justificar aquesta decisió, s’esgrimia que “la dinàmica del primer equip en les últimes jornades de competició” era el principal motiu per a la destitució, sempre amb l’ascens a Primera Divisió “com a únic i clar objectiu”.
El balanç de Ramis en els 16 partits en els quals va estar al capdavant de l’equip van ser 6 victòries, 7 empats i 3 derrotes, deixant-lo en tercera posició de LaLiga Hypermotion amb 49 punts, a tn només un de l’ascens directe que marcava en aquest moment l’Elche i a quatre del lideratge de la categoria, que ostentava el Leganés. Malgrat deixar a l’equip més amunt que l’asturià, no aconseguia millorar els seus números pel que respecta a punts per partit, i aquest ascens en la taula es va deure més a les fallades dels seus rivals directes que a mèrits propis. Tampoc va ser gens convincent a nivell de proposta de joc, amb un model conservador a l’extrem que va acabar enervant a l’entorn blanc-i-blau.
Manolo González, llastrat per l’absència de victòries
L’encarregat de substituir a Ramis fins a final de temporada va ser Manolo González, fins a aquest moment tècnic del filial. En els seus nou partits en la banqueta del primer equip, ha aconseguit dos triomfs i fins a set empats: victòria en el seu debut enfront del Saragossa (0-1) i a casa davant l’Albacete (2-1), i empats en el Stage Front Stadium davant Tenerife (1-1), a Burgos (0-0), en el camp del Leganés (0-0) , en feu perico enfront de l’Andorra (1-1), a Elx (2-2), com a local davant l’Sporting de Gijón (0-0) i en el camp del Valladolid (0-0). Evidentment, malgrat no haver perdut cap partit i haver frenat la sagnia golejadora que arrossegava l’equip, la successió d’empats i la successió d’empats -el 77% dels resultats del gallec han estat igualades, la qual cosa fa que la seva mitjana de punts per partits sigui un insuficient 1,4, inferior als seus antecessors en el càrrec- estan penalitzant-li.
Dona la sensació que Manolo González es troba en els últims partits una mica superat per la situació que ha heretat, amb una confecció de plantilla per part de Fran Garagarza fart discutible, ja que la mateixa malgrat no estar exempta de qualitat està si més no descompensada com a fruit del poc cas fet en els moments de mercat als requeriments dels tècnics per a suplir mancances, a l’inoportú dels relleus en la banqueta -precipitat en de Luis García i massa tardà el de Luis Miguel Ramis– i al pèssim encert a l’hora de realitzar els fitxatges el passat estiu, que venen a confirmar les veus que des del mateix interior del club denunciaven el seu poc coneixement del mercat.
A més, el no haver realitzat cap incorporació al gener, alguna cosa que cal atribuir també a la falta d’inversió del propietari, Chen Yansheng, ha impedit rectificar els molts errors de planificació del mercat estival.
