L’Espanyol porta 163 gols encaixats en les últimes tres temporades, des del passat ascens: una mitjana de 53
Una de les preguntes que recurrentment apareixen a l’entorn de la situació de l’Espanyol és com és possible que tenint la millor dupla golejadora de LaLiga Hypermotion, la que conformen Martin Braithwaite i Javi Puado, que suma 20 i 12 gols respectivament, és a dir, sumeixin entre tots dos 32 dianes, l’equip blanc-i-blau no servei major profit d’aquesta parella letal a nivell classificatori. De fet, en els últims anys l’Espanyol ha destacat per tenir magnífics golejadors com Raúl de Tomás i Joselu Mato, i això no ha impedit sofrir dos descensos de categoria. Les respostes a aquest interrogant són vàries, però una que no es pot passar per alt és la dels problemes defensius que pateix l’equip perico des de fa anys, i als quals sorprenentment en un any com el present tampoc es va posar solució per part de la direcció esportiva que lidera Fran Garagarza.
Hi ha una dada bastant significativa que apuntava la nostra companya Marta Mendoza aquest dilluns a ‘La Grada Ràdio’, i és que des de l’últim ascens, en dues temporades completes i el que portem d’aquesta, l’Espanyol ha encaixat una xifra escandalosa de gols, fins a 159: la 2021-22 van ser 53; la 2022-23, 69; i en el que portem de la 2023-24, mancant 5 jornades de competició regular, són ja 40 gols en contra. Fent la mitjana, ens dona 53 gols per curs encaixats. Així, ni tenint dos davanters que cadascun anotessin 20 gols, unes xifres reservades només a rematadors destacats, es podria neutralitzar aquesta aclaparadora xifra de dianes encaixades. La pregunta és evident: per què coneixent aquesta estadística, el passat estiu la direcció esportiva únicament va fitxar un central, sent el triat Víctor Ruiz, un home en el tram final de la seva carrera i que es trobava sense equip entrenant-se pel seu compte.
