Les sensacions “molt negatives” que emana l’actual Espanyol i el gran error de Fran Garagarza
L’Espanyol, després d’un empat en el seu enfrontament a Valladolid, va tornar a deixar passar la chance d’acostar-se a la zona de promoció directa, quedant-se a cinc punts d’aquesta. Encara que només va afegir un punt al seu haver davant l’equip local, el Valladolid lidera la taula de la Segona divisió, afavorit per l’ensopegada del Leganés a Albacete. Per part seva, l‘Eibar no va aconseguir triomfar en la seva visita al Levante i, amb un empat, es col·loca en tercera posició, a dos punts de la promoció directa. No obstant això, els perseguidors de l’Espanyol, en el seu afany d’assegurar un contingent en els playoffs, han retallat distàncies, posant pressió sobre l’equip blanc-i-blau, que no ha de perdre l’enfocament en les tres jornades decisives que resten per a garantir, com a mínim, la seva presència en la lluita per l’ascens: l’Oviedo, en cinquè lloc; el Racing de Santander, en sisè; i l’Sporting, s’han col·locat a tir de pedra de l’Espanyol en la classificació, amb els asturians i els càntabres a un sol punt, i els gijoneses a dos. L’Elche va ser l’únic que no va aconseguir capitalitzar la seva oportunitat d’entrar en la contesa pels playoffs.
Tal com hem comentat en ‘La Grada Ràdio’, ha arribat el moment d’encarar la realitat i a l’Espanyol no li queda més remei que abandonar la senda dels empats infructuosos i buscar decididament la victòria: si no comença a collir triomfs de tres en aquest tram final de la temporada, fins i tot el seu lloc en els playoffs està en risc. És crucial recordar que dilluns que ve, l’Espanyol s’enfrontarà a casa a l’Oviedo, un rival que com dèiem es troba a un sol punt de distància en la taula, i qualsevol resultat que no sigui una victòria podria desencadenar un efecte va dominar indesitjat. Sigui com sigui, cal aconseguir aquestes victòries que s’estan resistint, un fenomen aquest de l’escassetat de triomfs al qual hem intentat donar explicació en el programa d’avui: es deu a un mal disseny de la plantilla? Està darrere el ball de tècnics? O potser és que als jugadors els falta caràcter guanyador?
El problema de la creació ofensiva de l’Espanyol, alguna cosa que no és exclusiu dels últims partits
El nostre analista Àlex Cobas ha portat a la seva secció una estadística sobre les accions de creació de xuts que ha fet cada equip de LaLiga Hypermotion, que reflecteix que l’equip blanc-i-blau està en una posició molt discreta. El conjunt blanc-i-blau està en la zona mitjana baixa en una hipotètica classificació en funció d’aquest criteri, la qual cosa crida poderosament l’atenció tenint en compte que en teoria la plantilla blanc-i-blava atresora bastant talent i potencial de mig camp cap endavant.
Álex de Llano analitza els problemes de l’Espanyol, i apunta l’error de Fran Garagarza
Per a intentar definir què és el que fa que a l’Espanyol de Manolo González li costa tant guanyar hem parlat amb el comentarista i analista Álex de Llano; “És un clima de decepció. Ha provat coses noves, es busca ser més protagonista encara que no acaba de sortir, s’estan veient unes certes millores en alguns aspectes però a l’equip se li veuen encara moltes mancances a l’hora de crear, de generar. L’equip transmet sensacions molt negatives quant a futbol, quant a joc i quant a ànim també. Em va donar una sensació estranya perdre temps a Valladolid en un partit en el qual si no guanyes quedes en una situació molt complicada, em va sorprendre, la qual cosa em fa pensar que estigui equip està molt mentalitzat en el playoff i poc en l’ascens directe. Hi ha un clima al voltant de l’equip com que s’està anant en contra de l’Espanyol, però els primers que estan anant en contra de l’Espanyol són els jugadors, no estan anant endavant, em recorda a l’any de l’anterior descens, en la 2019-20 en què semblava que era tota la culpa de fora, no de dins, i això va en contra de l’equip”. No es va veure a l’equip sortir a guanyar a Valladolid, com en altres partits abans: “Es veu molt clar en els partits clau de la temporada; el dia de l’Elx t’avances fins a dues vegades en el marcador i et fan dos; davant el Leganés, en un partit en què no surt res a dalt; i partits com els de l’Andorra o Sporting a casa, en què la gent es va de l’estadi amb la sensació que a aquest equip no li dona per a més, sensació que a nivell futbolístic l’entrenador vol posar coses en lliça coses però els jugadors estan en un moment molt complicat a nivell mental, sembla que no li ho acaben de creure del tot. Manolo González ha aportat coses molt bones, des de la seva arribada és l’equip que més faltes fa, però falta traslladar això a alguna cosa diferent de donar puntades al rival”.
En aquest escenari, ni tan sols està el playoff assegurat; com caldria gestionar l’equip perquè no s’esfondri tot?: “El pitjor que li ha passat a l’era Manolo González és que l’Espanyol encara no ha perdut, que no ha rebut un cop; per a mi, una derrota no hagués vingut malament perquè els jugadors haguessin vist que no estava anant bé el tema. L’Espanyol està en un moment que no té res a perdre, què marcarà la diferència d’anar a mort i guanyar-ho tot a empatar tres, de guanyar-ho quedar tercer o sisè perquè quedar fora del playoff està difícil. Crec que l’enfocament que li donarà l’Espanyol és que haver de jugar playoff és com un càstig, i per a altres equips no, és una il·lusió, i em fa mala olor”. Malgrat valorar positivament la idea de Manolo González, li falta encara per a poder treure nota: “Per a mi la proposta de Manolo González allunya més de la derrota, no hem vist partits com alguns de l’etapa de Ramis; t’allunya de partits més insulsos com el de Santander, el partit cim en el qual degué acabar l’era Ramis. La meva principal crítica al tarraconense era que no feia jugar a l’equip, només havia de defensar, amb el que en la primera transició el rival et vacuna i ha de plantejar coses que no han treballat durant la setmana. Amb Manolo estic una mica més tranquil, però de moment no ha estat capaç de donar amb la famosa tecla; de moment és una mica de decepció”. Qüestionat per si amb Luis García l’equip hi hagués aconseguidor millors resultats, Álex de Pla considera que “em va semblar lògic el seu enfocament a final de la passada temporada, el de marcar un gol més que el rival perquè el seu equip no anava a aprendre a defensar en sis partits; en Segona va buscar una cosa similar, sense ser tan extrem. Em sembla que l’equip mai va jugar com amb Luis García, m’agradava més la seva manera de jugar i l’equip no hagués tingut aquesta crisi d’identitat que va haver-hi amb Ramis, a més amb un calendari favorable”. Álex de Pla va mantenir fa unes setmanes una extensa entrevista amb Fran Garagarza: “Portava parlant amb el club des que va arribar a l’estiu; crec que ha de tenir lloc en els mitjans nacionals i em barallo perquè el tingués, és un privilegi que tingués 50 minuts en un mitjà nacional. Li vaig veure molt obert, no li dec res a ningú però li vaig veure molt com crec que és ell, seriós però alhora intentant trencar la paret, va haver-hi bon feeling. El tema de Luis García va ser el més problemàtic, la qual cosa va desestabilitzar a l’Espanyol en un moment que necessitava tranquil·litat; si arribes a un lloc nou i pots tenir un problema reputacional. Si està l’ídol de l’Espanyol en la banqueta i no hi ha motius per a tenir por, per a cessar-lo, era de manual utilitzar-ho de parapet i si hi ha un problema més endavant, adeu. Però si arribes a un lloc en què és un ídol, sincerament per a mi és l’error”.
Temps de tertúlia
En el temps de tertúlia, en què hem comptat amb la presència de Carlos Latorre, Toni Bermejo i Ferran Granell, hem parlat de la situació d’aquest Espanyol necessitat de retrobar-se amb el triomf. Latorre i Ferran defensen la necessitat de mantenir un cert optimisme cara a l’objectiu de l’ascens directe, més que res per a evitar enviar el missatge a l’equip que poden baixar ja els braços i que perilli fins i tot el playoff. Bermejo veu que en aquest moment poden ocórrer dues coses: el club pot fer implosió i l’equip perdre’l tot, o fer eclosió i guanyar-lo tot: “Cal plantejar-se què aportar per a evitar el desastre”.
