Causes i conseqüències del nou fiasco de l’Espanyol: més prop de quedar fora del playoff que de l’ascens directe
L’Espanyol continua sumant decepció rere decepció, i l’última d’elles, l’empat davant l’Sporting de Gijón, pot costar-li realment cara. L’equip de Manolo González s’havia marcat el repte de superar al conjunt asturià, que recordem havia perdut 5 de les seves últimes sis sortides -únicament van guanyar al Mirandés- i venia de perdre 0-3 davant el cuer, el Villarreal B, i esperar l’error d’algun dels seus rivals per l’ascens directe, i no es va donar cap dels dos escenaris: els blanc-i-blaus van fracassar en el seu intent de superar al quadre asturià amb un sens dubte insuficient 0 – 0, mentre que els equips que li precedien en la taula, Leganés, Valladolid i Eibar, sí que feien els deures i sumaven altres tres punts als seus respectius casellers. Des de l’arribada de Manolo González a la banqueta, l’Espanyol ha mantingut una ratxa sense derrotes, però la realitat és que els empats no són suficients en aquest nivell de competició, especialment amb les aspiracions elevades del club, i ara mateix l’equip està més prop de quedar fora de playoff -té al setè classificat a tres punts- que del top 2, que s’allunya fins als 6. Mentre s’allunya l’objectiu inicial, els competidors més pròxims estan guanyant terreny. Davant l’Sporting, malgrat un començament esperançador, el rendiment va decaure progressivament, i els errors es van acumular, acabant tant la graderia com l’equip amb una evident sensació de decepció i abatiment. Ara toca almenys assegurar plaça per a jugar-la-hi en el playoff d’ascens, que com insistim a hores d’ara no està ni molt menys assegurada.
A ‘La Grada Ràdio’ hem parlat d’aquesta situació tan poc esperançadora en la qual s’ha ficat l’Espanyol mancant únicament quatre partits. Alguna cosa que ha vingut forjant-se fruit d’una nefasta política a nivell de planificació esportiva i de l’endèmica falta de caràcter de la plantilla perica.
L’Espanyol no va saber com fer-li mal al Sporting; la responsabilitat de l’equip i de Manolo González
El nostre analista, Àlex Cobas, ha detallat en la seva secció a ‘La Grada Ràdio’ la dificultat que va tenir l’Espanyol per a generar ocasions davant l’Sporting; de fet, que als blanc-i-blaus els costa molt tenir bones oportunitats davant els rivals és una tònica general en els últims partits. Per a l’analista, el vesteixo davant el conjunt asturià no va ser un problema d’actitud sinó d’aptitud. També feia incís en els problemes que al seu parer està tenint Manolo González per a aportar solucions i recursos ofensius en els últims minuts, i la necessitat que busqui alternatives diferents davant la inoperància dels seus homes. També cal tenir en compte que a l’hora de buscar solucions en la banqueta el tècnic, com els seus predecessors, està tenint problemes per a trobar els elements necessaris, la qual cosa redunda en la ja apuntada deficient confecció de la plantilla per part del director esportiu, Fran Garagarza.
Per a Pedro Nieto, que veu un equip “cremat”, la plantilla és reflex de la baixada que ha donat l’Espanyol com a club en els últims anys
En el programa hem comptat amb la presència de Pedro Nieto, ex jugador blanc-i-blau i comentarista i analista televisiu, a més d’un bon coneixedor de la categoria; Nieto reconeixia com tants uns altres pericos estar “fotut; una victòria dels últims 9 partits i davant l’Albacete. Sempre m’ha agradat tot reconduir-ho per la part positiva, però el problema ja no és el que fa l’Espanyol, el que m’arriba dels altres equips és que són millors que l’Espanyol. Tot això em fa analitzar bé i penses, què fem amb l’Espanyol? No hi ha arguments, quan has de tirar d’èpica, dolent. La sensació és que l’equip està molt cremat, no crec que tinguem problemes per a arribar al playoff però em preocupen les dinàmiques positives d’equips com el Racing de Santander i l’Oviedo. Donen més arguments futbolístics que l’Espanyol, i això és una cosa trista”.
En aquests moments, els empats no serveixen absolutament de res, i preocupa en l’Espanyol el seu dèficit ofensiu: “És un equip que a dalt centra molt, però ens hem quedat amb això. Em falten molts arguments, podem parlar d’estadístiques però en els 9 últims partits en què s’ha guanyat un encontre no tinc la sensació que l’Espanyol hagi estat superior als seus rivals. La sensació és que no genera por al rival i no l’obliga a canviar els plantejaments dels seus partits”. Què li passa a aquest equip, és tema d’actitud o aptitud?: “És un tema psicològic, la meitat de la mateixa ja va baixar fa dues temporades, porta molt llast i no s’ha regenerat. És un equip fràgil a nivell mental, necessita canvis. El que estem veient és la conseqüència de l’immobilisme dels últims quatre anys en el club, és un tema molt global. El club està en una baixada molt gran aquests últims anys, l’Espanyol no sedueix als futbolistes perquè es quedin, i crec que és el que està repercutint en la plantilla”. Per a Pedro Nieto, la solució és aquest moment no és la pedrera, que ha de tornar a ser “exemple i referència a Espanya”, davant el risc de cremar a jugadors amb projecció, i considera que davant l’evidència que els fitxatges no han donat el resultat esperat, és el moment que la plantilla d’un pas endavant i assumeixi la seva responsabilitat.
Temps de tertúlia
En el temps de tertúlia, hem comptat com cada dilluns amb Juan José Caseiro, Victor Maymó i Juan Terrats de com afronta l’equip aquesta recta final de curs; la conclusió, que estem en mans d’una plantilla que no sembla afrontar amb el millor estat anímic un repte exigent. Com apunta l’experimentat periodista, un tema per a la reflexió és comprovar com des de l’arribada de Manolo González a l’equip li costa més tirar endavant els partits que juga com a local, donant la sensació que la pilota crema els peus als jugadors blanc-i-blaus, tenallats per la responsabilitat i la por de fallar; el mateix Terrats ha revelat que aquest passat divendres va haver-hi reunió amb Mar Rovira, responsable del Departament de rendiment mental, la qual cosa dona idea del moment d’ansietat dels futbolistes pericos; de la mateixa manera, Fran Garagarza ha fitxat aquesta setmana dos psicòlegs per a la Base, just en un moment en què es comença a conèixer el nombre d’acomiadaments que s’aplicarien en diferents departaments del club si no es produeix l’ascens.
