Joan Collet: “Estem passant un dels pitjors moments de la història de l’Espanyol”
Amb el derbi davant el Barça en l’horitzó, l’ex president de l’Espanyol , Joan Collet, possiblement no deixarà a ningú indiferent amb les seves declaracions per a Relevo. Ara, com a Delegat Comercial de Sport&slandscape, Collet ha canviat de trinxera, però la passió amb la qual reviu la seva història en els derbis mostra que continua sent, abans de res, un perico de cor. Recordant els seus primers enfrontaments amb l’etern rival, rememora com va viure el primer en la temporada 1972-73, quan el marcador va acabar amb un empat a un. “Eren anys on l’Espanyol li plantava cara al Barcelona, eren partits de tu a tu i si perdíem ens enfadàvem. No pensàvem que perdríem, ara ho trobem normal. Abans era una punyalada perquè tot estava igualat”, es lamenta, enyorant un temps en què el derbi encara podia oferir aquesta competència tan igualada.
Qüestionat per què opina de l’Espanyol actual, es mossega la llengua: “Ho he parlat ja amb companys i altres mitjans, com a expresident el millor és no opinar. No toca. Òbviament estic enfadat, desil·lusionat, desencantat, decebut… Crec que estem passant un dels pitjors moments de la història, però no vull parlar de les persones ni valorar res. Són moments molt difícils que per història l’Espanyol no mereix. Que com se soluciona? No vull opinar”.
La seva percepció sobre els derbis actuals és un altre reflex de la crisi d’identitat que, segons ell, assota a l’Espanyol. “No hi ha ningú que pensi que guanyarem de veritat aquest diumenge. Seria una sorpresa molt gran. No t’esmento, no tinc esperances de puntuar. Guanyar és una utopia, com fer-ho davant el Real Madrid”, afirma sense embuts. La passió que van infondre aquests partits en els 70 i 80 contrasta amb l’escepticisme amb el qual ara la inflada perica observa cada dol contra els blaugrana.
Joan Collet comparteix els seus records sobre l’ambient que es vivia en els derbis d’antany. “En Sarrià hi havia ambient bo perquè no hi havia ultres. Estàvem junts els de la Manigua amb els del Barça… I fèiem guerres d’ous”, comenta. Aquest aire nostàlgic recorda un Espanyol on la rivalitat es vivia amb més autenticitat, sense els problemes de violència que van arribar posteriorment amb els grups radicals.
En la memòria de Collet també queden gravades les tensions entre els dirigents de tots dos clubs, amb les famoses lluites verbals entre el llavors president perico, Dani Sánchez Llibre i Joan Laporta; encara que admet que en realitat “és molt difícil enfadar-se amb Dani Sánchez Llibre”, la relació amb Laporta va ser una altra història. La batussa pel fitxatge frustrat de Saviola, que va acabar al Sevilla quan semblava lligat per l‘Espanyol, és un clar exemple de com es viu la rivalitat en el futbol. No obstant això, Collet confessa: “Això de Saviola va significar que ens tenen en compte. Tant de bo fóssim Betis i Sevilla, i puguem pensar que podem guanyar. Però no és així”.
Finalment, l’ex president es mostra crític també amb la situació econòmica del Barça i el paper de LaLiga. Des de la seva perspectiva, la permissivitat cap al club blaugrana respon a interessos comercials, destacant que “LaLiga li ho deixa fer perquè es faci el Clàssic”: “A mi tot, d’una banda, em sona rar, però després li veig lògica, potser no és legal. No s’entén des de fora que puguis fitxar jugadors i pagar fitxes altes amb tots aquests deutes a compte d’una palanca que no és bona. Però això li ho deixa fer LaLiga perquè vol que hi hagi dos equips competitius. No els interessa que el Real Madrid guanyi fàcil, volen que hi hagi el Clàssic, que els dona diners al futbol espanyol perquè tots els països volen els drets de televisió. Per això no interessa que al Barça no li deixin fitxar.”.
Amb les seves paraules, Joan Collet no sols ressuscita els vells enfrontaments, sinó que a més aviva la flama d’una rivalitat que l’Espanyol no hauria de deixar morir, malgrat les dificultats i al descoratjament que regna entre l’afició.
