“Vull parlar de la meva mare per a no oblidar-la. Crec que estaria orgullosa de mi”, diu Jofre Carreras
Jofre Carreras explica que “tinc clar el que vull. La meva mare volia l’ascens tant o més que jo. Ella estava il·lusionada. Així que en aquest moment no em podia ensorrar. Ho vaig fer per mi, egoistament, però també per ella i pels meus companys. Jo em trobava bé físicament i creia que podia ajudar a l’equip”. El gironí ha recorregut a ajuda professional per a afrontar aquest tràngol: “Ja abans de ser aquí, en el Mirandés, quan va passar això del meu pare, parlava amb el psicòleg del club i mantenia xerrades totes les setmanes. Jo no m’amago, és una eina que està per a utilitzar-la i que a mi m’ha anat bé. Ara la psicòloga m’està ajudant. El club el posa per a ajudar, a mi em funciona i no haig d’amagar-me per això. Per a superar uns certs problemes has de parlar-los amb naturalitat. Jo tenia una relació molt especial amb la meva mare. I vull parlar d’ella per a, d’alguna forma, no oblidar-la. Crec que estaria orgullosa de mi per fer-ho així”. I en ells cada vegada que marca un gol: “A qui li dedico els gols? Als meus pares. Als dos”.
