La mateixa història de cada estiu a l’Espanyol: Garagarza, obligat a aconseguir el més difícil encara
L’Espanyol torna a sofrir la marxa del seu davanter referència i gairebé sempre ha aconseguit substituir-lo amb èxit; el problema per a Garagarza és que ara ha d’aconseguir un recanvi amb uns recursos mínims.
Per a l’Espanyol, la tornada a l’activitat per afrontar la temporada del retorn a Primera divisió venia acompanyada d’una notícia gens desitjada, la decisió del seu jugador franquícia, Martin Braithwaite, de deixar l’entitat blanc-i-blava.
El davanter danès va exercir minuts després de sotmetre’s a les preceptives proves mèdiques al seu dret a rescindir el contracte dins del termini acordat amb la direcció esportiva que encapçala Fran Garagarza durant el mercat d’estiu passat, convertint-se en agent lliure. Una decisió que deixava l’Espanyol en una situació molt complicada, ja que perdia el seu màxim golejador sense rebre cap compensació econòmica a canvi, i amb la necessitat de trobar un recanvi de garanties. D’altra banda, per a l’actual economia de l’Espanyol, el salari de Braithwaite era molt elevat i la seva sortida suposa un estalvi estimat de més de 3,5 milions en massa salarial, del qual es podrà invertir un 70 % en un substitut de qualitat que es converteixi en la referència ofensiva i un dels pilars per aconseguir l’objectiu de la permanència; és a dir, el club té un pressupost de 2,45 milions d’euros per fitxar un o diversos jugadors que ocupin la seva posició. Com explicàvem divendres passat a ‘La Grada Online’, l’entitat blanc-i-blava ha informat diversos candidats que pot oferir un salari brut d’1 milió d’euros per un jugador cedit, encara que estan disposats a augmentar l’oferta fins a 2 milions d’euros bruts; l’objectiu, atreure un davanter de qualitat contrastada i un jove amb projecció. Com revelem avui al portal, un dels candidats és Mariano Díaz, un futbolista de qualitat encara que fa anys que és lluny de la seva millor versió. Sense anar més lluny, ha tancat una temporada decebedora a tots els nivells al Sevilla després de viure un nou infern amb les lesions. Mariano es troba en un moment decisiu de la seva carrera professional. Als seus gairebé 31 anys, encara no ha signat amb cap equip, però el seu talent i experiència a l’elit podrien ser valuosos per a l’Espanyol, que busca reforçar la seva davantera a Primera divisió, encara que per a això seria necessari que recuperés la seva millor versió, aquella que va oferir a França. Després d’una etapa plena d’alts i baixos i desafiaments que el van allunyar del seu millor nivell, Mariano té l’oportunitat de revitalitzar la seva carrera si accepta la proposta d’un RCDE que el considera un bon candidat a causa de la seva habilitat, experiència i coneixement de la categoria. Això sí, sempre que pugui recuperar la caiguda de rendiment i recuperar la forma que el va fer destacar a l’Olympique.
Garagarza, davant un gran repte
Sigui o no Mariano un dels triats, en la figura del director esportiu perico de l’Espanyol, Fran Garagarza, recau la complicada missió de donar amb la tecla per a l’atac blanc-i-blau. Durant la presentació d’Álvaro Tejero i Carlos Romero, els dos únics fitxatges de l’Espanyol fins ara, el basc va reconèixer que el de la fugida de Braithwaite “era un tema que sabíem que es podia produir i així va ser. No podem dir res. Clar que hi ha pla B, si no seria una irresponsabilitat. Una altra cosa és la capacitat que tinguem per substituir un jugador que ha tingut el compromís que ha tingut i ha ficat els gols que ha ficat. Primer està la part econòmica, que és difícil, després les opcions que pot haver-hi i tercer en el timing. Tenim opcions enfocades, però no és viable tancar-les ja. Cal esperar, a partir d’aquí anirem veient”.
L’Espanyol, acostumat a perdre cada estiu els seus golejadors de referència
Aquest objectiu que ha d’afrontar Garagarza aquest estiu no és nou a l’Espanyol, acostumat els últims anys a perdre els seus golejadors de referència i haver-los de substituir. Cal dir, això sí, que aquesta tasca ha estat ben resolta gairebé sempre. Des de 2017, fa ja set anys, els davanters estrella han marxat i han estat substituïts amb homes que, o bé eren ja en nòmina o bé procedien del mercat, moltes vegades amb resultats bastant notables. L’agost de 2017, l’equatorià Felipe Caicedo va ser transferit a la Lazio per 2,5 milions d’euros, una xifra molt de menor del preu que el president Chen Yansheng esperava rebre pel davanter equatorià; aquella temporada només havia marcat dos gols en 27 partits, sis menys que els 8 del curs anterior, enfosquit en aquesta faceta del gol per Gerard Moreno, pichichi blanc-i-blau amb 13 dianes.
Un any després, el juny de 2018, i després d’haver anotat 16 en competició regular, el de Santa Perpètua, un dels jugadors més estimats pels aficionats pericos, va marxar al Villareal CF a canvi de 20 milions d’euros -el club groguet posseïa el 50% dels seus drets-. El va substituir Borja Iglesias, que després de brillar al Real Zaragoza a Segona divisió, va marcar 17 gols en la seva primera temporada. I, de fet, l’única temporada com a blanc-i-blau. L’agost de 2019, el gallec va deixar l’Espanyol, que venia de classificar-se per a l’Europa League, per unir-se a la disciplina del Real Betis, que va pagar la clàusula completa de 28 milions d’euros. Ni Facundo Ferreyra ni Jonathan Calleri van ser substituts a l’altura del ‘Panda’, per la qual cosa, el gener de 2020 i després d’haver anotat únicament 14 gols en 19 partits, l’Espanyol va pagar 20 milions per aconseguir el fitxatge de Raúl de Tomás. Tant Calleri, que havia arribat per reemplaçar el gallec el 2019, com Ferreyra, van deixar el club l’agost de 2020.
Després d’haver estat l’estendard golejador de l’equip, les anteriors temporades, en l’últim moment de la finestra de transferències de l’estiu de 2022 i entre polèmica, Raúl de Tomás va sortir en direcció al Rayo Vallecano. Semblava impossible aconseguir un recanvi de garanties, però novament es va obrar el miracle: Joselu Mato va arribar procedent del Deportivo Alavés per fer oblidar a l’hispanodominicà, i certament els seus números van ser molt bons, amb 16 gols en 34 partits, encara que no van servir per aconseguir la permanència. Després de marxar a l’estiu de 2023 al Madrid acollint-se a una clàusula alliberadora al seu contracte, el rol golejador a segona el va heretar Martin Braithwaite, que després de ser clau en l’ascens amb 22 gols en 39 partits, també va agafar la porta de sortida com els seus predecessors.
Com diem, ara el director esportiu de l’Espanyol, Fran Garagarza, té la responsabilitat d’aconseguir reclutar un davanter que garanteixi un nombre d’anotacions significatiu, sabent que el gol és car i es cotitza alt, i que els recursos dels blanc-i-blaus són aquest estiu especialment limitats.
