La preocupant situació econòmica de l’Espanyol
Segons explica ‘Palco23‘, l’Espanyol no pot fer front al seu deute amb venciment menor a un any amb els recursos actuals a curt termini. Si no s’aconsegueix l’ascens, es preveu una important retallada econòmica i de despesa en personal d’estructura corporativa i esportiva.
Avui el digital especialitzat en finances lligades al món de l’esport ‘Palco23‘ publica un informe sobre la situació econòmica del RCD Espanyol, que permet fer-se una idea del moment que viu el club blanc-i-blau. En ell es recorden dades ja conegudes de com l’entitat va tancar la temporada 2022-23, en la qual va consumar el seu descens a LaLiga Hypermotion, augmentant-ne un 11,6% les pèrdues, de 19,9 milions la temporada 2021-22 als 22,2 milions de la temporada passada, segons els estats financers publicats pel mateix club. Aquest increment dels números vermells es produeix malgrat facturar únicament dos milions d’euros menys respecte de la temporada 2021-22: l’Espanyol va tancar el passat curs amb un volum de negoci de 76,8 milions d’euros, als quals cal sumar 4,5 milions d’euros imputats a l’epígraf “Altres ingressos d’explotació”. Dels ingressos totals, 51,3 milions d’euros corresponen a la venda dels drets audiovisuals, sent un 6,6% menor a la de la temporada anterior; 13,3 milions d’euros de facturació a través de publicitat, un 2,3% més; 7,7 milions d’euros per abonaments, un 1,3% menys, i 2,7 milions a través de la venda d’entrades, un 125% més. Als anteriors, s’hauran d’afegir 1,3 milions d’euros per marxandatge, enfront dels 940.194 euros de la temporada anterior; 344.000 euros per ingressos procedents de LaLiga; 222.950 euros per l’organització i participació en partits amistosos, i 23.954 euros per participar en competicions internacionals.
RCD Espanyol va imputar 8,1 milions de pèrdues per venda de jugadors no amortitzats
L’Espanyol no especifica la naturalesa d’aquests 4,5 milions d’euros imputats com “Altres ingressos d’explotació”, encara que sí que explica que 412.082 euros deriven de subvencions rebudes, sent l’import gairebé un 40% menys que el registrat en 2021-22. Les despeses de personal són la principal font de cost, destinant 62,2 milions d’euros als salaris de la plantilla, el staff tècnic, la directiva i les càrregues socials corresponents. L’import de 2022-23 és un 3,7% menor al de la temporada anterior.
El club ha comptabilitzat 24,4 milions d’euros com “Altres despeses d’explotació”, enfront dels 21,9 del curs anterior: 16,9 milions corresponen a serveis exteriors; 6,8 milions a altres despeses de gestió corrent i la resta es reparteix entre tributs i deterioracions comercials comptables. La partida de serveis exteriors (16,9 milions d’euros) està composta per despeses com els derivats de la Lliga de Futbol Professional (4,7 milions), serveis professionals independents (3,7 milions) o reparacions i conservació (2,4 milions), entre altres. Als anteriors se suma l’amortització d’immobilitzat, que ha passat de 21,4 milions d’euros en 2021-2022 a 16,5 milions d’euros en 2022-2023, i els aprovisionaments, amb una inversió de 2,8 milions d’euros la passada temporada.
Un fons de maniobra negatiu de 54,1 milions d’euros
En l’apartat “Deterioració i resultat per alienacions d’immobilitzat”, en el qual els clubs de futbol imputen el benefici o pèrdua derivada de la compra o venda de jugadors, radica la principal diferència, i és que l’Espanyol ha registrat 2,3 milions d’euros negatius en aquest apartat la temp. 2022-23, enfront dels 1,6 milions d’euros positius del curs anterior. Els comptes anuals del club perico manifesten que aquest va imputar 5,7 milions d’euros com a benefici en la venda d’intangibles esportius, als quals se sumen 8,1 milions d’euros de pèrdua en baixes d’intangibles esportius, la qual cosa dona els 2,3 milions d’euros negatius. El club va vendre Raúl de Tomás per onze milions, Matías Vargas per quatre milions, Wu Lei per 1,5 milions i Adrián Embarba per un milió. El valor d’aquests encara mancava ser amortitzat, per la qual cosa el club ha hagut d’imputar la pèrdua corresponent.
Respecte del fons de maniobra, continua sent negatiu: l’actiu corrent d’en 2022-23 ascendia a 23,6 milions d’euros, mentre que el passiu corrent era de 77,7 milions d’euros, la qual cosa es tradueix en un resultat negatiu per a aquesta ràtio de 54,1. Segons explica ‘Palco23’, el club no pot fer front al seu deute amb venciment menor a un any amb els recursos actuals a curt termini.
Ingressos extraordinaris a través de la formació
Segueix la seva anàlisi ‘Palco23‘ explicant que l’Espanyol preveu tancar l’exercici 2024 augmentant un 12% la facturació derivada de la seva àrea de negoci Football Programmes, fins a mig milió d’euros. Albert Saus, responsables dels programes formatius del club català, va declarar a ‘Palco23‘ que “arribarem a aquesta xifra gràcies al valor que aportem als més de 200 partners internacionals”. Quant a la previsió d’increment, d’una banda, “s’ha emfatitzat a la relació humana i la qualitat amb els nostres clients”, i d’altra banda, “s’ha unificat la marca del futbol formatiu LA21”. En el vertical Football Programmes, el club inclou tota l’activitat formativa externalitzada que es desenvolupa a la Ciutat Esportiva Dani Jarque. A més, el club duu a terme projectes formatius en deu països: els Estats Units, la Xina, Sud-àfrica, el Japó, Suècia, Finlàndia, l’Iraq, el Marroc, Líbia i Egipte.
Una important retallada econòmica i de despesa en personal d’estructura corporativa i esportiva si no s’aconsegueix l’ascens
Recordem que l’any passat un altre mitjà referent en economia lligada al món de l’esport, ‘2Playbook’, avançava que s’exigirà un dur ajust de més de 40 milions d’euros a tots els nivells per a la temp. 2024-25 si el primer equip no aconsegueix l’ascens, un panorama davant el qual avançava que “s’està treballant en un nou pla estratègic que “inclou principalment una aposta clara per rendibilitzar la pedrera, reducció de serveis i preus, contenció de la despesa de personal d’estructura corporativa i esportiva, així com el control de costos del primer equip” per tal de “donar sostenibilitat al club a mitjà i llarg termini”.
