LaLiga Hypermotion: l’Espanyol, dos punts per sobre del tercer en la classificació a 8 jornades perquè acabi la competició regular
La situació de l’Espanyol a vuit jornades per a la finalització del campionat regular de LaLiga Hypermotion pot titllar-se malgrat la duresa del calendari de privilegiada cara a l’objectiu de l’ascens. La jornada 34 de la competició ha estat altament favorable per als interessos blanc-i-blaus, ja que a part de recuperar la segona plaça de la taula, ho fa amb dos punts de diferència, la màxima que ha tingut al llarg del curs respecte al tercer classificat i primer equip de playoff en tot el curs. Efectivament, el Racing de Santander queia aquest dilluns com a local davant el Alcorcón en el xoc que tancava la jornada, la qual cosa implica que els verd-i-blancs tanquen la mateixa ocupant l’última de les posicions classificatòries que donen dret a disputar el playoff d’ascens amb 53 punts, els mateixos amb què compta l’Elx que queda per darrere en la taula per la diferència de gols general (+6 per +4), un criteri que a final de curs s’aplica subsidiàriament al del coeficient particular de oles per a desfer possibles empats a punts entre dos equips. Així, l’equip càntabre va perdre l’oportunitat de posar-se tercer a un punt de l’Espanyol: ara, a vuit jornades per a la finalització de la fase regular, el Leganés, el pròxim rival dels blanc-i-blaus, lidera la taula amb 61 punts, seguit del mateix Espanyol amb 57 també en zona d’accés directe; tercer és l’Eibar amb 55 punts, els mateixos que té el Real Valladolid que queda com a quart pel goal average general; cinquè és el Real Oviedo amb 54 punts; i sisè el Racing de Santander amb 53, els mateixos com diem que l’Elche.
Aquests dos punts, la major diferència respecte al tercer classificat que ha tingut l’Espanyol al llarg de la temporada en LaLiga Hypermotion
Aquesta diferència de dos punts de l’Espanyol respecte al tercer iguala la màxima diferència que ha tingut al llarg de tot el que portem disputat de LaLiga Hypermotion respecte a la zona de playoff, amb l’excepció, més que remarcable, que s’aconsegueix amb 34 jornades disputades i a vuit del final de la fase regular. La primera jornada que l’Espanyol va estar en zona d’ascens directe va ser la quarta del curs, en la qual era segon amb 12 punts, després del Real Zaragoza (13) , i amb un avantatge d’un sobre Leganés i Tenerife, tercer i quart classificats respectivament. La següent jornada, la 5, l’Espanyol sumava un punt més, 13, però la diferència respecte a Leganés i Tenerife, tots dos amb 12 unitats, era la mateixa. En la jornada 6, per primera vegada els blanc-i-blaus estaven dos punts per sobre del tercer: el seu caseller presentava 14 unitats, per 12 Leganés i Tenerife. L’Espanyol no tornava a la zona d’ascens directe fins a la jornada 8, amb 17 punts, només un més que el Zaragoza. En la següent, la 9, per primera vegada es liderava la taula amb 20 unitats, encara que el tercer, el Leganés, empatat amb el Tenerife, tenia 18. La data 10, l’Espanyol queia al segon lloc amb les mateixes 20 unitats, una més que un escamot d’equips, Leganés, Llevant, Zaragoza i Valladolid. En la jornada 11, es tornava al primer lloc amb 23 punts, només un per sobre del Levante, 3r. Al la conclusió de la jornada 12, es tornava a la segona plaça amb 23 unitats, les mateixes que presentaven Levante i Tenerife, tercer i quart classificats.
L’Espanyol no tornaria a ocupar plaça d’ascens directe fins a la jornada 28, amb 47 punts en el seu caseller, només un més que el tercer, l’Eibar. Després d’una nova absència, es recuperava aquesta segona plaça la jornada 32, en què se sumaven 53 punts, els mateixos que l’Elche, tercer. I no es tornaria a ocupar-la fins a l’acabada de disputar data, la 34, en què com apuntàvem l’Espanyol repeteix segona plaça i marca dos punts de diferència respecte al tercer, en aquest cas, l’Eibar.
