L’anàlisi de la figura de Joan García, clau per a la millora i aconseguir l’ascens directe, i l’oportunitat que té l’Espanyol de donar un cop a LaLiga Hypermotion a Leganés
An ‘La Gradia Ràdio’ hem continuat parlant de la situació d’aquesta competida LaLiga Hypermotion, i de la cita de l’Espanyol davant el Leganés del pròxim divendres, i també hem dedicat un ampli espai a tractar sobre la figura de Joan García. Amb una ratxa invicta sota la direcció de Manolo González, l’Espanyol s’enfronta a un desafiament crucial contra el Leganés aquest divendres: aconseguirà l’equip assegurar la plaça que dona dret a l’ascens directe? Amb el tècnic gallec al comandament, s’han aconseguit una sèrie de resultats positius que l’han col·locat en la cobejada segona posició de la taula, just en la zona d’ascens directe. En la seva última actuació davant l’Albacete, el conjunt blanc-i-blau va aconseguir remuntar el marcador gràcies als gols de Jofre Carreras i Nico Melamed, sumant tres punts crucials en la lluita per l’objectiu. Aquests resultats favorables han catapultat a l’Espanyol a una posició avantatjosa, segon amb dos punts d’avantatge sobre el tercer classificat, l’Eibar , just quan s’aproxima l’enfrontament amb el Leganés, actual líder del torneig i l’avantatge del qual s’ha reduït enfront dels seus perseguidors. Fa a penes un mes, semblava improbable que l’Espanyol arribés a aquest punt en una posició tan favorable; si bé encara hi ha marge de millora, el canvi positiu és evident i encara que el camí no serà fàcil i les vuit jornades restants prometen ser extremadament desafiadores per a un Espanyol, el destí de l’equip està en les seves pròpies mans, la qual cosa representa una gran oportunitat per als blanc-i-blaus.
Joan García, una de les grans notícies de la temporada en clau Espanyol
En l’espai també hem parlat àmpliament de la figura de Joan García, que està en un estat de forma espectacular i ha estat capaç d’aprofitar la seva oportunitat per a fer-se amb la titularitat sota pals i a més sense generar el més mínim debat. El nostre analista, Àlex Cobas, ha comparat les estadístiques del català amb les de Fernando Pacheco: no sols ha encaixat la meitat de gols per partit que l’extremeny i té un percentatge superior de parades, sinó que en únicament sis partits ja porta pràcticament els mateixos gols salvats que el seu company.
Jesús Salvador ens fa la radiografia de Joan García, un meta al qual no li posa sostre
Una de les persones que millor coneix a Joan García, portera de l’Espanyol , és Jesús Salvador. Preparador de porters del primer equip blanc-i-blau fins l’any passat, quan va marxar a l’Almeria per a integrar-se en el cos tècnic de Vicente Moreno, amb el qual ja va treballar en el seu moment en l’entitat perica, és una referència a nivell nacional en el treball específic amb els porteres.
Tot l’espanyolisme està enlluernat per les prestacions de Joan García, però els tècnics blanc-i-blaus porten anys advertint de les seves capacitats: “El fet de veure-li entrenar ja des que apostem per ell sent Juvenil de primer any, et feia veure com per a. A més té una característica important, és intel·ligent, la qual cosa aporta molt perquè entén el joc. És un plaer veure’l competir i veure les intervencions que està tenint”. Destaquen d’ell aspectes com la tranquil·litat que transmet des del camp, i la paciència que ha tingut aquests anys esperant en l’ombra la seva oportunitat: “No és fàcil; una de les característiques per a la presa de decisió constant dels porters són les emocions. Ho veus i no saps si està enfadat o content, amb aquesta actitud la presa de decisions és millor. I la segona característica, la de la paciència, és fonamental. Hem vist porters d’elit contrastats que arriben amb 18 anys, inicien la seva carrera i es queden, i altres com Joan que han d’esperar mentre tenen un mirall davant, que ell ha tingut companys d’excel·lent reflex, la qual cosa també li fa créixer, i aprofitar la seva oportunitat”.
Alguns errors en alguns partits a l’inici -ningú oblida Elx i Llevant– van despertar els dubtes respecte a Joan García: “Vaig viure de prop aquesta època; davant el Llevant Diego semblava que tenia molèsties, i Vicente va manar a escalfar a Joan; normalment ho fa i ja surt, però ell va estar uns vint minuts, en un camp com el Ciutat de València amb la gent atapeït era complicat. Exceptuant una acció va ser solvent, però si un porter comet un error és cridaner i es reflecteix en el marcador”. Qüestionat per si hi ha hagut un risc excessiu que es perdés en el camí esperant la seva oportunitat, Salvador explica que “el risc s’hauria d’haver pres abans. El tema de distàncies, sensació de partit, no és el mateix que finalitzi un company que el faci un rival. La temporada passada en què la porteria va donar molt a parlar i no hi havia regularitat en el lloc jo hagués apostat per ell. És un noi de la casa, era el que sentia més la situació en la qual estàvem, era un jugador en propietat, li podríem haver donat l’alternativa malgrat que hi ha molt respecte a la Primera divisió”. “El projecte previ aquesta temporada era la continuïtat de Diego López, amb un paper protagonista en el camp però amb un paper de mentor sobre Joan; al final es torcen les coses, i hi havia altres porters a part de Benjamin Lecomte. Davant el Montpeller la gespa de la Dani Jarque estava fatal, i Joan va insistir que no es podia blocar la pilota. El tècnic principal presa un risc, està veure si som capaços d’assumir aquest peatge en forma de gol”, reflexiona. Joan García va demostrar valentia al no apocarse davant alguns errors inicials en les sortides: “La percepció des de fora és que està boig i surt a tot; jo em vaig a la seva capacitat de lectura de joc, si està ben posicionat possiblement no surt, ell es coneix. Tot part de la lectura de joc. Ens basàvem molt en aspectes tàctics, el primer que els dèiem als nois de la Base que la primera funció del porter no és parar sinó evitar i això s’aconsegueix amb un bon posicionament”.
Qüestionat per quin límit professional se li pot posar a Joan García, Jesús Salvador afirma que “sostre, el que ell vulgui. Té aquesta capacitat i aquesta ment freda de no saber si està enfadat o content, està fins a l’ambició que tingui, des de consolidar-se com a porter de l’Espanyol , que en Primera es pugui optar a objectius més ambiciosos, veient el perfil dels porters que hi ha en la selecció, per què no entrar en la convocatòria i esperar oportunitats”.
Temps de tertúlia, amb el Leganés en ment
En el temps de tertúlia, en què ens han visitat Toni Bermejo, Àngel Bergadà i Ferran Granell, a part de completar el tema Joan García, hem parlat del partit del divendres davant el Leganés. Bermejo ha destacat que confia en el fet que l’equip porta temps sense aquestes baixades de rendiment que tant li han penalitzat aquest curs, encara que no ha enllaçat encara una sèrie d’actuacions brillants; Bergadà, per part seva, avisa de la dificultat d’un conjunt el de Borja Jiménez és un autèntic mur defensiu; Ferran, al seu torn, insisteix en la necessitat de no desaprofitar l’oportunitat de donar un cop taula no sols esportiu, també anímic.
