Manolo González: “L’ascens ha d’arribar com sigui, patint o no. Si es pot pujar directe? Clar, estic segur”
Manolo González porta ja sis partits al capdavant del primer equip de l’Espanyol. Amb un balanç de dues victòries i quatre empats, malgrat que amb ell en la banqueta encara no es coneix la derrota, la veritat és que encara no s’ha aconseguit fer aquest pas endavant en la taula classificatòria que permeti afrontar des d’una posició d’avantatge el tram final del curs. Després d’un decebedor empat davant l’Andorra i malgrat haver fet un sincer exercici d’autocrítica, ja hi ha veus crítiques amb el seu treball, en part fruit de la frustració que genera en l’entorn perico no veure a l’equip aconseguir els resultats que voldria. A només tres dies de tota una final, la que jugarà l’Espanyol davant l’Elche CF en el Martínez Valero, Manolo González ha concedit una entrevista al ‘Tu diràs’ de ‘RAC 1’. El preparador, que afronta les últimes 6 jornades de LaLiga Hypermotion “a tope”, manifestant irònicament que seran “sis jornades divertides”, coincideix en el manifestat el dimarts per Fran Garagarza, en el sentit del pèssim joc de l’equip en la primera meitat davant l’Andorra: “Ha estat de les pitjors meitats de partit d’un equip meu en molt de temps. Va ser amb pilota zero confiança, en posicionament no es va estar bé, i si pressiones malament a un equip com l’Andorra amb coses que has treballat prèviament et troba. Si està costant que entre la idea? Va costar l’altre dia, davant el Leganés es va estar bé però davant l’Andorra es va pressionar mal dues vegades, va generar desconfiança i deixes d’anar pensant que te la pegaran”.
Manolo González, tranquil pesi al repte que suposa l’ascens de l’Espanyol
Malgrat que Manolo González encara no ha perdut des de la seva arribada a l’Espanyol -dues victòries i quatre empats en sis partits- no li està donant a l’equip per a l’ascens directe: “Quan no pots guanyar millor empatar, la llàstima són els partits de Tenerife, que es va poder guanyar, i Andorra”. Malgrat la pressió per aconseguir l’objectiu, el gallec està afrontant aquesta etapa “tranquil, treballant molt, content i confiat de tirar endavant la situació. Si m’ha sorprès alguna cosa? L’afecte de la gent. Fa dos dies era entrenador de Segona RFEF, i ara et donen aquest afecte; és com si els haguessis donat una confiança, la gent amb mi s’ha portat molt bé. Hi ha moltes més entrevistes que abans, però bé, si la gent et respecta i et ve normal, bé. El mal és quan es perden els papers, no tinc problema a respondre”. Preguntat pel perquè d’aquest afecte, reconeix, “no tinc ni idea, m’he sentit molt volgut fins i tot pels periodistes, que han parlat sempre molt bé de mi. Si perdem imagino que canviarà, però no em puc queixar”.
Qüestionat per si s’està veient ja l’Espanyol que vol, Manolo González és sincer: “No es veurà; es va veure a Leganés, pensava que havia agafat aquesta confiança, aquest pas endavant, la primera part d’Andorra ens tira enrere. Ja ho vaig dir, no es veurà en cap moment un equip meu perquè no donarà temps, per al que vull has de tenir un marge de temps, que el jugador pugui fallar. Com ho vaig tenir en el filial, es va començar malament i a mesura que va creure en la idea es van veure els resultats. Jo vull un equip que estrenyi a dalt, que sigui agressiu, has de tenir els jugadors adequats per a fer-ho perquè requereix un exercici físic gran. Que l’equip pugui anar a dalt i estrènyer. La gent pensa que et poses mà a mà i ja està, i això no va així, posar-te mà a mà és un suïcidi, jo crec que és millor defensar a dalt i tenir situacions intermèdies per a defensar la pilota llunyana, i això requereix molta feina, no és cosa d’un dia per a un altre”. Manolo González afirma que no fa números per a l’ascens: “La veritat és que no; miro Elx i no miro una altra cosa; hem d’anar així perquè ja hem vist que tots fallen, hem de centrar-nos en el partit que toca sense anar més enllà. No té sentit, la veritat”. Manolo González, que insisteix que “l’experiència te la guanyes entrenant”, davant la tesi que un equip d’elit l’ha d’entrenar un ex futbolista amb nom, insisteix que la seva idea de joc és irrenunciable ara i en el futur, afirma que ara la clau és “trobar una mica l’equilibri” entre el bon partit davant el Leganés i el “desastre” vist enfront de l’Andorra. Haurà d’aconseguir-ho sense Nico Melamed, baixa per a un parell de setmanes per lesió: “És un jugador diferent, perdem moltes coses d’un jugador ofensiu”.
Manolo González, crític amb alguns aspectes de l’arbitratge
Manolo González, el tècnic de l’Espanyol , es defineix com un entrenador de sang calenta en la banqueta: “Molta, sempre he estat molt guanyador, encara que m’ha calmat, fa quatre anys que no em tiraven”. Qüestionat si per dir “A prendre per cul” mereixia una sanció de dos partits, se sincera: “Crec que no perquè has de mirar el context, és una jugada en què li trepitgen el cap a Omar El Hilali i m’enxampa amb l’habitació àrbitre darrere. No em passarà més, ja sé el tracte que toca. No passarà més, no puc deixar a l’equip sense el míster, des de fora no puc ajudar com estant a baix. Has de mesurar-te, però hi ha moments en què s’ha d’entendre que en moments pots perdre els partits, sense insultar. El problema principal és que no han jugat al futbol. A principi de temporada van fer una reunió dient que anaven a tenir més tracte amb la banqueta, perquè ja veus… Tanta calma no hi ha. Hi ha coses que no tenen sentit en l’arbitratge, hi ha coses que passen que s’han d’acabar, no l’estar pendent de les banquetes que no condicionen per a res. El VAR? Si és perquè sigui tot més just bé, del que em queixo és que et pots equivocar, però no entenc els criteris, és el que crema molt als jugadors i els entrenadors”.
Respecte al tema del gol no assenyalat en el Clàssic entre Reial Madrid i FC Barcelona, que recorda al viscut fa un any per l’Espanyol davant l’Atlético de Madrid, reflexiona: “Això li està bé als clubs, aquí no tenen la culpa els àrbitres perquè no hi ha eines per a corroborar-ho, i queixar-se ara quan ha passat el diumenge no té sentit”.
Manolo González ho té clar: “L’ascens de l’Espanyol ha d’arribar com sigui”
En termes generals, Manolo González creu que a Espanya hi ha poca estabilitat en els projectes: “I quan n’hi ha, passa això del Girona, amb un home de futbol com Quique Cárcel que ha estat futbolista i sap el complicat que és que un equip jugui com vols, han mantingut a Michel i allí estan, fitxant jugadors concorde al tipus de joc que vol el tècnic. Si m’imagino fer com Michel? Seria meravellós, és molt complicat, dic que sembla fàcil però has de tenir molt a favor, el tipus de jugadors que necessites per a fer el teu joc, que el club confiï en tu, i aquests s’ha donat per capacitat de gent que hi ha allí. Si m’imagino pujar com el Girona, sofrint? L’ascens ha d’arribar com sigui, sofrint o no. Si es pot pujar directe? Clar, estic segur, el Leganés porta partits patinant, està complicat guanyar partits per a tots, hem d’intentar agafar una mica de regularitat que és el que no tenim. És cert que no perdem però hem de guanyar com toca”. Sobre el seu futur, reconeix: “M’agradaria seguir, però és el que dic sempre, en acabar la temporada acabo el meu contracte, si l’equip està en Primera perfecte, jo no seré un obstacle, si ve un altre tècnic continuaré parlant bé de l’Espanyol, que m’ha donat l’oportunitat d’entrenar a Segona. Si entendria que busquessin un altre perfil? Sí, perquè tornarem a això de sempre, no té experiència en Primera i els donarà més seguretat una altra persona, a partir d’aquí si creuen que és millor ja està, seguiré el meu camí i a veure si algun dia tinc l’experiència per a entrenar en Primera. Si tornaria al filial? No sé com quedaria, no s’ha parlat res d’això, potser el club pensa que no és convenient, no ho sé. No vaig posar cap clàusula, jo no miro per a mi sinó per a l’Espanyol , vull que estigui en Primera, si puja, què més vull?”.
