Manolo González, davant la gran oportunitat de la seva vida: l’ascens de l’Espanyol seria el major èxit de la seva carrera
Manolo González es prepara per a afrontar el major repte de la seva carrera esportiva, intentar aconseguir l’ascens a Primera divisió del RCD Espanyol. Arribat a la banqueta del primer equip després d’uns mesos a càrrec del filial blanc-i-blava, el gallec, als 45 anys, es convertia en el tercer ocupant a assumir el càrrec aquesta temporada després de Luis García i Luis Miguel Ramis. Home de futbol adobat en el futbol modest, Manolo González porta tres dècades entrenant, des que una greu lesió el va apartar dels terrenys de joc, es convertia en el tretzè tècnic de l’era Chen Yansheng, després de Constantin Galca, Quique Sánchez Flores, David Gallego, Joan Francesc Ferrer “Rubi”, Pablo Machín, Abelardo Fernández, Francisco Joaquín Pérez Rufete, Vicente Moreno, Luis Blanco, Diego Martínez, Luis García i Luis Miguel Ramis, i la seva arribada va ser acollida amb un inusual consens per part tant per part de l’entorn del club com de la mateixa afició. El seu aterratge va venir acompanyat de bons resultats, i en quatre jornades va ser capaç de col·locar a l’equip blanc-i-blau en llocs d’ascens directe -va ser en la jornada 34, després de guanyar a l’Albacete – encara que passades les jornades la falta de victòries i els molts empats van acabar situant a l’equip habitació, condemnat a jugar el playoff. Al mateix temps que avançava el curs amb ell en la banqueta, anaven apareixent veus crítiques amb la seva gestió, fins al punt que molts afirmaven trobar a faltar al seu predecessor, Luis Miguel Ramis. Si bé és cert que l’excés d’igualades amb Manolo González al comandament -4 victòries i fins a vuit empats- ha penalitzat la dinàmica classificatòria de l’Espanyol , també és de justícia reconèixer que ha sabut mantenir a l’equip 12 partits seguits sense perdre, a més d’haver blindat la porteria: només s’han encaixat sis gols, dos d’ells fora de casa i a més en un únic partit, en el camp de l’Elche. A més, els 20 punts reeixits suposen una mitjana d’1,67, una mica per sota de la de Luis García però per sobre de la de Ramis, aconseguida aquesta a més en la fase més senzilla del calendari.
Aquesta solidesa defensiva de l’equip és un dels grans arguments de l’Espanyol cara al playoff d’ascens; si s’aconsegueix pujar de categoria no serà només un èxit per a l’equip, també per a un Manolo González que ha hagut de lluitar contra les reticències existents per no haver jugat mai en les categories professionals, una cosa considerada per molts bàsic per a consolidar una bona carrera com a tècnic, ni haver entrenat mai abans en l’elit; des que als 16 anys es va fer càrrec de l’Infantil B del Martinenc -es va retirar com a jugador als 21 anys per un trencament de croat, lligament lateral interior i menisc d’un genoll-, ha aconseguit èxits a una altra escala, com portar al modest Ebre a setzens de la Copa del Rei contra el Valencia i a eliminar amb el Badalona al Getafe de Bordalás en la Copa, a més de classificar a la Penya Esportiva per al playoff d’ascens a Primera RFEF. No obstant això, res seria semblant a aconseguir un èxit com l’ascens a la màxima categoria del futbol nacional en la qual és la seva primera vegada entrenant a un equip de Primera o Segona divisió.
Malgrat ser una persona forta mentalment i adobada, hi ha hagut moments en què la difícil situació que ha hagut d’afrontar sembla haver-li superat, però cara a la disputa del playoff la seva metòdica manera de treballar, estudiant al rival fins a arribar a l’obsessiu, i la seva insistència que els jugadors tinguin eines per a afrontar els diferents escenaris que pugui oferir cada rival, són arguments que poden ser clau en aquest mini-torneig que és la promoció d’ascens. Pel que respecta al seu futur, de moment la seva marxa en el primer equip acabarà amb aquesta temporada, a la qual queda la disputa del playoff. Veurem si cas d’aconseguir l’objectiu, haver ascendit a Primera divisió en el seu primer any com a entrenador en el futbol professional, hi ha suficients arguments per a convèncer als responsables esportius de l’entitat de la idoneïtat de la seva continuïtat en el càrrec.
Manolo González, entrevistat avui a ‘La Grada Ràdio’
Manolo González serà entrevistat aquest dijous en ‘La Grada Ràdio’; com a “aperitiu”, llegim algunes declaracions seves en les pàgines de ‘Mundo Deportivo’, on el més destacable és que assegura que no se li passa pel cap no tornar a Primera, diu entendre les xiulades de l’afició va dedicar als jugadors, però demana suport, i insisteix que ningú li ha suggerit asseure a Nico Melamed: “El que em coneix sap que en la meva vida m’han imposat una alineació. Tinc molt clar que no passarà, ni ho passaré. Si m’han de tirar algun dia, l’hauran de fer amb les meves decisions. El tema de Nico va ser perquè confio molt en ell i el dia de Valladolid va pecar d’ingenuïtat quan va veure la segona groga perquè ens deixa amb deu en un partit que era clau. El tema va ser pegar-li un toc perquè ell recapaciti i sàpiga que aquest dia es va equivocar. A partir d’aquí, confiança total en Nico; des que ha estat bé per a jugar, ningú pot dir que jo no hagi confiat en ell. És un jugador diferencial i veure-li implicat a pujar a l’Espanyol és l’única cosa que m’importa. Si haig de tirar de Nico ho faré i si no ho haig de fer, no ho faré. Ho tinc molt clar”. En referència a les xiulades, reflexiona: Em poso en la pell del jugador i que et xiuli el teu públic és el pitjor que et pot passar, el que t’ha de secundar. Però també és el que els faig veure als jugadors. Es ve d’anys rars i convulsos, el segon descens en poc temps. I al final arriba un moment que la gent sent al seu club i li fa mal el que passa. L’afició ve al camp, viatja per a veure’l jugar. Sofreix i li agradaria veure¡l ja en Primera, no esperant un playoff. Jo ho entenc tot. Però igual que això ho entenc, record que és vital que l’afició ens doni suport en el playoff perquè això és diferencial. El diumenge hi haurà un ambient terrible a Gijón i això ho necessitem el dijous en el nostre estadi. Estic segur que l’afició de l’Espanyol respondrà”.
