Manolo González: “L’Espanyol és un club de Primera, ho ha estat tota la vida; però la realitat és que està en Segona i cal solucionar-lo”
Ningú pot negar que l’arribada de Manolo González a la banqueta de l’Espanyol ha tingut un efecte anímic molt positiu en l’entorn blanc-i-blau. Encara que el temps serà l’encarregat de dir si l’aposta ha estat reeixida o no, ja que tot es jutjarà sobre la base de si s’aconsegueix l’objectiu de l’ascens, la veritat és que en dos partits el tècnic gallec, que està havent de treballar contrarellotge, ja s’estan veient brots verds en un equip que amb el seu antecessor Luis Miguel Ramis al comandament semblava ferit de mort. El nou preparador blanc-i-blau està concedint les primeres entrevistes individualitzades des que va arribar al càrrec, una d’elles, aquesta dimecres en el twitch de Javier d’Haro.
En una extensa conversa en què s’han barrejat els aspectes esportius amb els personals, el nou tècnic de l’Espanyol Manolo González ha reconegut que no s’esperava fa unes setmanes que se li encarregués la direcció tècnica de la primera plantilla: “L’equip a nivell classificatori estava bé; intentar fer-ho tan bé com sigui possible, i intentar que l’Espanyol estigui on mereix. L’Espanyol és un club de Primera, ho ha estat tota la vida, els que coneixem la seva història sabem on mereix estar”. “Hauria canviat ser jugador del primer equip de l’Espanyol i no entrenar, res és comparable a jugar, tant de bo m’hagués tocat viure aquesta part del futbol”, explica el gallec, al qual una greu lesió i la convicció que no aconseguiria les màximes cotes li van apartar dels terrenys de joc: “Era una persona molt competitiva que vivia per a ser jugador, era el que més m’apassionava de petit. Si no segueixes l’evolució correcta o no tens la sort necessària, no arribes on vols arribar i decideixes deixar-ho”. En aquest moment, tenia únicament 22 anys d’edat, i feia el pas de penjar les botes i decantar-se per la banqueta.
Manolo González i l’alegria de poder entrenar a un equip com l’Espanyol
Després de molts anys de treball en categories inferiors, li arriba a Manolo González l’oportunitat a entrenar un equip d’elit com l’Espanyol : “Estic orgullós del camí que he tingut, m’he guanyat el dret a poder entrenar a un equip com l’Espanyol i ha estat a base de treball”. Per al record quedaran les seves llàgrimes després del triomf en La Romareda, en la seva estrena: “És un dia emotiu per tot, una victòria en un dia tremend, en el meu debut i amb la meva família allí. Acabes així, va ser un dia molt bonic i per a recordar tota la vida”.
Manolo González, que ha explicat com Fran Garagarza li va comunicar que era el triat per a entrenar al primer equip, ha reconegut que “va ser una alegria molt gran, però hi ha una part que em sap greu perquè significa que les coses no han anat bé, m’hagués agradat que des del principi amb Luis García tot hagués sortit bé. Per a mi entrenar al primer equip de l’Espanyol és una felicitat tremenda. És una recompensa a molta feina, la gent que viu amb mi sap el molt que ha costat”. El gallec, que ha volgut insistir que fins a aquesta crida de Garagarza no se li va comentar aquesta possibilitat d’entrenar al primer equip blanc-i-blau, ha explicat que sense comptar amb els actuals integrants del primer equip els millors futbolistes als que ha entrenat són “Gerard Moreno, també Mariano Díaz; vaig parlar amb ells quan va sortir la notícia, em van escriure i molt felices perquè la relació és molt bona”.
Guanyar, el principi bàsic de la filosofia de joc de Manolo González
Manolo González, que ha viscut avui un bany de masses en la Dani Jarque -“La gent m’ha demostrat un afecte tremend i em xoca una mica perquè acabo de pujar del filial fa 15 dies, molt agraït”- ha explicat quina és la fórmula per a arribar a un vestuari professional com el del Espanyol: “Te’ls ganes amb respecte, sent directes i clar, i amb treball; si el que fas és amb criteri i el que els dius els ajuda a guanyar. Te’ls guanyes veient que el que fas té sentit i els acosta més a la victòria, i amb el tracte cap a ells. La predisposició del vestuari ha estat molt bona”. “M’agrada defensar en camp contrari, amb pilota, i no sé viure d’una altra manera, vull guanyar sempre. No sé sortir a empatar. No sé perdre, si joc a alguna cosa m’agrada guanyar, imagina’t alguna cosa en què em va el meu futur, multiplica-ho per 1000”, ha explicat respecte a la seva filosofia de joc.
Manolo González es va responsabilitzar del gol de l’empat del Tenerife , en l’anterior jornada: “Quan portem dues setmanes incidint en la pilota parada i ens marquen així, és fallada nostra. En el filial ho aconseguim solucionar, i és el camí a seguir aquí. Cal millorar en qüestions d’atenció i ser més agressius en la marca. I la pilota parada et pot penalitzar molt o et pot donar gol un dia en què no estàs encertat cara a porta”.
Burgos, un partit clau per a l’Espanyol per al qual és dubte Martin Braithwaite
Manolo González i els seus juguen el divendres en El Cultivable davant el Burgos la primera de les 10 finals que resten fins a final de curs: “Un equip que no ha perdut a casa, partit molt complicat, però tots ho són. El Pepico Amat no ho semblava i ho va ser. Cada camp i rival té les seves condicions bones i dolentes, hem de ser nosaltres mateixos i sortir a guanyar des del minut 1″. La seva ratxa? Un dia o un altre passen, no deixen de ser dades encara que siguin contundents que parlen d’un equip poderós a casa, si fem les coses bé som capaces de guanyar en qualsevol camp i a qualsevol rival”.
El espanyolismo està en suspens pendent de si Martin Braithwaite viatja o no: “Es decidirà demà; no forçaré a Braithwaite per un partit si no està en condicions, podríem perdre’l nou partits… Cal fer les coses amb sentit i amb cap, si viatja és en unes condicions òptimes, que tant ell com el cos mèdic el vegin bé. L’opinió del jugador és important. Després de la sessió i parlar amb ell i els metges decidirem”.
Qui ha de ser un reforç de luxe en aquest tram final de curs és Nico Melamed: “El primer termòmetre va ser el jugador, el primer dia s’ema va acostar dient que estava per a jugar quan volgués, que vol ajudar i com més aviat millor. No vull perdre-ho perquè sé que serà important fins al final, és important com s’assegui després dels partits intentant que tingui les condicions per a jugar el màxim de minuts com més aviat millor. Però és un tema progressiu, cal fer-lo amb cap. Ell a nivell mental està de puta mare, ara mateix és un tema de ritme, a nivell d’implicació està al 100%”.
Cuidar als joves
Manolo González té molt clara la línia a seguir amb els joves del filial, no convocar-los si no tenen opcions reals de participar: “El jugador millora jugant; i quan no juga tres setmanes, quan torna a fer-ho amb el seu equip té una possibilitat alta de lesionar-se. Cal cuidar aquestes coses si volem que els nois vagin per a dalt”.
La recta final del curs, l’objectiu de l’Espanyol i les paraules de Chen Yansheng
Manolo González no entra en travesses sobre quants punts pot necessitar l’Espanyol per a aconseguir l’ascens: “No ho sabràs; cal sortir a guanyar a Burgos i no hi ha més, mireu a l’Elx l’altre dia en el camp del Llevant . És mirar el partit següent, no es poden fer comptes perquè en aquesta Lliga s’està veient que et pot guanyar qualsevol”. “El futur pujant és de color de rosa per a l’Espanyol i per a mi, no em preocupa res. Tant de bo pugem i l’Espanyol estigui on mereixi estar. Igual que l’Espanyol és de Primera la realitat és que està en Segona, i cal solucionar-ho. Estic convençut que pujarem, si no, quin sentit tindria ser aquí. Més ben directe, en el playoff tens un dia dolent i et quedes fora; l’equip està molt mentalitzat de pujar directe, l’obsessió del vestuari és guanyar, guanyar, guanyar i pujar directe, encara que si haguessin de jugar playoff els veig preparats”, insisteix el tècnic sobre l’objectiu de la temporada. El tècnic, que dimarts passat va parlar per primera vegada amb Chen Yansheng, ha revelat que li va preguntar per les sensacions que tenia, com veu a l’equip i li va desitjar sort; qüestionat per si va percebre en ell desitjos que l’Espanyol torni a Primera, se sincera: “Jo crec que sí, crec que és una persona que el primer que vol és que l’equip pugi, és de lògica que sigui el primer interessat. Però va ser una conversa de deu minuts”.
L’odiosa comparació amb l’FC Barcelona
A més, ha insistit en el seu desagafo al FC Barcelona, club al qual va renunciar a integrar-se en el seu moment en la seva època de futbolista: “No entra dins dels meus favorits, són maneres de veure. Rebel·lar-se contra això? Són clubs que a nivell institucional que tenen un pes i és complicat igualar-se, hi ha hagut èpoques en què l’Espanyol ha estat a un nivell alt i seria l’ostia tornar a això. No has de mirar al costat sinó a tu mateix, i és la millor manera de millorar. La diferència de tracte dels mitjans i en general? Hauria de ser un tema d’objectivitat i no ho és sent dos equips de la mateixa ciutat, catalans, no hi ha molt més que dir”.
