Entrevista a Manolo González, entrenador de l’Espanyol: “No signem el 0-0 davant l’Sporting al Molinón”
Manolo González, tècnic del RCD Espanyol, ha passat pels micròfons de ‘La GradaRàdio’ a només tres dies d’un dels partits més importants de la seva carrera, l’anada de la primera eliminatòria d’ascens a Primera divisió davant l’Sporting de Gijón. El de Folgoso de Caurel, després de molts anys de treball en el futbol modest – porta gairebé tres dècades entrenant després que una greu lesió l’obligués a penjar les botes- rebia el passat 12 de març l’encàrrec d’agafar les regnes del primer equip blanc-i-blau amb un objectiu clar: aconseguir l’ascens a la màxima categoria. La seva arribada va suscitar consens en tots els estaments del espanyolismo, i malgrat que es travava de la seva primera experiència en una banqueta professional ja que mai abans havia tingut la possibilitat de dirigir a un equip de Primera o Segona divisió. En els 12 partits de la fase regular de LaLiga Hypermotion ha aconseguit algunes fites com aconseguir que l’equip guanyés significativament en solidesa defensiva i que com a conseqüència no hagi perdut ni un encontre, però també és cert que el fet de sumar molts empats i poques victòries ha penalitzat a nivell classificatòria als blanc-i-blaus, que es veuen ara condemnats a jugar-se l’ascens en un playoff molt incert.
Manolo González: “Som aquí perquè per resultats no hem arribat”
Manolo González, entrenador de l’Espanyol, ha començat explicant com afronta a nivell personal aquest moment tan exigent: “Bé, amb ganes d’acabar i que l’equip pugui pujar de categoria. Molt motivat perquè l’equip aconsegueixi l’objectiu i faci el que toca, pujar a Primera”. El espanyolismo, en canvi, percep aquest playoff com una espècie de càstig: “Som aquí perquè per resultats no hem arribat; sortiran molt motivats, els rivals també però nosaltres tenim la motivació de pujar, anem amb la motivació mental d’aconseguir-ho”. Cara a la visita al Molinón d’aquest diumenge, considera que “és un partit molt bonic, l’Sporting és un històric, ha de ser motivante per a nosaltres pel motiu i per això, pel nivell i perquè són un camp i un rival històrics”. Qüestionat per quin consell donaria al Manolo González que acaba d’aterrar a la banqueta del primer equip, reflexiona: “Va ser tot molt ràpid, va ser molt de pressa, a nivell de treball no li diria res, en mirar enrere sí que hi ha partits en què has merescut més però hi ha uns altres que s’han escapat i canviaries. Hem empatat molt però no perdre en 12 partits amb el calendari tan exigent que hem tingut ha de ser posat en valor”.
“Si no ho intentes no t’equivoques”, reflexiona Manolo González
Qüestionat Manolo González per com es prepara aquest playoff, explica que “canvia una mica a nivell de càrrega, s’ha d’intentar que l’equip arribi bé a tots dos partits; hem incidit en molts detalls, aquesta és una competició diferent i no ha de veure, per la qual cosa hem incidit en detalls particulars. Si no t’equivoques és una divisa? També, però si no ho intentes no t’equivoques. Insisteixo que no ens expulsin jugadors, en el nivell ambiental”. És un repte trobar el punt mitjà entre la sobreexcitació i l’excessiva relaxació cara a una cita de tan gran importància: “Parles molt amb els jugadors, si tens clares les coses a nivell defensiu i ofensiu et lleves estrès, has de tenir les coses molt clara. Cal intentar que l’equip arribi com està ara, molt únic, i amb les coses clares. Sé que la psicòloga parla amb els jugadors, jo he fet un treball de grup, de fer que el futbolista arribi al partit amb la motivació alta i el cap fred. Sempre els he anat de cara als jugadors, i si he hagut de parlar ho he fet directament, es tracta de recuperar jugadors i no perdre’ls en el camí”.
El cas Nico Melamed
En aquest sentit, destaca un nom, el de Nico Melamed, qüestionat per l’afició però molt necessari per a l’equip: “No va jugar davant l’Amorebieta per l’expulsió de Valladolid, li ho vaig dir clar; ningú sap les alineacions, només el cos tècnic, el volem tenir molt tancat. Per a mi és necessari, és un jugador diferencial de la categoria però ha de veure que si fas una cagada d’aquest tipus té repercussions”. De fet, en el vestuari del primer equip coincideixen jugadors amb situacions personals i contractuals especials: “He estat amb ells 12 partits i he intentat que la gent estigui preparada per a jugar, abans d’arribar jo va haver-hi 30 partits amb situacions diferents en les quals no entro. Hem intentat que arribessin bé al final de Lliga, i després al playoff, crec que així ha estat”.
Manolo González ha hagut de sentir crítiques que ha últimament ha donat bandades en les alineacions difícils d’explicar; la raó és clara: “ho he fet tota la vida, intent que tots els jugadors de la plantilla sentin que poden jugar, si no és un llast que et pot rebentar el vestuari. Hem buscat en lloc d’enfonsar-los, que poguessin ajudar sempre en funció del rival i del context del partit”. El gallec explica per què a l’equip se li ennueguen els rivals tirats enrere: “Cerques la solució amb joc i buscant situacions però a vegades no la trobes i has de fer-ho a pilota parada, però quan un equip es col·loca en bloc baix a qualsevol equip li costa”.
“No puc controlar que la gent xiuli però si volem que l’equip pugi és agafar tots i remar a Primera”, insisteix Manolo González
A l’entorn del club hi ha temes extraesportius com la possible venda del club o les crítiques a la gestió del club; qüestionat Manolo González per si pot afectar l’equip, reflexiona: “Des que hem arribat hem demanat als jugadors que se sentin protagonistes i s’aïllin. No puc controlar que la gent xiuli, ho respecto i entenc, comprenc que la gent ve cremada però ara toca una altra cosa. No puc controlar-ho ni fer res, però si volem que l’equip pugi és agafar tots i remar a Primera, que empenyin com crec que faran segur”.
Tornant al Sporting i qüestionat per com se li pot fer mal, afirma que “és un equip amb jugadors davant potents, que si no estem ordenats ens faran mal, però si estem al nostre nivell que és acabar les accions com l’altre dia els podem fer molt de mal. Si trobem la pilota amb arguments i ordre tenim arguments per a fer-los mal. Hem demostrat que costa molt guanyar-nos, i quan tenim oportunitats tenim arguments per a guanyar a qualsevol; un equip que no perd 12 partits a més pressionant alt i no replegats, si té encert a dalt, té moltes opcions”. Manolo ha revelat que té molt clar en onze que jugarà al Molinón: “Tinc bastant clars 11 o 13, és bastant clara la cosa, hi ha dues que ballen”.
El paper dels joves
Una altra de les crítiques que se li ha fet a Manolo González és no haver recorregut més als joves de la Base, venint precisament del filial: “Bielsa va donar un argument en el Ath. De Bilbao fa anys, és pujar-los perquè triomfin; jo vinc a fer un treball i coses amb criteri, no és el millor moment perquè aquests jugadors debutin. Tindran trajectòria en el primer equip. Tampoc es pot posar a tots els jugadors del B alhora, hi ha uns altres que no han debutat amb projecció”. Precisament un d’ells, Kenneth Soler, va desaparèixer de les convocatòries en un moment en què es negociava la seva renovació: “No té res a veure. A nivell d’entrenaments va tenir molèsties una setmana i llavors va entrar Antoniu Roca, és una decisió purament esportiva. Jo em baso en és i si no que busquin a un altre”. Igualment, sobre Javi Hernández pronostica que anirà a dalt amb el temps, i que Rubén Sánchez, al qual coneix des de Badalona, “necessita tenir confiança en si mateix per a llevar-se una pressió que té damunt més del compte”.
“No em preocupa el meu futur, m’importa pujar”, insisteix Manolo González
Sobre el seu futur, en un moment en què es parla que arriba un nou entrenador per al filial i només té contracte amb el primer equip fins a final de curs, Manolo González es mostra molt clar: “No em preocupa el meu futur, em preocupa pujar. Si pugem i no em quedo, no tindré cap problema. El que hagi de venir vindrà. La vida t’ensenya que has de tenir calma i cap, no és el meu futur el més important ara mateix”.
Qüestionat per si hi ha temes que el preocupin com la pilota parada o aquesta tendència que quan s’arriba a ¾ de camp se centra sense molt de criteri, explica: “El tema és variar el tipus de centres, que no sigui sempre molt lateral sinó en línia de fons, intermèdia o buscant línia exterior. A pilota parada hem millorat menys el dia de l’Oviedo , en què va ser mèrit seu amb la presència de Santi Cazorla. Si li posaria si tornem a trobar-nos-els un home damunt? És cert que hem sortit en molts partits jugant-se la vida, tal vegada seria convenient posar-li algú que estigui atent a ell”. Un altre retret és treure els córners en curt, el que molts consideren és malgastar possibles opcions d’atac: “El dia de l’Albacete treure en curt ens dona un gol, si el rival juga en zona i té més envergadura has de moure’ls. Es fan les coses d’una manera o una altra en funció de com juga el rival”.
Sobre com li ha canviat la vida des de la seva arribada al primer equip de l’Espanyol , destaca Manolo González: “Ha canviat en què m’esberlen més… No miro xarxes socials i he demanat als meus amics que no em manin res, no m’agrada i no les miro. Soc conscient que quan puges a l’Espanyol t’esberlaran, fins i tot quan guanyis, ja saps el que implica la pressió com més puges. Quan arribin les vacances, desapareixeré una setmana”. Ja per a acabar, s’ha referit al missatge que va compartir en xarxes Luis García, el primer tècnic que va tenir aquest curs el primer equip de l’Espanyol : “Em van ensenyar el missatge ahir, tinc molt bona relació amb ell. No m’esperava una altra cosa d’ell, serà el primer que s’alegri si pugem, pels jugadors i per nosaltres. M’ha escrit moltes vegades”.
Manolo González no signa l’empat sense gols al Molinón
Manolo González no signa l’empat sense gols al Molinón, en un partit que no creï vagi a condicionar el desenllaç de l’eliminatòria: “Sé que hem empatat a zero moltes vegades, però mai hem sortit a buscar un empat. Hem incidit més en l’atac que en el tema defensiu, que pensava que aniria pitjor. No signem el 0 – 0. Si portem un resultat molt favorable o contrari pot marcar, però no crec que l’eliminatòria es decideixi al Molinón, per la igualtat que hi ha en els playoffs costa que les eliminatòries es decideixin en un primer partit”. Manolo González ja té mplia experiència en els playoffs, que considera són “una altra història: els errors penalitzen molt. És molt important saber jugar els partits, dominar el cap, la repercussió segons la categoria canvia però per a jugadors i tècnics és igual, pujar sempre és el màxim”. “Anirem per totes, segur”, conclou.
