Pol Lozano, l’especialista en ascensos: “Tocava posar-se les piles, estem en el camí; ningú ens ha de baixar d’aquí a dalt”
Aquest dilluns l’Eixample Teatre era escenari del II Debat de la Nació Perica. Després que en la primera edició analitzéssim el moment de l’Espanyol des d’un vessant més econòmic i institucional, aquesta vegada, aprofitant que resten ja únicament 10 partits per a la finalització de la competició regular en LaLiga Hypermotion ens hem centrat en l’aspecte esportiu. Per a això hem comptat amb tres convidats especials, dos d’ells ex futbolistes pericos com Albert Albesa, que té reservat un lloc important en la història de l’Espanyol en anotar el penal decisiu per a l’ascens enfront del Club Esportiu Màlaga en la temporada 1989-90 i dona nom a la porta 90 de l’estadi de Cornellà-El Prat; i també Eloy Pérez, porta 93, que va viure dos descensos i també dos ascensos, el segon d’ells com a capità de l’equip, amb el qual va poder complir la paraula donada en pretemporada a l’afició que es pujaria per la via ràpida. A més, hem tingut la visita de Pol Lozano, considerat el “rei dels ascensos” ja que encadena ni més ni menys que tres amb Espanyol, Girona i Granada, i si tot va sobre el que es preveu en unes setmanes signarà el quart, novament com perico.
Amb Francesc Via, director de ‘La Graderia En línia’ i Quique Iglesias, de ‘Esports COPE’ oficiat de mestres de cerimònies hem repassat d’entrada amb Eloy i Albesa com veuen les possibilitats de l’equip d’aconseguir l’ascens. Eloy, el capità de la primera Lliga amb colors blanc-i-blaus ha reconegut ser “un perico optimista”, destacant que malgrat la magnitud del repte té constància de primera mà de la implicació de l’equip, i que “quan un vestuari vol pujar, puja. Jo demano a tothom que secundi a l’equip perquè pujarem tots, no sols els jugadors. Professionals, mitjans i socis han de contribuir, perquè haurem pujat tots”.
Albesa ha coincidit que “sense viure les dues cares, la qual cosa passa dins i fora, costa opinar. El joc pot no haver estat l’esperat, però els jugadors estan conscienciats amb l’objectiu de pujar. Queden 10 partits i hem d’anar tots a mort, no és moment de crítiques perquè no beneficien a ningú, si les coses han d’anar com deuen, hem de pujar a Primera”. Amb Ramis es veia als jugadors enrabietats amb l’afició, alguna cosa que ha canviat de manera clara: és el moment dels futbolistes; Eloy considera que “aquesta sensació l’ha pogut percebre el soci, però ells s’han pogut sentir estranyats en haver sentit crítiques del soci, que també està en el seu dret. Si xiulem als jugadors no els ajudarem. Per això m’agraden les aficions del nord, que secunden incondicionalment; els periquitos a vegades paguem aquest sentiment que tenim amb els jugadors; en algun moment la cagarem, perquè som l’Espanyol , però serà el moment d’estar amb els jugadors”. Curiosament, l’equip està després d’un empat a casa en el millor moment de la temporada; Albesa recordava com “en la temporada de Camacho l’equip va ser molt irregular en la primera volta, i ho va donar tot en els últims deu partits”. “Que baixi l’Espanyol és una catàstrofe per al perico, per això els anys en Segona solen haver-hi dolentes primeres voltes”, ha incidit Eloy.
Tot seguit, hem reviscut amb tot el espanyolisme present a la sala l’agònic torn de penals que va donar l’ascens l’any 1990, a Màlaga, gràcies a un gol d’Albesa , i també la celebració d’aquell recordat ascens el 23 d’abril de 1994 quan el club blanc-i-blau es proclamava campió de Segona Divisió amb una golejada per 4-0 sobre el Cadis, una Diada de Sant Jordi molt blanc-i-blava.
Pol Lozano, l’especialista en ascensos de l’Espanyol
Després de celebrar l’aniversari d’un dels nostres convidats, Eloy Pérez, que s’ha acomiadat de l’auditori amb un sentit “Pericos, ens veiem en Primera!”, ha arribat el torn per a rebre a Pol Lozano, considerat el “rei dels ascensos”, ja que porta tres temporades consecutives ajudant els seus equips a tornar a Primera: en la temporada 2020-21, el migcampista va signar l’ascens amb l’Espanyol; en la 2021-22, i davant la falta de minuts, va marxar al Girona on també va viure el retorn a Primera; i la 2022-23, cedit aquesta vegada al Granada, va ser peça clau per al retorn dels nassarites a la màxima categoria. Pol, que coincideix amb el pronòstic que hem fet de punts necessaris per a aconseguir l’objectiu, “millor si fem els punts, però amb 21 pugem”, ha reconegut que l’Espanyol és des de fa unes setmanes un altre diferent: “Si no ens posem les piles en el que queda de Lliga, malament anem. Som autocrítics i no hem estat a l’altura a vegades, tocava posar-se les piles i en això estem, ningú ens ha de baixar d’allà dalt”. El jove migcampista perico també ha explicat que “dins parlem, tenim moltes converses en el vestuari sobre que havíem de posar-nos les piles d’un mode o un altre. Som dels millors grups en els quals he estat, i la clau és això, estar tots en el mateix camí i que no hi hagi mals rotllos”.
Una de les claus està en l’arribada de Manolo González a la banqueta: Pol Lozano reconeix que “estàvem en una situació que no era bona, és un entrenador que ha hagut de treballar molt per a tenir una oportunitat així, ningú li ho ha regalat. Té una manera de parlar i de ser que enganxa a la gent, i a nosaltres també”. Malgrat que l’entorn ha viscut molts moments de dubtes i incerteses respecte a aconseguir l’objectiu de l’ascens, ha explicat que dins mantenen la calma convençuts de les seves possibilitats: “Nosaltres estem tranquils, però no és fàcil portar-ho; sabem com està la gent, el meu pare és perico des de sempre i el veig. Estem tranquils perquè estem segurs de nosaltres mateixos i ho tirarem endavant”. “El tema mental és la clau: posar-te per davant en el marcador i que no et marquin. Hem de defensar com si fos l’últim partit de la nostra història”, destaca el migcampista, que considera que de tots els vestuaris en els quals ha estat, “la de l’Espanyol és la millor plantilla en la qual he estat. Dona confiança per a aconseguir l’ascens. La clau per a aconseguir-ho és tenir un jugador que et faci més de 20 gols a la deixo anar del curs, i enguany el tenim”, en referència a Martin Braithwaite.
Pol Lozano, que ha reconegut que aquest “és l’any que més he notat diferències d’estils entre entrenadors, que no dic que una sigui millor que una altra”, ha volgut aclarir que amb la seva referència a la necessitat de posar-se les piles “no he dit que hagi estat aquesta setmana, portem tota la temporada; Ramis també ens va ajudar en el tema mental, el defensiu, cada entrenador aporta i amb ell també vam tenir moltes xerrades que van ajudar”. El de Sant Quirze del Vallès ha insistit en el fet que aquest curs en el vestuari han coincidit no sols bons jugadors sinó també “bones persones”, i que s’ha creat un clima propici perquè uns, els més veterans i els que porten menys anys de carrera, s’hagin pogut dir les coses a la cara per a millorar el rendiment de l’equip.
Pol Lozano ha respost a un jove seguidor perico que li ha preguntat si enguany veurà a l’Espanyol tornar a Primera: “És el més bonic, que una persona et digui que vol veure pujar al seu equip. Ho lluitarem i ho intentarem per tots els nens pericos, que puguin veure un ascens”.
