Amb quin dels 3 entrenadors que han passat per l’Espanyol hauria estat més factible l’ascens directe?
Entre Ramis i Manolo González han sumat només dos triomfs més que amb Luis García, i en el doble de partits. L’asturià, l’únic tècnic de l’Espanyol aquest any amb dades que marcaven una projecció que invitaven a pensar en l’ascens directe.
Durant la campanya actual a LaLiga Hypermotion, l’Espanyol ha vist desfilar tres diferents tècnics per la seva banqueta, Luis García, Luis Miguel Ramis i Manolo González. Sota la direcció del gallec, el conjunt blanc-i-blau ha reforçat la solidesa defensiva, però, així i tot, no ha aconseguit els resultats necessaris per aconseguir la meta principal de l’any: l’ascens directe a la Primera divisió, i serà l’encarregat d’intentar aconseguir l’objectiu via play-off. Evidentment, una temporada amb tres entrenadors és símptoma que el curs no ha estat satisfactori en l’àmbit dels resultats, però arribat aquest punt que gairebé està finalitzada la temporada regular no està de més donar un cop d’ull als números de tots ells, sobretot ara que hi ha un corrent -i no residual- que reivindica la figura de Ramis, en part desvirtuant la labor de González.
Recordarem com el passat 5 de novembre, l’Espanyol comunicava l’acomiadament de Luis García, una decisió que va causar estupor en l’entorn perico perquè l’asturià era un tècnic de la casa i perquè tan sols s’havien disputat 14 partits del campionat. No obstant això, va estranyar menys sabent les desavinences que mantenia des de l’estiu amb el director esportiu, Fran Garagarza, que va aprofitar el primer moment de dubtes per desfer-se de Luis García. Malgrat no poder col·locar-se en zona d’ascens directe, el d’Oviedo sí que va imprimir a l’equip un joc ofensiu que va donar alguns moments d’alegria a l’espanyolisme; de fet, el poc rescatable quant a proposta coincideix amb la seva etapa a la banqueta. El seu successor a l’Espanyol, Luis Miguel Ramis, no va arribar a 4 mesos en el càrrec, amb una proposta molt austera que tampoc va servir per situar l’equip en zona d’ascens directe i tampoc millorar les xifres que va deixar el seu antecessor en el càrrec. Malgrat el seu llibret pragmàtic, l’equip no va poder millorar la solidesa defensiva, a l’hora que també es veia afectada durant la seva etapa la capacitat anotadora dels blanc-i-blaus, una estadística de les més destacades de Luis García. Manolo González ha aconseguit fins al moment que el seu equip o perdi cap partit, fonamentalment en haver sabut millorar l’aspecte de contenció, però l’escàs encert de cara a porteria contrària i el poc percentatge de victòries sobre el total de partits disputats ha penalitzat molt el seu treball, malgrat que ha hagut d’afrontar un tram de calendari sensiblement més complicat del que va haver de resoldre el seu antecessor, Ramis.
Cenyint-nos únicament a l’apartat estadístic, quant als números, Luis García va dirigir l’equip 14 partits, amb 7 victòries, tres empats i quatre derrotes; és a dir, 24 punts, que si els projectem aquests 1,71 punts per partit a les 42 jornades de la fase regular ens donaria un total estimat de 72 punts, la qual cosa podria significar l’ascens directe, vista la classificació actual.
En els 16 partits de LaLiga Hypermotion que Luis Miguel Ramis es va asseure a la banqueta del primer equip de l’Espanyol, l’equip va sumar 6 triomfs, amb 7 empats i 3 derrotes: 25 punts, 1,56 per partit, la qual cosa donaria una projecció de 65,52 ppp, aproximadament la puntuació actual de l’equip.
Manolo González porta 11 partits al capdavant de l’equip, saldats amb 3 triomfs, 8 empats i 0 derrotes: 17 punts, 1,55 per partit, 65,10 en una projecció de 42 partits; xifres que poden canviar a millor o a pitjor en funció del resultat davant el FC Cartagena del pròxim diumenge: si hi ha victòria, arribaria a 1,67 ppp, una mitjana millor que la de Ramis.
La significativa dada del valor de les victòries aquesta temporada
Una dada destacada és que en un campionat en el qual els triomfs tenen tant de valor, la suma de les victòries que han aconseguit Ramis i Manolo González en 27 partits és de 9, per 7 de Luis García en pràcticament la meitat de partits (14). Amb l’asturià es guanyaven el 50% dels partits, per un 37,5% en el cas del tarragoní i un 27,27 en el del preparador gallec. En canvi, Luis, en la meitat de temps, va perdre més encontres que els seus dos successors junts, quatre en el cas de l’asturià per tres entre Ramis i Manolo González. Significatiu.
