El drama de l’Espanyol: els errors de l’equip i la deriva del club
L’Espanyol afronta tot un desafiament amb només quatre dates restants en la temporada regular de LaLiga Hypermotion, i és que la cadena de resultats descoratjadors en forma d’empats de l’equip es prolonga, el més recent, contra l’Sporting de Gijón, un resultat que ha tingut conseqüències negatives en l’àmbit classificatori. Sota la tutela de Manolo González, l’equip s’havia proposat vèncer al conjunt asturià esperant capitalitzar una fallada dels seus competidors directes per l’ascens, però cap d’aquests escenaris es va materialitzar: els nostres no van aconseguir superar l’Sporting amb un marcador clarament insatisfactori de 0 – 0, mentre que els equips que li precedeixen en la classificació, Leganés, Valladolid i Eibar, sí que van complir i van afegir tres punts més als seus totals. A més, l’equip es troba més prop de quedar exclòs dels playoffs -amb el setè classificat a només tres punts de distància- que d’aconseguir el top 2, que se situa a sis punts davant l’avanç d’uns rivals més pròxims en guanyar terreny. Tot això fa que l’objectiu mínim hi ha passat a assegurar un lloc en els playoffs d’ascens, una possibilitat que, cal recalcar, està lluny d’estar garantida.
Aquest dimarts a ‘La Grada Ràdio’ hem començat amb una reflexió sobre aquesta situació que viu l’Espanyol , que té desmoralitzada a l’afició perica i també ha tocat l’ànim dins del mateix club; malgrat tot, sent sincers, a ningú pot estranyar haver arribat a aquest moment tan dur: es va fitxar malament en el mercat d’estiu, no es va reforçar a l’equip a l’hivern, hi ha hagut baixes sensibles, s’han succeït els canvis d’entrenadors, i a més hi ha jugadors que han hagut de quedar-se aquest curs gairebé obligats només perquè tenien contracte, i de tots ells únicament Martin Braithwaite s’ha superat rendint a un nivell molt alt, per la qual cosa no és d’estranyar tampoc aquest previsible desenllaç.
L’evolució de la defensa de l’Espanyol amb Manolo González
El nostre analista, Àlex Cobas, ha parlat d’un dels aspectes que més han penalitzat a l’equip durant una bona fase del curs, la defensa: amb Manolo Gónzalez s’encaixa menys que amb Luis Miguel Ramis, exactament la meitat si es prenen els 8 últims partits del tarragoní i els que porta el gallec en la banqueta. Evidentment, la clau radica principalment un nom, Joan García, una decisió clau que explica que l’equip sigui més sòlid enrere per a afrontar aquesta recta final de curs.
Temps de tertúlia
En el temps de tertúlia, hem comptat amb Toni Bermejo, el president de la APMAE i un dels impulsors de ‘Ambició Perica’ Carlos Bosch, i Ferran Granell. Bermejo, després de fer una encertada anàlisi dels estats d’ànim pels quals cada setmana es veuen obligats a passar els soferts seguidors blanc-i-blaus, ha continuat mostrant-se partidari d’assumir el més ràpid possible la realitat, i fins i tot ha destacat que malgrat que en el seu moment va fer mal, “Ramis ens va dir la veritat, bon frases com la que ‘som un equip de Segona’”. Carlos Bosch, que ha exposat les forma en què ‘Ambició Perica’ desitja influir per a canviar el model de club per a, fent justícia al seu nom, retornar aquest esperit a un club que fa molt temps l’ambició, per al que ha reclamat el suport de l’afició blanc-i-blava deixant la seva signatura en la seva pàgina web, ha anat fins i tot més enrere, recuperant aquella expressió de “projecte fantasma” que va fer Quique Sánchez Flores fent al·lusió al qual encapçalava Rastar. “Tota la inversió de Chen Yansheng ha anat a cobrir els forats que a fet la seva mala gestió”, ha recordat Bosch, recordant que el passat exercici va haver-hi una pèrdua important que ascendeix als 20 milions d’euros.
