ENTREVISTA | Joan Puig: “Tornaré més fort perquè soc més madur. Que ningú tingui dubte”
17 d’abril. Un dia assolellat, però amb vent. Aquí arriba Joan Puig Mateos (Girona, 16 de novembre de 2002) després de l’entrenament. Se li veu somrient i et rep amb una abraçada. Un jugador educat, simpàtic i alegre, amb el qual ja notes que es podrà parlar de tot sense problemes. Caminant cap a les oficines, prèvia entrevista, surt d’ell un: “ei, tu pregunta el que vulguis, parlem de tot”. Ja he pogut intuir que serà una entrevista diferent:
Pregunta: Què tal, Joan, com et trobes?
Resposta: Bé, molt bé. Recuperant-me bé de la lesió.
P: El 4 de gener et lesiones i l’endemà passat anaves a ser titular davant el Getafe CF en Copa del Rei. Sabies que anaves a debutar?
R: Durant la setmana ja anaves veient l’equip que podia sortir titular. En els entrenaments, l’entrenador, que en aquest moment era Lluís Ramis, t’explicava personalment com jugava el rival i et donava consells. Normalment, se t’acosten una mica més quan saben que jugaràs i jo ja veia que tenia l’oportunitat de jugar de titular.
P: Luis Miguel Ramis et va dir prèviament, en algun d’aquests entrenaments, que anaves a entrar en l’XI contra el Getafe FC?
R: No, però sí que, quan em vaig lesionar, se’m va acostar i em va dir que va ser molt mala sort perquè anava a ser titular. També em va dir que em recuperés aviat perquè comptava amb mi. En aquest moment va ser dur perquè anava a ser un somni fet realitat per a mi debutar a casa, en el Stage Front Stadium i davant l’afició. Al final, veus com has de parar per a recuperar-te bé i és fotut en aquest moment. No obstant això, ara ja ho he superat mentalment i estic preparat per a tornar fins i tot més fort.
P: Tornem al 4 de gener, què vas sentir en el moment de la lesió? Com va ser aquest moment?
R: Estava entrenant i va ser un canvi de direcció amb un forcejament. Vaig notar que el genoll se me n’anava. Mai m’havia lesionat de gravetat i no sabia què m’havia ocorregut en aquest moment, però sí que tenia clar que una cosa greu havia passat amb el meu genoll. Jo sabia que no anava a ser una lesió d’una aturada d’una setmana i sabia que anava per a llarg.
P: Recordes aquest dolor?
R: Sí. Va ser un dolor intens, però ràpid. Em recordo que vaig estar un parell de minuts en el sòl amb dolor i després, quan ja em van mirar els metges, ja em van dir que no tenia molt bona pinta. Aquest moment va ser molt dur.
Ja em van dir que no tenia molt bona pinta. Aquest moment va ser molt dur”
P: Abans que futbolista ets persona. Et vas ensorrar en aquest moment?
R: Sí, em vaig ensorrar. Va ser una mica per tot; de moment en el qual estava, perquè em trobava físicament genial i perquè una lesió mai és un bon moment per a rebre-la. Però bo, va ser poc temps perquè el club va estar al meu costat en tot moment.
P: Has rebut mostres d’afecte per part del club i de l’afició?
R: Quan vaig fer la pretemporada amb el primer equip, sí que és veritat que l’afició va començar a conèixer-me més. Avui dia em continuen parant i em donen missatges d’ànim i m’envien missatges per les xarxes socials. Els agraeixo molt perquè mentalment es nota molt en la recuperació. Quant al club, com t’he dit abans, ha estat en tot moment amb mi. Han estat i són espectaculars amb mi, des de la directiva, staff tècnic, companys i família fins a gent reunida al club. Al final, cada dia et veuen a la Ciutat Esportiva i viuen amb tu la recuperació. Estic supercontent per tot l’afecte rebut.
P: Com ha estat el teu procés de recuperació?
R: Vaig tenir la sort que em van operar a la setmana següent. Una vegada operat, vaig deixar enrere els mals pensaments i em vaig enfocar en la recuperació. Aquí em recordo que vaig pensar: “ara a pensar només en el present i en el futur”. El primer mes vaig ser a l’Hospital Quirónsalud i en contacte amb el club. El primer mes va ser important per al genoll, pel tema de poder flexionar i fer els primers passos. A partir del mes, ja vaig començar aquí, a la Ciutat Esportiva, cada dia. Vaig a revisions a l’Hospital Quirónsalud, però la rehabilitació completa la porta el RCD Espanyol. Faig molta feina de força i després vaig amb el fisioterapeuta i em tracto amb massatges. El procés és dur, però cada dia vas veient resultats.
P: Has tingut por en algun moment?
R: La por que he pogut tenir és aquest pensament que et passa pel cap de no tornar a jugar com abans o no arribar a ser el d’abans. Al principi el penses, és normal. Després vas veient com va la recuperació i aquestes pors es queden enrere, perquè la meva gent -família- no deixen que les pors m’acompanyin.
P: Vas tenir moments de desesperació? Alguna cosa així com… “No veig llum al final del túnel”
R: Moments d’aquests he tingut molt pocs, però sí que és cert que, en les primeres setmanes, em recordo que, intentant flexionar el genoll, no era possible. Aquí notes que no avances. És normal, és el procés, però aquí és quan es confia cegament en els fisioterapeutes. Ells et diuen que és normal el que et passa i t’expliquen el perquè et passa. Aquí és quan deixes aquesta desesperació enrere, confies i deixes passar el temps.
P: Com mantens la motivació i la disciplina?
R: No hi ha més motivació que tornar a jugar. Veus als companys entrenant i dius: “vull ser aquí”. Al final, vas veient la teva pròpia evolució en la lesió i això ja et crea disciplina. A més, aquest suport del club i aquesta confiança quan et diuen: “tranquil, que tornaràs” t’ho fa tot més fàcil. Damunt jo sé que tornaré millor.
Al final, vas veient la teva pròpia evolució en la lesió i això ja et crea disciplina”
P: Em sorprèn això de “jo sé que tornaré millor”. A què et refereixes?
R: A aquesta lesió, si li treus una cosa positiva, és que et pots conèixer a tu mateix. Sents més al teu cos. Si tens una petita molèstia, no la deixes passar i t’enfoques en ella. Quan estàs en competició és tot molt més ràpid. Ara, amb aquesta recuperació, em conec més a mi mateix. A més, normalment, estant bé, es treballen dos o tres dies les cames en setmana. Jo ara estic treballant cames tots els dies, per tant, enforteixo molt més perquè és el que necessito. Per això, noto la diferència d’abans a desprès. D’altra banda, mentalment, amb tot el que he passat i el que he hagut de superar (mals pensaments, pors, desesperació) et fa ser més forta, és inevitable. Abans em costava més, però arran d’això ho he millorat i potenciat. La mentalitat en el futbol és molt important i jo estic com un toro. Tornaré sent millor futbolista.
P: Has canviat l’alimentació en aquest procés de recuperació?
R: Sí, per descomptat. Tinc la sort que en l’Espanyol tenen nutricionistes i et guien en l’alimentació. Ja el primer dia em van donar complements alimentosos per a no perdre tanta massa muscular en aquest moment d’aturada. Els estic molt agraït perquè són de gran ajuda. A més, jo sempre he tingut molt de compte amb el menjar. L’he mantingut igual o fins i tot millor, perquè no cremes el que menges en estar un temps parat. Has de vigilar-ho, sí. Encara que també et dic que jo he tingut una rutina marcada per part del club i no m’ha estat difícil seguir-la i mantenir-la.
P: L’última pregunta personalitzada Joan Puig té un objectiu específic quan torni als terrenys de joc?
R: El meu objectiu número u és transmetre que seré millor que abans. Que ningú tingui dubte de: “bo, a veure com torna”. No, no. Jo veig que confien en mi, tant afició com el club, però això és recíproc. La confiança serà corresposta. Tornaré millor que abans, perquè seré més madur i fort.
Tornaré millor que abans, perquè seré més madur i fort”
P: Ara sobre el RCD Espanyol, quina opinió et genera el que està vivint actualment el primer equip perico?
R: Jo confio al 100% en aquest equip. He tingut la sort de conviure i entrenar amb ells i són un equip increïble. Són de primera divisió. Són una pinya. Pujaran 100%. A més, he tingut la sort d’entrenar amb Luis García, amb Luis Miguel Ramis i ara amb Manolo González, que em coneix del filial. Manolo González és un entrenador 10 i com a persona, ni et dic. Té les coses molt clares i un estil de joc molt marcat. M’encanta. Així que sí, crec que pujaran i s’ho mereixen.
P: Vas ser el jugador més utilitzat per Manolo González en el filial amb 15 titularitats i 14 partits complets abans de la lesió. Et veus en la teva volta en el primer equip?
R: En el primer que penso és a recuperar-me al 100% i agafar rodatge, sigui amb el filial o amb qui el club decideixi. Però sí, el somni de qualsevol jugador és estar en el primer equip i el meu també. El bo és que Manolo González em coneix. Jo sé que li agrado com a jugador i que puc tenir opcions d’estar a dalt. No obstant això, ara l’important és recuperar-me bé i agafar minuts per a estar bé i, a partir d’aquí, que passi el que hagi de passar. Així i tot, sí, em veig amb opcions de ser aquí, perquè lluito per a això.
P: Quina valoració pots fer de la temporada de l’Espanyol B?
R: Al principi ens va costar agafar la manera de jugar de Manolo González, però, després de treballar-lo molt dia a dia i exigir-nos molt, es va acabar veient que aquest Espanyol B juga de luxe. Es van guanyar diversos partits seguits i comencem a agafar aquesta confiança de veure que podíem fins i tot anar per a dalt. Amb el canvi d’entrenador sí que és cert que ara la manera de jugar és una mica diferent, però és que Javi Chica és un tremend entrenador i necessita temps. Ho ha demostrat en el juvenil. Simplement, necessitem temps per a adaptar-nos al seu sistema i les coses aniran molt bé.
Al principi ens va costar agafar la manera de jugar de Manolo González”
P: Joan, moltes gràcies per concedir aquesta entrevista a ‘La Graderia’.
R: Moltes gràcies a tu, ha estat un plaer. Una salutació per a tots en ‘La Grada Online’.
