Escàndol a la RFEF: l’annex secret de la Supercopa que aguaita a Piqué
Luis Rubiales continuen tacant al futbol espanyol amb una recerca en la qual ja hi ha diferents detencions. Curiosament, a nivell de Catalunya hi ha una espècie de vel de silenci respecte a una de les figures que apareix relacionada amb aquesta trama, la de l’ex jugador del FC Barcelona Gerard Piqué, que recorda molt a quan es disculpava la seva actitud insultant respecte al RCD Espanyol i el fet perico durant la seva etapa de jugador en actiu. Sembla ignorar-se des de la majoria de mitjans catalans que Miguel Ángel Galán, impulsor de la denúncia contra Rubiales en el 2022 pel tema de la Supercopa d’Espanya i per la qual es creu que s’han originat els registres, ha deixat clar que “la meva denúncia anava contra Rubiales i Piqué“. “Piqué ara no està sortint, però el principal beneficiat econòmicament d’això és ell. Sembla que hi ha moviments sospitosos en els comptes per a blanquejar diners”, manifestava en una recent entrevista en la qual aclaria que la denúncia contra Rubiales era per un presumpte delicte d’administració deslleial i de corrupció en els negocis i contra Piqué, per corrupció en els negocis, en entendre que “lliurar una competició pública sense un concurs públic amb 24 milions d’euros en comissió és corrupció”.
Un vel mediàtic que protegeix a Piqué i que algunes veus comencen a denunciar
Aquest vel mediàtic de silenci ha estat denunciat per alguns personatges públics, com Xavi Fina, que en la seva habitual columna en el ‘Llaura’ es lamenta pel fet que “el futbol espanyol (i el futbol en general) està podrit. En això estem tots d’acord. Com ho estem quan jutgem a personatges com Luis Rubiales o Javier Tebas. Però quan toca opinar i informar sobre els amics catalans d’aquests personatges, sobre els qui, des de Catalunya, han fet negocis amb ells (sigui en forma de drets televisius, de realització del VAR o d’organització de la Supercopa) ens encenen totes les alarmes, els silencis són eixordadors, els eufemismes imaginatius i les justificacions rocambolesques. Per prudència i per ignorància m’abstinc d’entrar en la dimensió penal. Però no tinc cap problema a jutjar com a immoral fer de comisionista amb el govern d’Aràbia Saudita. ‘Ja se sap, tothom fa aquestes coses per diners’, em diran alguns. ‘No, perdoni, tothom, no’. Estic segur que som molts els que pensem que els diners no ho justifica tot. I aquí, només faltaria, l’equip dels teus amors no té res a veure: existeix la mateixa proporció de bondat (i de maldat) entre els culers que entre els pericos. Però al marge del Codi Penal i de l’ètica, existeix una tercera dimensió poc explorada. Gerard Piqué que feia, legalment, de comisionista, era en aquest moment futbolista del Barça. L’assetjador i presumpte delinqüent Rubiales era el màxim responsable de la Federació en la qual competia el futbolista Piqué, amb el qual, fins i tot, es permetia fer bromes sexuals i masclistes. Això sí, després d’haver-li felicitat per la victòria i el gol. Qui en últim terme mana als àrbitres (i aquí sentim com un rumor el nom de Negreira) fent negocis de marisquería amb un dels participants en la competició. Uns acords en els quals es repartia un pastís econòmic que beneficia a l’equip de Piqué. Un acord que gairebé ‘obliga’ al fet que aquest equip (i el seu mirall a Madrid) quedi entre els dos primers de la Lliga o sigui finalista de la Copa (i per això tots sabem que el Girona no quedarà segon). Un acord, per tant, que interfereix en la competició. De veritat que ningú ho veu estrany? Cal ser perico per a trobar que això no està bé?”.
La jutgessa tracta de determinar si Rubiales i Piqué van actuar irregularment per a folrar-se amb el torneig
Està per veure cap a on evoluciona aquest cas, i quines són les repercussions legals i ètiques respecte als implicats, però no es pot amagar que la peça principal del procés, que s’instrueix en Majadahonda, tracta de comprovar si Luis Rubiales i Gerard Piqué, entre altres, van falsejar entre si comissions il·legals que van poder potser tractar de blanquejar després. Com explica avui ‘ABC’, l’element fonamental del judici és un document de tot just un parell folis on apareixen tres signatures: la de Rubiales, la de Piqué i la d’Ahmed Mohtaseb, representant de la companyia pública saudita SELA. El breu annex al contracte de la Supercopa d’Espanya saudita es va signar el mateix dia que el contracte, l’11 de setembre de 2019. Aquest document és tan important per als denunciants i la magistrada perquè es va ocultar la seva existència durant tot el procés previ a la signatura d’aquest, i també després: ni Integritat, ni el Comitè d’Ètica ni altres cossos intermedis de la Federació van saber que existia, entre altres coses, un probable conflicte d’interessos per la relació personal i professional de les parts implicades en el negoci. Fins i tot amb aquest desconeixement, la vicepresidenta d’Integritat, Ana Muñoz, va dimitir del seu càrrec per aquest contracte; la seva substituta, Elvira Andrés, és la mà dreta avui de Pedro Rocha. El fet que el mateix dia, en un acte de dos minuts, Rubiales imposés a l’Aràbia Saudita que l'”agent intermediari” previst en el contracte era en realitat Kosmos, la coneguda empresa de Gerard Piqué, fa sospitar als investigadors dues coses: primer, que Kosmos va ser part del tracte des del principi; segon, que va haver-hi un possible grapeig financer privat entre Rubiales i Piqué, amics entre si, de manera que és impossible que la RFEF digués la veritat quan va assegurar que no tenien cap relació amb Kosmos, i que aquesta empresa, en realitat, va ser contractada per l’Aràbia Saudita. Gràcies a aquesta petita addenda, la comissió de Piqué per emportar-se el torneig al desert es va establir en 24 milions d’euros. Un any després, a la fi de 2020, va existir una segona addenda per la qual es prorrogava la durada del contracte fins a 2030 i la comissió del futbolista creixia ostensiblement: un total de 40 milions per 10 anys. El propi Rubiales va arribar a admetre públicament la intermediació de l’empresa de Piqué, però que no havien pagat cap comissió per a traslladar un torneig que l’expresident deia la “Supercopa de la igualtat”. En aquest acord, a més, es va estipular que tant la RFEF com Kosmos rebrien una major comissió del Govern saudita sempre que el Reial Madrid i Barcelona disputessin el torneig. La signatura es va estampar en el contracte, alguna cosa que és si més no èticament reprovable, quan Piqué jugava encara en al FC Barcelona. L’Agència Tributària va ser el primer ens a adonar-se que existia una cosa estranya en aquesta operació, després d’advertir que la Intervenció General de l’Estat (IGAE) establia que “la relació entre la RFEF i Kosmos es va voler mantenir oculta”, però havien estat socis en aquest negoci. En el contracte principal signat per la RFEF i l’Aràbia Saudita es recollia una “tarifa d’èxit” de 4 milions d’euros per edició. La clau és que en aquest primer contracte principal no s’identifica al beneficiari d’aquest plus. Tan sols uns minuts després es va signar l’addenda, on es diu textualment: “les parts convenen que l’agent esmentat en les clàusules 6.3 i 6.5 del contracte es refereix a Kosmos Football”. L’anomenada “tarifa d’èxit” era de gairebé obligat compliment per part de l’Aràbia Saudita: en cas de negar-se, la Federació podia rescindir l’acord. Fins a la intervenció de la jutgessa, l’únic contracte que havia transcendit va ser el primer, el principal. Fonts pròximes al cas que cita ‘ABC’ diuen tenir la certesa que Tomás González Cueto, cervell legal de Rubiales, va visitar en secret als responsables de Kosmos per a demanar algun tipus de contraprestació. La RFEF ha repetit que mai va imposar la participació de Piqué en aquesta operació.
