S’acaba el temps i a l’Espanyol segueix sense donar-li per a l’ascens directe
El RCD Espanyol ha malgastat aquesta jornada 37 de LaLiga Hypermotion una altra oportunitat d’acostés al seu objectiu de l’ascens directe després de la seva igualada davant l’Elche. L’ensopegada del Leganés davant el Zaragoza, minuts abans de l’inici del partit davant els franjiverdes permetia als blanc-i-blaus situar-se provisionalment segons de la classificació a dos punts dels pepineros, que llueixen actualment 64 unitats, a l’espera del que fessin diumenge Eibar i Valladolid, però els de Manolo González i Sebastian Beccacece es van anul·lar mútuament amb un 2-2 que poc serveix als interessos de tots dos. Javi Puado va avançar molt aviat a l’Espanyol , però Mourad El Ghezouani va anotar el 1-1 en el 12′, fent que l’alegria blanc-i-blava durés ben poc. Martin Braithwaite va posar de nou per davant novament als espanyolistes en el 71′, però John Donald va fer el 2-2 definitiu en el minut 81. Un resultat que va deixar als il·licitans amb 58 punts, i als de Manolo González amb 60. El diumenge, Eibar i Valladolid tenien l’opció de fer un important pas endavant encara que només el va donar el conjunt blanquiviolats amb el seu triomf enfront de l’Huesca, que els situa amb els mateixos punts que el líder, mentre que els armeros van caure davant l’Albacete i es queden amb 61. El Leganés, que arriba al final del campionat amb la gasolina justa, suma ja 5 empats consecutius, mentre que el Valladolid, que ve llançat, encadena 5 triomfs que l’han catapultat a l’ascens directe. L’Eibar ha vençut en tres dels últims 5 partits -els altres dos els ha perdut- mentre que l’Espanyol ha empatat quatre i únicament ha vençut en un.
Amb els empats no li dona a l’Espanyol
Malgrat que l’Espanyol suma 11 jornades sense perdre, una fita única enguany en LaLiga Hypermotion, com bé va dir dimarts passat el director esportiu blanc-i-blau Fran Garagarza a base d’empats a aquest equip no li dona, i són ja massa les igualades que suma l’equip: són ja fins a 15 empats, per altres quinze victòries i set derrotes, que des de l’arribada de Manolo González són dues victòries i cinc empats, 11 punts de 21 possibles-. Des del passat 10 de febrer en què va caure 2-0 en Els Camps de Sport del Sardiner davant el Racing de Santander, partit corresponent a la jornada 26, l’equip no perd un partit: com diem són ja onze jornades seguides sense conèixer la derrota, quatre amb Luis Miguel Ramis i set ja amb Manolo González; el problema és que de tots aquests partits, només s’han guanyat quatre, Mirandés, 3-0 i Eibar, 2-3 amb Ramis, i Zaragoza, 0-1 i Albacete, 2-1 amb Manolo González; la resta han estat empats, Huesca, 0-0 i Alcorcón, 1-1 amb el tarraconense i Tenerife, 1-1; Burgos, 0-0; Leganés, 0-0; i Andorra, 1-1; i Elche, 2-2 amb el gallec.
Amb Manolo González s’emporta una mitjana de 1,57 punts molt llunyana a la qual es presenta com a necessària per a certificar un de les dues primeres places: si continuem parlant d’aquest recurrent objectiu dels 73 punts, caldria fer una mitjana de 2,6 punts per encontre, o cosa que és el mateix, quatre triomfs i un empat. És a dir, mancant 5 jornades, per a aconseguir aquests dos primers llocs caldria guanyar-ho pràcticament tot, i vista la dinàmica de l’equip i encara que a Elche l’equip va fer un partit seriós a diferència de l’anterior davant l’Andorra res fa pensar que arribin en cascada unes victòries que es resisteixen en gran manera en aquesta fase del curs. Recordem que l’última vegada que es van guanyar dos partits seguits va ser a la fi de febrer amb les victòries contra el Mirandés (3-0) i l’Eibar (2-3).
El calendari que li resta a l’Espanyol: gran part de l’objectiu passa per guanyar tots els partits a casa
Malgrat continuar invicte després de set jornades, Manolo González encara no ha pogut rectificar totalment els vicis adquirits d’una plantilla que continua cometent errors imperdonables que estan costant molt car, especialment en forma de gols encaixats i pèrdues de pilotes compromeses. Sembla cert que els jugadors són conscients de la importància del que hi ha en joc, però amb només 15 punts en disputa o deixen de fallar i sumen triomf rere triomf esperant que els rivals directes ensopeguin, o com mal menor caldrà conformar-se amb una promoció d’ascens que produeix calfreds. El pròxim partit és davant l’Sporting de Gijón a casa, amb els asturians que han vist com el playoff s’allunya després de perdre dos partits; el següent en el camp del Valladolid , com diem l’equip que millor dinàmica de resultats porta de tota la categoria; rep a un Oviedo que també aspira a la promoció malgrat encadenar dues derrotes; visita a Lezama per a enfrontar-se a un Amorebieta que últimament ha millorat sensiblement el seu rendiment i pot estar-se jugant la permanència, i finalment el Cartagena a casa, que podria arribar ja salvat a l’encontre.
