A on vas, Espanyol?: la ressaca d’una compareixença per part dels rectors del club que serveix per a confirmar la seva deriva
Encara no fa una setmana que l’Espanyol va consumar l’ascens a Primera divisió, i l’afició perica ja ha rebut la seva primera injecció de realitat després de l’eufòria deslligada per aquest assoliment esportiu: la compareixença pública del CEO Mao Ye i del director esportiu Fran Garagarza, que per cert com hem explicat en ‘La Grada Ràdio’ pujava avui a Montserrat a agrair els favors concedits en forma d’ascens, va servir per a confirmar que venen temps d’estretors i dificultats, i que l’objectiu passa per optimitzar al màxim els limitats recursos existents per a aconseguir l’objectiu de no convertir-se en un equip ascensor; dit d’una altra manera, que cal intentar aconseguir al final del mercat al preu que sigui conservar una plantilla prou competitiva per a no veure’s abocats a un altre descens a Segona. No és certament com tirar coets aquesta declaració d’intencions dels homes forts de Chen Yansheng a Barcelona, però no es pot negar que almenys van ser sincers a l’hora de dibuixar el panorama que ens espera malgrat no contribuir precisament a elevar la il·lusió de l’afició de l’Espanyol .
També va quedar clar en la compareixença de Mao Ye que als actuals responsables del club no els agrada que la premsa que segueix l’Espanyol , a més d’informar, traslladi en les poques oportunitats que hi ha de posar-los davant un micròfon el malestar de l’afició blanc-i-blava per la deriva de l’entitat. Per desgràcia per a ells, molts mitjans seguirem compromesos auditant la seva labor cada vegada que es dignin a donar explicacions, malgrat que això suposi haver de suportar sortides de to i ironies impròpies d’un alt directiu com ell.
Amb quina plantilla compta avui dia l’Espanyol, i quins forats hi ha?
En la seva secció de análisi, Àlex Cobas ha fet un dibuix d’amb quina plantilla compta avui dia l’Espanyol , i quina és la seva situació contractual. En porteria, Joan García i Fernando Pacheco; com a laterals, Omar El Hilali i Brian Oliván, als quals podríem afegir Rubén Sánchez.
Com a centrals, estan Fernando Calero, Leandro Cabrera i Sergi Gómez, per la qual cosa es fa necessari portar com a mínim un altre efectiu amb etiqueta de titular. Com a migcampistes, estan José Gragera, Pol Lozano, Álvaro Aguado i Edu Expósito; cal portar un altre futbolista de tall defensiu. En els extrems i com mediapuntas, tenim a Jofre Carreras, José Carlos Lazo i Salvi Sánchez; aquí les mancances són més que evidents. I en la davantera, la que és fins ara la posició millor coberta al costat de la porteria, tenim a Javi Puado, Martin Braithwaite i Pere Milla; sens dubte, faria falta malgrat que nedi marxés un davanter suplent.
Temps de tertúlia: l’esperpèntica compareixença de Mao Ye i la intrahistoria de l’aposta per Manolo González
En el temps de tertúlia hem comptat amb Luis Navarrete, agent FIFA i director de l’agència Anticipasports, Jordi Bachs, propietari de Ca la Margui, i Alberto Capilla, advocat i professor universitari. En la taula es conjugava l’alegria per un ascens que és mèrit de jugadors, tècnic i afició, amb l’estupor pel viscut en dijous en el Auditori Joan Segura Palomares; com reflexionava Bachs, “aquesta gent creu que estem a la Xina Popular; aquí ningú ens diu el que hem de dir i opinar, i als professionals que es guanyen la vida amb això ahir us van dir que no podeu informar, que només podeu opinar. Això em sembla de país d’on està el seu amo, on qui opina diferent ja se sap com acaba; Capella coincidia que “es va oferir una imatge indigna d’un club de 124 anys d’història, i de l’afició que tenim, i sort de tots els mitjans de comunicació que van posar veu a les moltes preguntes que tenim els aficionats a la propietat. El cansament ja arriba a mitjans com ‘betevé’, no em van agradar les maneres de la taula, tot sinistre, i amb mentida sobre mentida sobretot en el cas de Mao Ye“.
També s’ha tractat en aquesta part del programa la decisió de Fran Garagarza de confiar en Manolo González; el diumenge el gallec estava virtualment fora del club, i s’estaven sondejant altres opcions. Bé per les negatives d’aquests candidats, per les seves exigències econòmiques o conscient de quin era el clam popular, finalment el DD va acabar optant per deixar a Manolo en el càrrec, alguna cosa que certament i independentment de les circumstàncies s’ha guanyat amb escreix amb el seu treball.
