Quins seran els rivals de l’Espanyol en la lluita per l’ascens directe en aquestes 11 jornades que resten a LaLiga Hypermotion?
Quins seran els rivals de l’Espanyol en la lluita per l’ascens directe en aquestes 11 jornades que resten en LaLiga Hypermotion? La victòria del conjunt blanc-i-blau sobre el Real Zaragoza en el debut de Manolo González com a entrenador ha portat dies de serenitat a l’entorn de l’equip, una novetat respecte als temps tumultuosos marcats per la situació esportiva i els dubtes entorn de la figura de l’ex tècnic perico Luis Miguel Ramis. El canvi en la banqueta, amb la destitució del tarragoní i l’elecció de Manolo González com a responsable de l’equip, ha tingut un efecte tranquil·litzador en l’afició; de totes maneres, encara que l’entorn albira el futur amb optimisme i ànims renovats, la recta final de la temporada és aquí i cada partit adquireix una rellevància especial. En aquest sentit, el pròxim enfrontament contra el Tenerife, que ha hagut d’ajustar les seves expectatives a causa d’una sèrie de mals resultats, s’ha convertit en un duel crucial per a aquest renovat Espanyol de Manolo González buscarà aprofitar aquesta oportunitat per a continuar avançant cap al seu gran objectiu: obtenir una plaça per a l’ascens directe. A ‘La Grada Ràdio’ hem continuat aprofundint aquest dimecres en la situació de l’Espanyol, i també dels rivals dels blanc-i-blaus en aquesta lluita per l’ascens a Primera divisió.
Les ratxes de l’Espanyol i els seus rivals en la lluita per l’ascens directe
A part de conèixer l’opinió dels nostres internautes a través de la lectura dels resultats de ‘La pregunta del dia’, el nostre analista Àlex Cobas ha repassat la trajectòria dels quatre primers classificats en l’última finestra de 10 partits. El Leganés, el líder, és curiosament el que pitjor ratxa porta amb 17 punts, però l’analista considera que es mantindrà en la baralla per la seva fortalesa defensiva, i pel fet que en els partits en què ha fallat s’ha enfrontat a equips de la part alta de la classificació mentre que no punxa contra equips teòricament inferiors. El següent, l’Espanyol , ha aconseguit 18 de 30 punts; té com a arguments a favor la presència de Manolo González, tot un revulsiu; que compta amb el jugador més diferencial de la categoria, Martin Braithwaite; i que si arriba ben posicionat a les dues últimes cites té unes cites molt assequibles. L’Eibar ha sumat 20 de 30 punts, té a favor un calendari bastant assequible contra rivals de la zona baixa, però pot veure’s afectat pels fantasmes que ja li van impedir pujar en anteriors campanyes. L’equip que ha fet més punts en aquest lapsus de temps és l’Elx , amb 23; ha fet un molt bon tram de temporada però amb un matís, ha estat davant equips de la part mitjana-baixa de la taula, i ara li venen rivals de molta més categoria que posaran a prova el seu moment de forma. Per a Ensabonades, l’Eibar serà el rival amb el qual l’Espanyol estarà bregant fins a última hora per una de les dues cobejades places que donen dret a ascendir de categoria per la via ràpida.
Daniel Soriano, de ‘Vibra’, defineix l’estat dels rivals de l’Espanyol per l’ascens
Daniel Soriano, de ‘Vibra’, mitjà de referència pel que respecta al seguiment de LaLiga Hypermotion, també ha aportat la seva visió de com pot quedar aquesta lluita en aquestes últimes 11 jornades de campionat regular. L’analista no ha pogut amagar la seva sorpresa pel fet que el Leganés estigui encapçalant la llista d’equips que li estarà competint la plaça a l’Espanyol, donada la condició més de favorits a priori d’Elx i Eibar i que molts creuen que als pepineros els pot arribar el moment de despenjar-se; en tot cas recorda que “és líder, porta 20 jornades consecutives al cap de la taula, està demostrant que és aquí per alguna cosa. I està l’Elx , per sensacions, perquè enguany només ha rebut tres gols en 10 partits i ha augmentat la quota de gol, i perquè ja entén el que vol Sebastian Beccacece. Pel que respecta a l’Eibar, segueix sense resoldre el seu dèficit defensiu, i com dic els dos equips que estan a dalt són els que menys gols han encaixat”.
Pel que respecta a l’última jornada, analitzava el triomf de l’Espanyol: “M’agrada la manera de pensar de Manolo González, i ha estat efectiu amb l’Espanyol . Ho hem parlat mil vegades, la defensa: per fi un bloc baix recognoscible, molta insistència amb banda esquerra amb Brian Oliván, i mobilitat d’altures. No és tan diferent del que proposava Ramis, però més efectiu quant a defensa d’àrea, buscant més la transició, i subscric el que s’ha dit per Pedro Nieto en ‘Camino al Cielo’, li va agradar l’actitud de l’equip, va ser un Espanyol solvent i va saber reposar-se a les adversitats en forma de lesions. El que pot ser clau és el temps de recuperació de Martin Braithwaite”.
La normalització que ha arribat de la mà de Manolo González
En el temps de tertúlia, hem comptat aquest dimecres amb la presència de Paco López, Jordi Bachs i Joan Prat; amb ells hem continuat analitzant aquest aire fresc que ha impregnat tot l’espanyolisme des dels últims canvis en la direcció tècnica, enumerant el llistat de coses que ha fet Manolo González que han propiciat aquest nou escenari: des de la seva coherència a l’hora de triar l’onze i posicionar les peces sobre el tauler, a un discurs directe i realista que contrasta amb les voltes de gir dialècttiques de l’anterior etapa amb Luis Miguel Ramis. Una normalització en la presa de decisions i en el missatge que ha portat un alliberament entre els aficionats que afavoreix la sensació que pesi al calendari, hi ha opcions reals d’aconseguir l’ascens directe.
