Joan García: “Mataríem per no anar al playoff i aconseguir l’ascens directe, però si hem d’anar serà una oportunitat més de poder pujar”
En una temporada escassa en bones en notícies respecte al primer equip de l’Espanyol, l’eclosió de Joan García ha significat una veritable alegria. El jove meta de Sallent s’ha guanyat amb tot mereixement la condició de meta titular del conjunt blanc-i-blau, mostrant un excel·lent acompliment sota pals, amb accions determinants per a l’equip d’un Manolo González que ha encertat plenament apostant per ell. Joan García es va fer amb la titularitat després de la lesió de Fernando Pacheco; des de llavors, des de l’enfrontament davant la SD Huesca, l’Espanyol només ha encaixat sis gols en onze partits, millorant ostensiblement els seus números en aquest apartat del joc. El dilluns davant l’Oviedo, partit en el qual l’Espanyol, que ha vist allunyar les seves opcions per a l’ascens directe, ha de guanyar obligatòriament per a almenys fer un pas més de cara a assegurar el playoff, Joan García tornarà a defensar l’arc blanc-i-blau.
Joan García: “Tenim ganes de guanyar sempre”
Joan García ha estat entrevistat aquest divendres a “La Grada Ràdio’; al porter de l’Espanyol , que explicava que acabaven d’entrenar sota els ordes de Manolo González “de gom a gom”, se li ha fet veure que en moltes ocasions no sembla que aquesta intensitat sigui la mateixa que posen en els partits cara a vèncer: “La intenció és sempre anar a tope, tenim moltes ganes de guanyar sempre, Portem bastants partits sense guanyar però al final cada partit es dona com es dona, sortim amb la millor intenció a plasmar una idea que tenim d’abans, però després el partit té les seves circumstàncies. L’actitud no és el que falta, no ens està entrant, ens està costant però no crec que sigui per falta de ganes. Ens està costant l’última decisió, l’última passada, no sabria dir per què perquè enguany hem marcat bastants gols. Per contra defensivament estem millor”.
Com dèiem, Joan García ha esperat la seva oportunitat treballant en un segon pla, fins a arribar a ser protagonista convertit en un dels principals arguments cara a l’ascens: “Ha estat complicat tot aquest temps en el primer equip, no he tingut la continuïtat que hagués volgut. Ho he vist des d’un altre punt de vista, treballant, no s’ha de tenir pressa, era molt jove, em quedava per aprendre i així ho vaig fer. Em sento bé, m’agrada que la gent pensi així, si puc ajudar a aconseguir l’ascens molt millor”. Joan va estar aquest dijous en directe en la CE Dani Jarque veient com l’Espanyol Femení aconseguia l’ascens via playoff: “Tant de bo no arribem al punt d’haver de jugar el playoff però tenim molt clar que que al final l’objectiu és pujar sigui com sigui. Intentarem pujar directe, no és fàcil perquè no depenem de nosaltres, Si arribem a això, ens ho hem de prendre com una Lliga nova de quatre partits i intentar guanyar-los i aconseguir-ho”. En aquest sentit, sembla que en el vestuari ha deixat de ser un tabú parlar de playoff; Joan García explica que “mentalitzats no perquè sabem que és una possibilitat que és allà, és una possibilitat. El missatge que tenim en el vestuari és intentar aconseguir el 9 de nou, i després si no es pot aconseguir pensar en el playoff”.
Joan García comprèn que part de l’afició hagi deixat de creure
Joan García reflexiona sobre el fet que bona part de l’afició de l’Espanyol ha deixat de creure en l’ascens directe: “Portem temps dient d’aconseguir els tres punts sobre la taula en els partits restants. Tot l’any ha estat així, hem tingut oportunitats de donar un cop sobre la taula i no l’hem fet, l’hem de reconèixer; posant-me en la pell de l’aficionat, comprenc que pugui haver perdut la confiança, però mentre matemàticament sigui possible que no tinguin dubte que ho intentarem”.
En aquest sentit, Joan, ambiciós, insisteix a mirar als equips de dalt i no als seus perseguidors, com l’Oviedo: “S’ha de mirar endavant; intentarem guanyar-los, estan un punt per darrere, però més enllà no mirem, el fem cap amunt”. Certament, presideix en l’ànim de l’entorn que a l’equip li ha faltat donar aquest cop sobre la taula al qual es referia el mateix Joan García: “Si ens frena un aspecte psicològic? Nosaltres voldríem guanyar tots els partits per tres gols d’avantatge, però no ens podem enganyar, els altres rivals també juguen. No és fàcil. A Valladolid, el líder, fins a l’expulsió estàvem de tu a tu i podíem haver guanyat. No crec que sigui un factor psicológico, tenim jugadors que han estat molts anys en Segona divisió. Crec que és més la presa de decisions en uns certs moments, ens està condemnant en aquest tram. Psicològicament l’equip està bé”. En qualsevol cas, és cert que l’equip des de l’arribada de Manolo González no es deixa anar: “Hem d’admetre-ho, en moments clau no hem donat el que havíem de donar; no hem de mirar més enllà sinó en el que ve perquè no serveix de res, hem de pensar en les oportunitats que vindran”.
“Mataríem per no anar al playoff i aconseguir l’ascens directe”, reconeix Joan García
El més lògic per a l’Espanyol és que l’equip hagi de jugar el playoff; hi ha qui pensa que quan es confirmi aquest fet, l’equip es veurà alliberat d’una certa pressió: “El xip del playoff el tindrem, des de la seva part cadascun intentarà transmetre el que representa aconseguir l’ascens amb l’Espanyol . L’ascens directe està complicat i si toca anar a playoff, així serà. Mataríem per no anar al playoff i aconseguir l’ascens directe, però si hem d’anar no és que sigui un pes més damunt, serà una oportunitat d’aconseguir l’ascens. No ens ho prendrem com un càstig, ens l’hem guanyat nosaltres no haver aconseguit l’ascens directe, no cal posar excuses i és una oportunitat més per a anar a l’ascens i l’hem d’aprofitar”.
Tornant a l’àmbit personal, Joan García ha agraït que els seus companys parlin a favor seu respecte a la seguretat que transmet sota pals: “Em considero bastant fred, li dono naturalitat a tot, és el meu estil de joc. Intento transmetre seguretat, puc cometre errors com el de Valladolid però el meu estil de joc és ser valent i m’estic sentint còmode”. Curiosament, i sembla que hagi passat una eternitat, en les seves primeres irrupcions en el primer equip va transmetre una certa inseguretat: “Els meus inicis no van ser com m’hagués agradat, moltes vegades per excés de valentia i de voler ajudar. Amb el temps vas polint-lo, aprens d’aquests errors, molt content i orgullós d’aquesta millora que he tingut. Si m’arribaven les crítiques? Avui dia és complicat que no t’arribin, també he millorat en això, soc més fort i cal aïllar-se una mica de comentaris tant bons com dolents”. Ara, Joan García somia amb arribar a ser el primer porter de l’Espanyol en Primera: “En el futbol mai se sap però aquest és el meu somni, i així serà, així és, a veure si el podem aconseguir”.
