José Gragera: el triomf de la resiliència… i de la lògica
Durant tota la temporada ha estat una constant haver d’analitzar els girs de guió respecte a la situació del migcampista de l’Espanyol José Gragera. L’asturià, que ha estat titular en quatre partits consecutius i va anotar un gol contra el Tenerife la jornada passada, ha passat d’una etapa en què ha estat pràcticament en l’ostracisme, una situació incomprensible donada la seva qualitat, a ser una figura fonamental per a Manolo González en el centre del camp, i està demostrant la seva vàlua. En l’enfrontament contra el Burgos, Gragera, que al costat de Joan García, Omar El Hilali, Leandro Cabrera i Javi Puado compon el quintet de 5 intocables que fins ara han estat en els tres onces inicials de Manolo González, va tenir un acompliment espectacular a un nivell excepcional, destacant-se com el millor jugador blanc-i-blau de camp sobre el terreny de joc en un partit excepcionalment dur i exigent.
Considerat a l’inici del curs com una peça important en l’Espanyol per a l’objectiu de l’ascens degut a la seva experiència en la categoria, la suplència de Gragera en el primer tram de la competició amb Luis García va sorprendre a tots. Això va ser especialment inesperat perquè Gragera havia tingut molta presència en els partits disponibles durant el curs passat en Primera Divisió; no obstant això, en les primeres 11 jornades de Segona divisió, no va formar part de l’onze inicial. De fet, Gragera no va exercir un paper rellevant fins que Pol Lozano es va lesionar, quelcom que va permetre indirectament que Gragera abandonés el seu rol secundari. L’asturià, una de les apostes del club en el mercat d’hivern de 2023, havia signat fins a 2028 a canvi de gairebé tres milions (70% dels drets) procedent de l’Sporting, amb el qual havia jugat 97 partits oficials en la categoria de plata. Fins a aquest moment, Gragera només havia jugat 98 minuts repartits en set partits, tots ells abans que Pol deixés d’estar disponible. Aquests partits van incloure 11 davant l’Albacete, 1 enfront del Racing, 2 en el dia del Mirandés, 21 enfront del Llevant, 23 davant el Racing de Ferrol, els mateixos que davant el Cartagena i, finalment, 17 enfront del Villarreal B.
Posteriorment, José Gragera es va convertir a titular en els últims quatre encontres de l’asturià sota la direcció tècnica de la banqueta blanc-i-blava. La seva primera oportunitat va arribar en la visita del Valladolid al Stage Front Stadium, on l’equip es va imposar per dos gols a zero. Gragera es va mantenir en l’onze en les tres jornades següents, enfrontant-se a Leganés, Sporting i Eibar.
Amb la incorporació de Luis Miguel Ramis, Gragera va continuar sent titular i va participar en sis encontres consecutius. No obstant això, no va aconseguir completar tots els minuts en el terreny de joc degut a un cop que va portar a Pol Lozano a reemplaçar-lo durant el partit contra el Zaragoza. Ramis va confiar en l’asturià per a liderar la defensa, i la seva eficaç col·laboració amb Aguado i Edu Expósito li va valer el reconeixement de l’afició.
Les coses es compliquen per a José Gragera després de l’Andorra – Espanyol
Encara que Ramis inicialment va veure en José Gragera l’extensió de la seva idea de joc en el camp degut a la seva altura, estil defensiu i habilitat per a construir des de darrere, la situació va canviar durant el partit contra l’Andorra. En aquest encontre, Gragera es va veure obligat a jugar en el centre de la defensa a causa de les baixes, cedint la seva posició en el mig del camp a Pol. A pesar que aquesta no era una posició desconeguda per a ell, el seu rendiment no va ser del tot satisfactori, igual que el de la resta de l’equip. A més, Gragera va deixar el Principat amb una sanció que li va impedir participar en el següent partit contra el Burgos CF. En aquest enfrontament, Aguado i Keidi Bare van formar el doble pivoti. No obstant això, Keidi Bare va quedar exposat en els dos gols de l’equip rival, no va aconseguir robar pilotes i va mostrar imprecisió en les jugades a pilota parada. Va ser una actuació que segurament tots preferirien oblidar.
Per al següent enfrontament en A Malata contra el Racing de Ferrol, s’esperava el retorn de José Gragera. No obstant això, Ramis va optar per donar-li entrada a Pol Lozano, qui ja havia jugat en la Copa del Rei contra el Getafe, deixant a l’asturià en la banqueta sense trepitjar la gespa. Posteriorment, Gragera va tenir només quatre minuts enfront del Vila-real B i després va estar absent en els partits contra Eldense, Llevant i Racing de Santander. Finalment, va reaparèixer en el partit contra el Mirandés, on només va jugar 8 minuts. A partir d’aquest moment, Gragera ha estat un titular indiscutible. Va començar en el centre del camp al costat d’Álvaro Aguado en l’últim partit de Luis Miguel Ramis al capdavant de l’equip contra l’Alcorcón, i malgrat la inactivitat, va respondre amb una actuació destacada en recuperacions i duels guanyats. En el debut de Manolo González en La Romareda contra el Zaragoza, el gallec va continuar confiant en l’asturià, qui novament es va mostrar contundent en els duels, va recuperar pilotes i va distribuir el joc sense complicacions. Gragera també va brillar davant el Tenerife, defensant amb solvència contra Luismi i anotant el seu primer gol amb la samarreta blanc-i-blava. A més, en l’enfrontament contra el Burgos CF, va signar una de les seves millors actuacions recents, adaptant-se perfectament a un partit de molta lluita en el centre del camp.
🎙️ José Gragera: “Gràcies a l’afició pel suport constant. Hem de continuar treballant i donar-li fort aquesta setmana”. #BurgosCFEspanyol #RCDE pic.twitter.com/kp0av8lnj3
— RCD Espanyol de Barcelona (@RCDEspanyol) March 29, 2024
Tot indica que Gragera continuarà com a titular en el pròxim partit contra l’Albacete el diumenge, molt possiblement formant al costat d’Aguado i Melamed.
La titularitat en l’Espanyol, premi a la resiliència per a Gragera
En qualsevol cas, cal felicitar-se pel fet que José Gragera, que després de deixar l’Sporting fa just un any pretenia continuar fent passos en la seva carrera amb l’Espanyol i que malgrat comptar amb l’interès de clubs de Primera com a Alabès, Mallorca o Rayo Vallecano, no va dubtar el passat estiu a jugar en Segona com a blanc-i-blava, estigui trobant la necessària continuïtat en les files blanc-i-blaves. Recentment, Gragera donava les claus per a haver pogut resistir en els moments en què els tècnics no han comptat amb ell: “Tots els jugadors volem jugar i valorem fer-ho, per a això som aquí tots els dies. Però ho vaig afrontar des del treball, no em quedava una altra que continuar treballant com feia; al final el que premia és el col·lectiu, sabem el que estem vivint i el que importen les victòries i com dic, el col·lectiu, al final em centrava en el meu, a treballar, que quan m’arribés l’oportunitat estaria preparat i aquesta preparació mental ha estat important per a encarar aquestes titularitats. S’afronta amb molta feina, esperant l’oportunitat i el moment, amb la consciència tranquil·la que l’estava donant tot i fent costat al grup des de prop, i amb moltes ganes de tornar, de participar, que és el que ens agrada als jugadors”.
