Les altres promocions d’ascens de l’Espanyol, un autèntic calvari
El 1963, l’Espanyol va haver de jugar una promoció de tres partits, amb desempat al Bernabéu. L’altra promoció també va ser agònica, la jugada el 1990 davant el Màlaga. Ambdues van ser dramàtiques, però van tenir final feliç.
Durant uns minuts, davant la SD Amorebieta, l’Espanyol va estar a un únic punt d’aconseguir un panorama gairebé ideal de cara a l’última jornada de competició regular, ja que aquesta diana li hagués permès situar-se a tan sols un punt de l’ascens directe, deixant tot obert en l’últim enfrontament. No obstant això, no es va obrar el miracle i no li queda més remei als de Manolo González que intentar ascendir mitjançant la via de la promoció, l’anomenat play-off. Un fet que normalment seria un pes al vestuari, insisteixen que ha de ser vist com una oportunitat. Per a l’aficionat, però, és un fracàs, ja que l’objectiu primordial era aconseguir una de les dues places d’ascens directe. Certament, consumat l’any passat el sisè descens de l’Espanyol, l’objectiu era clar: tornar com més aviat millor a Primera, com en els cinc casos precedents. El quadre blanc-i-blau, un dels deu fundadors de LaLiga, no va perdre per primera vegada la categoria fins al 1962, i des de llavors sempre que ha caigut al pou de la Segona divisió ha trigat només una temporada a tornar a la màxima categoria. En els cinc casos precedents va costar molt pujar-hi, en ser un repte majúscul, però aquesta dificultat es multiplica si ha de ser per la via de la promoció, fet que succeirà per tercera vegada en la història.
El 1963, l’Espanyol va haver de jugar una promoció de tres partits
El primer descens a Segona de l’Espanyol, que es va consumar l’any 1962 en caure davant el Real Valladolid en una promoció agònica, ja que va ser necessari recórrer a una altra promoció per tornar a Primera. Amb Heriberto Herrera a la banqueta i l’exblaugrana Domingo Balmanya com a responsable de confeccionar la plantilla, l’equip va acabar en segon lloc la fase regular del Grup Nord (hi havia dues subdivisions a Segona: Nord i Sud), per darrere del Pontevedra, la qual cosa era un problema, ja que només ascendien de manera directa els campions. En la promoció es van necessitar tres partits molt exigents per superar el RCD Mallorca, amb un 2-1 a Sarrià que va exigir una remuntada davant el gol balear inicial; un altre 2-1 al Lluís Sitjar, i desempat al Santiago Bernabéu, amb gol d’Idígoras al desempat.
El descens de 1969 va arribar per la via directa i el retorn va arribar igual, sense necessitat de promoció.
La dramàtica tanda de penals de Màlaga, la parada de Meléndez i el gol d’Albesa
El descens de 1989 i l’ascens de 1990 van ser extremadament complicats per a l’Espanyol. Primer es va perdre la categoria en una promoció contra el Mallorca, amb derrota al Lluís Sitjar a la pròrroga, amb un gol anul·lat a Golobart. La Segona divisió incloïa 20 equips, i pujaven dos i en promocionaven dos més; l’encarregat de dirigir l’equip va ser Benito Juanet, al qual a mitja temporada va rellevar Juanjo Díaz. Al final de la fase regular, l’Espanyol va ser cinquè, i va poder accedir a la promoció perquè el tercer va ser el filial de l’Athletic Club, i no tenia opció a pujar. En la promoció es va superar per 1-0 el CD Màlaga a Sarrià amb gol de Gabino, però es va perdre pel mateix resultat a La Rosaleda. Després de la pròrroga, va arribar un agònic torn de penals; fins a 16 en va caldre: en els primers 5 va haver-hi empat a 3; després, en tandes de dos penals, ningú va errar fins que Meléndez, que substituïa Nkono per trobar-se llavors disputant el Mundial amb Camerun, va aturar un llançament de Villa i després Albesa va marcar el gol de l’ascens.
El 1994, l’Espanyol va caure en la promoció davant el Racing de Santander, amb gol de l’experico Michel Pineda, però a la tornada es va aconseguir l’objectiu per primera vegada, amb un RCDE campió de la mà de José Antonio Camacho. Igualment, la temporada 2020-21, Vicente Moreno, recentment anunciat com a nou tècnic de CA Osasuna, va portar l’equip de tornada a la màxima categoria amb 82 punts, un curs excel·lent en el qual l’equip es va proclamar campió de la Segona divisió per segona vegada en la seva història.
