FEMENÍ | Juan Ignacio Ibarra, l’entrenador que va arribar en silenci i va ascendir l’Espanyol Femení a la Liga F
El tècnic nascut a Necochea (Argentina) va agafar el comandament després de la ràpida sortida de l’anterior tècnic mitjançant el pagament de la seva clàusula. Al seu torn, es va unir amb el seu staff tècnic i amb les jugadores. Gràcies a això, avui, el RCD Espanyol Femení és equip de Liga F
Ja han passat diversos dies després de l’ascens a la Liga F del RCD Espanyol Femení. L’equip va realitzar una bona i molt lluitada temporada per a intentar ascendir directament, però la realitat va ser que es va haver d’optar per la via llarga: el play-off. L’equip va quedar en tercera posició -per darrere del FC Barcelona B Fem i el RC Deportivo Abanca-. Això li va permetre jugar la tornada dels partits directes a casa, sent el factor camp una part fonamental per aconseguir l’ascens.
L’equip perico es va posar el mono de treball i va aconseguir crear un mig camp molt contenciós i lluitador, amb Ana Hernández com a pivot i Nayadet Opazo i Carol Marín com a volants, per dominar i tenir la pilota. Contra l’ES AEM Fem es va aconseguir un bon resultat a l’anada i es va culminar a la tornada (0-2 i 2-1), veient venir ja en l’horitzó l’última eliminatòria davant el CA Osasuna Fem, que també es va superar amb gran ofici a la CE Dani Jarque (1-0 i 3-1).
A més, si mirem resultats -que sembla ser l’única cosa important a l’hora de comparar entrenadors-, cal ressaltar les comparacions entre l’anterior tècnic, Adrián González, i el míster actual, Juan Ignacio Ibarra. El fet de ser tècnic d’un equip de futbol és molt més que un resultat, perquè pots jugar molt malament i en un contraatac solucionar la papereta en un partit puntual. En canvi, es pot jugar molt bé, oferint opcions d’atac, controlant la pilota, gestionant els temps en el partit, fent canvis correctes, etc. i, per contra, perdre un partit per una jugada aïllada. Això és el futbol. Així i tot, tornem als resultats: amb Adrián González i amb Juan Ibarra no hi ha gran diferència. Les dues imatges a continuació ho corroboren:
A priori, sembla que amb les sis derrotes de l’actual míster enfront de les dues derrotes de l’anterior tècnic, hi ha molta diferència en una competició regular. Tanmateix, res d’això és completament cert perquè tots els resultats no valen el mateix. L’expliquem: Adrián González es va enfrontar en dues ocasions davant l’Athletic Club B Fem, cuer de la lliga i amb grans problemes dins del club. Tots dos resultats van acabar 3-0. A més, cal recordar que Juan Ibarra debutava davant el líder de la categoria, el RC Deportivo Abanca fora de casa, a Abegondo. El resultat en aquell partit va ser de 2-1 amb gol en el 94′ de les gallegues. Un últim minut en el qual s’encaixa gol després d’un partit molt complicat. D’aquestes sis derrotes, n’hi ha una que va ser un delicte. Xiomara Díaz García, col·legiada del partit entre el RCD Espanyol Fem i el DUX Logroño Fem, va fer el ridícul més lamentable mai viscut en l’arbitratge. Un partit dominat de cap a fi i en el qual durant els primers deu minuts, si existís la justícia en el futbol, l’equip hauria d’haver anat 2-0. No obstant això, l’equip va perdre 1-2. Coses del futbol, oi? A continuació, us mostrem el delicte comès:
Que algú m’expliqui els semblants robatoris soferts en el partit d’avui entre el @RCDEFemeni i el @DUXLogrono de la jornada 19 de la #PrimeraRFEFIberdrola, perquè es carreguen una competició sencera. #RCDEFem #RCDE @FutFemRFEF @CTARFEF S’agraeix difusió, si us plau. pic.twitter.com/dr3oaaxihz
— Carlos Martínez (@carlosvaps) February 18, 2024
Òbviament, la temporada va ser molt llarga i no tot va transcórrer com caldria. L’equip ja sabia que acabaria en tercera posició i contra el FC Barcelona B Fem (penúltima jornada de lliga) es va cometre un error grotesc, perdent 5-0 a la CE Hans Gamper. A més, el partit següent contra el Club Atlético de Madrid també van caure derrotades, però aquest era més comprensible per la quantitat de baixes que hi havia en l’equip perico, pensant ja en el play-off i intentant donar tots els minuts a les menys habituals.
La resta és història
Com s’ha comentat anteriorment, el que va passar en el play-off és història i tothom que ha seguit el futbol femení coneix les dues grans eliminatòries que ha fet l’equip per ascendir a la Liga F. No obstant això, hi ha un dubte ara mateix molt candent: per què no es ratifica a Juan Ignacio Ibarra i a tot el seu staff tècnic al capdavant de l’equip per començar a preparar ja la primera divisió femenina de la temporada 2024 /2025?
La ratificació de Juan Ibarra: arribarà?
Han passat diversos dies des de l’ascens i les notícies que es tenen des de ‘La Grada’ és que no hi ha comunicació per part del club en aquest aspecte. Se sap que estan gestionant tota la burocràcia per complir amb els requisits per accedir a la Liga F i que això implica temps. No obstant això, per què no es tanquen files entorn de Juan Ignacio Ibarra i a tot el seu staff tècnic? Aquests treballadors del club són part activa i molt important de l’èxit aconseguit. Les seves decisions -en conjunt- han portat a aquest equip al màxim nivell de competició femenina i no ratificar-los seria un risc innecessari. El míster argentí va agafar a l’equip en un moment de xoc -per la marxa d’Adrián González– i el va omplir de treball, constància i humilitat, mantenint sempre un perfil baix.
Ibarra ha estat fonamental per mantenir l’equip endollat i preparat per als reptes, adaptant les tàctiques i assegurant que les jugadores es recuperin físicament en moments clau de la temporada. El seu lideratge ha estat un factor determinant en el rendiment de l’Espanyol Femení, i el seu enfocament en la mentalitat i preparació física ha ajudat les jugadores a competir al més alt nivell possible. Quan les coses van malament, cal prendre decisions dures; però quan les coses funcionen correctament, cal prendre decisions fàcils.
