L’Espanyol, obligat a sobreviure sense Martin Braithwaite
Un dels grans temors de l’afició de l’Espanyol s’ha fet realitat: l’equip haurà de sobreviure les pròximes setmanes sense el seu franquícia, Martin Braithwaite. Fins a tres jugadors blanc-i-blaus van haver d’abandonar la gespa de La Romareda per culpa de les lesions, sent el cas Braithwaite i l’estat del seu genoll el que lògicament més maldecaps va provocar a tot l’espanyolisme. Aquest dilluns el club comunicava d’una manera molt escarida que el davanter danès pateix “una entorsi del genoll dret. La seva evolució marcarà la seva disponibilitat”. L’entorsi és una forma tècnica de referir-se a un esquinç de grau 1, la qual cosa marca un temps aproximat de tres o quatre setmanes de baixa, per la qual cosa encara que les perspectives sobre aquest tema són més optimistes en el pitjor dels escenaris no és descartable que pugui perdre’s els partits davant el Tenerife, el Burgos i l’Albacete.
Independentment de per a quants partits sigui, quedar-se sense el concurs de Martin Braithwaite és tot un problema per a l’Espanyol: el danès es plantava en La Romareda pitxixii de la categoria amb 18 punts, havent anotat quatre gols en els anteriors quatre partits, i com explicàvem la setmana passada, sense els seus gols l’equip estaria en la zona mitjana-baixa de la taula, a poca distància del descens. Els punts que fins a la seva lesió ha aportat el danès es reparteixen d’aquesta manera: va marcar un gol en l’empat 3-3 enfront de l’Eldense ; els dos de la victòria davant l’Elx (2-0); un altre en el 3-3 enfront del Burgos ; els dos del triomf enfront del Vila-real B (2-1); va repetir doblet enfront del Llevant UD (2-1); va sumar un més en el 2-3 enfront de l’Eibar ; i finalment, va fer el gol de l’empat davant el Alcorcón (1-1). A més, va servir una assistència en el triomf 3-2 enfront de l’Amorebieta .
Dues absències obligades de Braithwaite en el que portem de temporada, saldades amb victòria per a l’Espanyol
Curiosament, les dues vegades que Martin Braithwaite no ha estat disponible aquesta temporada l’Espanyol va resoldre favorablement tots dos compromisos, jugats a més fora de casa: no va estar en la jornada 3 a Anduva davant el Mirandés per una lesió muscular, i malgrat això el triomf va ser per als pericos 0-1, gol de Jofre Carreras.
Aquell dia Luis García va disposar d’un 4-3-3 amb Llaç, Milla i el citat Jofre a dalt. En la jornada 5 tampoc va poder estar en Orriols davant el Llevant, en aquesta ocasió per estar citat amb la seva selecció, Dinamarca. El resultat, 1-4 amb sengles doblets de Javi Puado i Nico Melamed, en un partit en què Luis García va apostar per un 4-4-2 amb Puado i Milla en punta.
Com cobrir la baixa de Braithwaite davant el Tenerife?
Evidentment suplir la baixa de Martin Braithwaite és molt complicat, atès que càrrega a la seva esquena gran part del joc ofensiu de l’Espanyol.. És un referent en la zona atacant perquè, més enllà del seu excel·lent olfacte golejador, és ràpid, es mou bé entre línies i pot desbordar per banda amb facilitat, per la qual cosa donar amb la peça amb la qual suplir el buit que deixa no és tasca senzilla. Evidentment, no hi ha un perfil parell a Martin Braithwaite en la plantilla de l’Espanyol, i cara a l’encontre enfront del Tenerife i la resta en els quals no pugui estar a disposició el danès Manolo González haurà d’enginyar-se-les perquè es noti el menys possible la seva absència. Les opcions són vàries: com hem dit, en circumstàncies semblants l’ex tècnic de l’Espanyol Luis García va optar per posar a dalt a Pere Milla, que de fet va ser qui va rellevar al danès davant el Saragossa, quan va haver de retirar-se. També es pot apostar per col·locar com a referent a Keita Baldé i deixar per darrere a Javi Puado, sense haver de renunciar a aquesta mobilitat que aporta el català. Altres opcions podrien passar per situar a un home referent com Gastón Valles, encara que això suposaria anar contra aquesta famosa llei no escrita del vestuari que posa difícil que un noi del filial passi per davant d’altres opcions del primer equip. Una altra solució passaria per jugar amb dos extrems i amb Puado en punta, un 4-3-3, o un 3-5-2 amb Nico Melamed actuant darrere del citat Puado.
