OPINIÓ | Carlos Martínez: “En el futbol es pot guanyar, perdre o empatar, però competir i deixar-te l’ànima no és negociable”

L’opinió prèvia de Carlos Martínez al partit entre el RCD Espanyol FemeníCA Osasuna Femení corresponent a la volta de la final del playoff d’ascens a la Lliga F:

Arribem al tram final de la temporada acompanyant al RCD Espanyol Femení. Molta emoció pel partit d’aquesta tarda, perquè jo em sento part del que s’ha aconseguit. I sí, dic “el que s’ha aconseguit” perquè han estat molts caps de setmana veient a aquestes jugadores partit després de partit, veient com s’han desfonat per aconseguir competir i treure resultats.

Podria venir aquí, ser avantatgista i escriure quatre línies després de l’enfrontament d’aquesta tarda davant Osasuna, però prefereixo ser fidel a mi mateix i fer-ho com a mi m’agrada: abans de l’encontre. Per què? Doncs perquè no vull amagar que jo soc afí a aquest equip. A més, crec en ell i sé del que són capaços. Guanyarem o no -encara que jo sé que sí-, però el que transmet aquest equip, en proximitat, és més que futbol. No em passa amb el primer equip masculí, però això és un altre tema que tocaré més endavant -encara que tampoc m’he amagat prèviament-.

Alguns em coneixeu per les meves intervencions en ‘La Graderia Ràdio’ amb les anàlisis que us puc arribar a portar cada cap de setmana sobre el ‘B’ i el Femení. Vull dir-vos que, si em doneu una mica de crèdit en les meves intervencions i creieu que us puc aportar valor, us demanaria que confiéssiu una vegada més en el meu criteri, perquè en el futbol es pot guanyar, perdre o empatar, però competir i deixar-te l’ànima no és negociable. I aquestes noies saben el que es juguen. COMPETIRAN.

És la primera vegada que escric un article d’opinió a ‘La Grada’. Fa molt temps que podia fer-ho perquè Francesc Via sempre m’ha dit: “Tu fes el que et surti dels collons”. Però volia que el meu primer article d’opinió en aquest mitjà de comunicació afí al club que amo tingués un impacte en la meva retina per sempre. Necessitava que fos un moment important per a mi i no he pogut esperar millor. El RCD Espanyol Femení és sinònim d’arpa, passió, esforç i ànima, alguna cosa que semblava perdut en aquesta entitat. No obstant això, queda aquest llamp de sol en plena pluja que, quan escampa, es converteix en arc de Sant Martí. L’Espanyol Femení és el meu arc de Sant Martí, perquè jo soc feliç veient al meu equip competir -i guanyar-.

Si has arribat fins a aquestes línies finals, t’agraeixo que segueixis aquí. Segurament has continuat llegint perquè et sents identificat/a en algun aspecte, però això és el que té compartir aquesta droga anomenada Espanyol. Per això no podem deixar soles a aquestes periques. Elles ho lluitaran, però com li he dit avui mateix a la capitana de l’equip: “Quan estiguis a la vora de l’àrea i vagis a xutar a gol, recorda que estem xutant totes amb tu”. Ho aconseguirem.

Som-*hi Espanyol,

Carlos Martínez, -Carlosvaps-.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *