OPINIÓ | Juan José Caseiro: “Por a Invernalia”
L’opinió de Juan José Caseiro després del Burgos CF – Espanyol:
S’emporta el retro. Les modes tornen. Fins pots veure que algú porta pantalons de campana. Per això fa poc juguem en Les Gaunas i aquesta vegada en El Plantío, camps de futbol que van tornar a la categoria professional després d’esmenar els errors de gestors. Estadis de temps passats, de nostàlgia evocadora. Amb la idea d’abandonar-los, va sorprendre el pas enrere en un atac d’entrenador i tocarà un cap de setmana de transistor, com fèiem abans.
El punt obtingut comença i acaba en Joan, el mur a Invernalia. Arribaven els caminants blancs i sense Víctor la defensa de tres era per a Omar, l’únic regular amb cap i peu; Sergi, de professió la feina de casa, va fer el tràmit i Cabrera ens va ensenyar com ser millor amb el cap que amb el peu. La tornada de Brian, un retorn a la guerra freda amb qualsevol que trepitgi la seva zona.
L’exèrcit d’immaculats per a trencar la cadena de la imbatibilitat local burgalesa recuperava a Keidi, drac albanès amb foc gastat en viatges de selecció. Nico crea l’impacte en el rival perquè intueix el perill, però li va faltar un centímetre per al metre. ‘Cuc gris’ Gragera és ara com ara el més fiable i essencial en tot el que se li ordena.
Va haver-hi una falta absoluta d’enteniment a dalt: Jofre ha disminuït el seu impacte i Puado tornava a allunyar-se de l’àrea i li va caure damunt la nit. Algú ha de dir-li a Milla que els Globetrotters no juguen la lliga espanyola i ens posa irascibles veient-li triar l’opció més difícil. Sempre la més difícil.
Va arribar tard la reacció per a conquistar el tron i solo en aquest moment va haver-hi opció: Aguado era el desitjat i va estar correcte fins que la forta pluja, i les seves relliscades, va deixar en evidència un detall sobre el qual insisteixo: els tacs de les botes són més importants de l’imaginat. Lazo i Salvi sumen noves osques en la seva marxa blanc-i-blava i vam creure que resoldríem amb el desembarcament del Rei Braithwaite i no. Va completar el desassossec l’estèril entrada de Gastón, sense temps.
Pas enrere en l’objectiu i farem la de Hodor: aguantar la porta dels perseguidors que ens aguaiten. La complexitat del calendari hauria de ser suficient trava com per a afegir pel nostre compte una quota de por que no es percebia des de fa dues setmanes. Un no pot rendir-se abans de l’atac. La primera divisió espera nous inquilins i serà necessari clavar la daga en el pit de qui amenaci el nostre accés. Si hem dit que cal volar, que sigui alt i no amb por d29’enlairar.
Juan José Caseiro
