OPINIÓN | Juan José Caseiro: “A càmera lenta”
L’opinió de Juan José Caseiro després del Leganés – Espanyol:
En tot hi ha un pioner i un austríac, August Musger, va decidir en 1904 alentir artificialment accions cinematogràfiques, donant origen al que coneixem com a càmera lenta. “Slow motion” li diuen els anglesos i podria ser el títol de la competició que de “hyper” va tenir els dos primers classificats. Exercici de seguretat de dos equips que acciona l’acordió classificatori amb possibilitats de tornar a encongir-se.
Zero en l’arc amb Joan, que sembla teledirigit per cadascun de nosaltres en el joc aeri. Va guanyar totes les disputes Omar, que es deixa en cada duel la pistola fumejant; Sergi titular com a senyal de control del risc que ofereixen altres centrals i Cabrera es va posar hàndicap als tres minuts que va ajustar amb notable la resta de la nit, mentre a Brian li va caure damunt una persecució de Cruz en un intercanvi de rols.
Contenció habitual de Gragera, que, no sent dolenta, va quedar tala d’aportació cap endavant. Keidi va fer del número que porta i li va faltar guspira. Nico va acaparar el protagonisme d’un penal anul·lat que es jutja segons els colors i va perdonar després la més clara.
Jofre, que viu millor a càmera ràpida, va treballar per a protegir el perill de Franquesa; Gastón va avançar per mèrits a companys que queden en el racó del boxador noquejat i Braithwaite, que no camina fi, perd en la comparació entre abans i ara.
De la superioritat amb pilota, els canvis no van obeir al cansament: Milla per Gastón, com si la suplència no li servís d’escarment i Llaç cercador d’una propina que només va caure a Éibar.
Punt i autocontrol. Queda clar que la classificació no es dispararà. Les emocions juguen en el verd i cal dominar-les com la pilota que bota en àrea noia. Hem guanyat en consistència i triomfarà el que no cometi errors. Fins al final, pas a pas. Aquests reportatges d’heroïcitats, on els detalls de la imatge alentida ens meravellen, estan fets a càmera lenta. I potser és aquesta la manera d’arribar a l’objectiu final.
Juan José Caseiro
