L’Espanyol ha d’evitar un partit ‘parany’ davant l’Albacete
El partit ‘parany’ és un tipus de partit que no està definit en cap diccionari, però tots els jugadors i aficionats el coneixen, i certament encaixa en el que té el diumenge l’Espanyol davant l’Albacete Balompié. I és que per la situació del conjunt manxec, ningú – ni a Barcelona ni en la capital albacetenya- sembla donar cap opció a un equip que com explicava aquest dijous en ‘La Grada Ràdio’ el periodista César Hurtado, la qual cosa estan vivint enguany els aficionats a l’en el seu moment conegut com a “formatge mecànic” és alguna cosa per a oblidar, un malson. Amb la lògica esportiva a la mà, treure el partit endavant hauria de ser bufar i fer ampolles Manolo González i els seus, però certament abordar la cita amb un excés de confiança seria un greu error ja que cas d’ensopegada quedarien molt tocades les opcions dels blanc-i-blaus a l’ascens directe. Certament, les xifres de l’Albacete Balompié són un compendi de dades molt negatives: han sumat 5 punts dels últims 36 en joc, que reduint aquest marge de temps serien 3 dels últims 18. Només han guanyat un partit dels últims 14, a casa davant el Racing de Santander, el 18 de febrer, aviat farà dos mesos. És el tercer pitjor visitant de la categoria amb tan sols un triomf fora, a Alcorcón a l’octubre del passat 2023, i les seves estadístiques són aquesta solitària victòria a Santo Domingo, 5 empats i fins a deu derrotes, amb un balanç de 8 punts -el pitjor en aquesta estadística, el Vila-real B, suma set-. Han encaixat 30 gols fora del Carlos Belmonte, per setze anotats. A nivell global, li han marcat 48 gols, sent el segon equip més golejat de la categoria -el pitjor és el filial groguet, amb 50-.
Alberto González, amb la difícil missió de salvar a un Albacete Balompié en hores baixes; els seus problemes defensius, una finestra d’oportunitat per a l’Espanyol de Manolo González
Fins fa dues jornades, va ocupar la banqueta de l’Albacete Balompié Rubén Albés, que durant tres anys havia dirigit als manxecs, als quals va estar a punt de pujar a Primera el passat curs, la qual cosa explica l’impacte que va tenir a tots els nivells la decisió dels responsables del club blanc de trencar la seva relació.
Ha ocupat el seu lloc Alberto González que amb 44 anys i després de 20 de carrera arriba al futbol professional de la mà de l’Albacete , un desembarcament al Carlos Belmonte que ve marcat per aquesta greu situació esportiva. Després d’estrenar-se davant la seva afició el Ferrol deixant bones sensacions, ara arriba el seu primer examen lluny de casa, abans de res un Espanyol. El que fora en el seu moment reeixit entrenador del Linares Esportiu i del Real Jaén ho afronta com un repte exigent en aquesta carrera a la desesperada per mantenir la categoria. El seu estil, ser agressiu en el joc, portar el pes dels partits i l’aposta per la verticalitat, per crear ocasions de gol i atacar ràpid encara que amb matisos, encara que està per veure com planteja la trobada davant un rival de la qualitat individual i col·lectiva del blanc-i-blau. Una de les seves prioritats, atacar la sagnia de gols en contra, on radica en bona part l’explicació de per què el “Alba” es troba en una situació tan compromesa com l’actual i que en principi és una bona oportunitat perquè els de Manolo González recuperen una capacitat ofensiva una mica marcida des de l’arribada del gallec, en bona part pels problemes físics del pitxixi Martin Braithwaite.
