El plantejament de l’Espanyol a Valladolid; les claus del cas Joselu, una operació nefasta per al club perico; i la designació d’un àrbitre de Santander per a Zorrilla
L’Espanyol, que està ja a només dos dies del transcendental partit davant el Valladolid, afronta una prova certament exigent en la fase decisiva de LaLiga Hypermotion, de la qual resten només quatre dates. La recent decepció, un empat a zero davant l’Sporting de Gijón, ha deixat un regust de decepció tant en el vestuari com en l’entorn i ha enterbolit la situació de l’equip en la classificació. L’enfrontament davant els asturians era considerat com una finestra d’oportunitat, una chance per a ascendir en la taula aprofitant possibles relliscades dels contrincants en la carrera per l’ascens però la fortuna no els va somriure als blanc-i-blaus, que van acabar la jornada distanciant-se fins als sis punts dels llocs de lideratge. La pressió augmenta: el conjunt perico, ara en risc de quedar exclòs dels playoffs en lloc d’aconseguir els dos primers llocs, observa com el setè en la taula li aguaita a tan sols tres punts. Els objectius s’han modificat: assolir un contingent en la lligueta d’ascens s’albira com la meta més tangible, encara que fins i tot aquesta possibilitat està lluny de ser segura. El club blanc-i-blau viu moments de dubte mentre el compte enrere s’accelera.
L’Espanyol necessita l’embranzida de les victòries en aquests quatre partits, començant per la de Valladolid, un encontre en el qual existeix el dubte de si el plantejament més efectiu és anar jugant-se la vida pel triomf o és especular jugant amb la possible precipitació del rival, del conjunt de Paulo Pezzolano, que somia amb un triomf que els de l’ascens de manera virtual. Com a referència, en els dos partits en què l’Espanyol s’ha enfrontat al Reial Valladolid, tots dos a casa -un en LaLiga Hypermotion i un altre en la Copa del Rei– en tots dos va ser determinant posar-se aviat per davant en el marcador.
El cas Joselu i la seva marxa al Reial Madrid: una operació nefasta per a l’Espanyol
També hem parlat en el programa del cas Joselu, i de la paradoxa que un home cedit per l’Espanyol , equip que lluita per l’ascens, hagi classificat al Reial Madrid per a la final de la Champions League. El que fa mal especialment a l’espanyolisme són les condicions en què va marxar al club blanc: el tema estava complicat atès que tenia una clàusula que l’alliberava en cas de descens, si un altre club assumia la seva fitxa. Joselu, al final de la passada temporada, va insistir a sortir de l’entitat perica, on en algunes persones que pertanyien al staff tècnic en aquell moment continua existint la idea que va haver-hi una sospitosa baixada en el seu rendiment en el moment en el qual l’equip es jugava la permanència. L’Espanyol podria haver evitat la seva marxa a canvi de pagar-li el 100% del seu sou, però finalment es va decidir no fer-ho i va sortir a canvi de 500.000 euros pel préstec, més una opció de compra de 1,5 quilos. La cúpula blanc-i-blava ja va ser advertida que fixar aquestes condicions econòmiques tan favorables per al club blanc era un error, i a més Chen Yansheng i Mao Ye van confiar en la paraula dels blancs que el conjunt perico es beneficiaria d’unes cessions provinents del filial madridista que mai es van materialitzar. En suma, una operació lamentable per als interessos blanc-i-blaus, una altra més en la llarga llista de despropòsits de l’era Rastar.
Temps de tertúlia
En la tertúlia d’actualitat hem comptat amb Àngel Bergada i Juan Antonio Casanova, que han coincidit que l’Espanyol ha d’anar des del primer minut pel triomf en el Nuevo Zorrilla davant el Valladolid, en un partit en el qual com ha explicat el nostre col·laborador Carlos Martínez arbitrarà Adrián Cordero Vega, col·legiat per un cert càntabre, la qual cosa sens dubte despertarà suspicàcies tenint en compte que el Racing de Santander és un rival directe de l’Espanyol pel top 6.
