Moral reforçada i fent callar crítiques: el partit que necessitaven Manolo González i l’Espanyol
Donen motius per creure-hi: l’Espanyol va posar un peu a la final del play-off d’ascens a Primera divisió amb un bon plantejament del qüestionat (per a alguns) Manolo González, i una brillant actuació d’uns futbolistes sobre els quals requeien molts dubtes.
L’Espanyol va donar un cop precís en la primera ronda del play-off d’ascens a Primera divisió contra l’Sporting de Gijón. El solitari 0-1 de Javi Puado va ser determinant per als pericos, els quals ara han de confirmar el pas a la final al partit de tornada que es jugarà dijous que ve a l’Stage Front Stadium. Les cartes estan a favor seu, ja que l’Sporting de Miguel Ángel Ramírez necessita guanyar per una diferència de dos gols per revertir la situació; cal recordar que l’empat afavoreix l’Espanyol a causa de la millor posició a la classificació durant la fase regular de LaLiga Hypermotion.
Un plantejament atrevit per part de Manolo González i un Espanyol decidit a fer callar les crítiques
Hi havia escepticisme tant a l’entorn perico com a la resta d’equips classificats per a aquesta promoció en les possibilitats d’un Espanyol que venia de fracassar en el seu intent -gairebé obligació- d’aconseguir l’ascens directe, i havia perdut fins i tot el distintiu de favorit a aconseguir aquesta anhelada tercera plaça que acompanyi Leganés i Valladolid de tornada a la màxima categoria. En un ambient absolutament hostil, enfervorit després d’una setmana de festejos per la classificació a última hora per la promoció, l’Espanyol tenia a davant la missió d’oferir la seva millor cara, i certament va signar una actuació que va deixar molt satisfeta l’afició blanc-i-blava, va reafirmar la posició d’un Manolo González que malgrat no haver perdut encara des de la seva arribada a la banqueta del primer equip -cinc triomfs i vuit empats en 13 partits-, continua generant dubtes entre un sector de l’entorn, recuperant així l’etiqueta de favorit per accedir a la final del play-off d’ascens a Primera. Va haver-hi reivindicacions per tot arreu: des del verd, amb uns jugadors que finalment van transmetre la sensació de ser conscients de tot el que està en joc en aquest envit, tant en l’àmbit esportiu com l’econòmic o institucional; fins a la banqueta, amb un Manolo González, que malgrat les reticències va encertar en l’alineació que va treure d’inici, i va saber recompondre-la quan va ser necessari.
Confiança que l’Espanyol ha arribat en bona forma al play-off
Va fer la sensació que l’Espanyol ha arribat al moment decisiu de la temporada, a aquest sempre incert play-off, en un bon moment de forma i a més el triomf davant l’Sporting suposa un reforç anímic de cara al que resta de promoció. L’equip, acusat tantes vegades durant la fase regular de mancar d’una idea clara de joc, va demostrar personalitat i capacitat competitiva. Pot semblar una simple xifra, però portar ja 17 partits sense perdre, 13 d’ells amb Manolo González a la banqueta, demostra que difícil és batre aquest equip, una cosa clau en aquesta fase final de la temporada. L’entrenador gallec estén aquesta marca de la qual parlàvem la setmana passada d’únicament 41 minuts per sota al marcador des que se li van donar les regnes de l’equip. Afortunadament, l’Espanyol no va caure en la temptació de mostrar una versió especulativa, coneixedor que qualsevol empat li valia per passar ronda i complint la promesa feta a la prèvia per Manolo González, va sortir a guanyar però amb cap, amb un plantejament valent, pressionant la sortida de la pilota per part d’uns forçats defenses blanc-i-vermells.
Joan García va estar serè i encertat com sempre, quan se li va necessitar; Pere Milla, com als últims partits, va saber adaptar-se a la causa amb la missió tan diferent de l’habitual que tenia encomanada; el Lele Cabrera s’ha convertit en un bastió en defensa; José Gragera es va superar a si mateix com a colós a la zona ampla i a més en l’escenari més hostil possible per a ell; Keidi Bare va estar incommensurable, carregant de raons als quals pensen que seria un error deixar-lo escapar a final de temporada; mentre Puado i Braithwaite ho van intentar constantment, participant tots dos en el solitari gol que deixa l’eliminatòria molt clara per a l’equip perico. Només per citar alguns dels protagonistes d’un partit en què l’Espanyol va oferir la versió que tota l’afició hagués desitjat veure al llarg de la Lliga regular, i que sens dubte per poc que la fortuna hagués acompanyat hauria aconseguit una de les dues places d’accés directe.
En definitiva, el resultat i la imatge mostrada donen confiança als blanc-i-blaus: van guanyar fora de casa, una de les mancances recurrents de la temporada, van mantenir la porteria a zero i van doblegar un rival complicat al qual en fase regular no havien pogut superar -derrota al Molinón 2-0 i empat sense gols a casa- i al qual ni tan sols havien pogut batre.
