OPINIÓ | Juan José Caseiro: “Tocarà playoff, si volen…”
L’opinió de Juan José Caseiro després de l’Espanyol – Sporting:
El valor de la massa mare per sobre de la comuna, és que la primera manca de llevat i l’obté de manera natural en el procés de fermentació. A hores d’ara ja no podem esperar una evolució que degué començar abans i cada setmana ens empassem els xuscos fins a ennuegar-nos.
Va dominar Joan l’espai aeri i va mostrar més ganes que ningú en l’inici de contres; Omar va mantenir el control i vigilava possibles astracanades de Sergi. Cabrera va tornar a la fiabilitat i ja no li penalitzen els pocs errors i el dia que més van trigar a fer sortir de polleguera a Brian podia haver estat el millor en aquell centre malgastat en el primer temps.
El linier va salvar a Gragera de l’únic error, quan havia sostingut el centre, mentre Aguado va amb el tabulador atapeït en tasca que avui li ve gran. El dia de la mare mereixia que Jofre no arribés a dalt desgastat i Puado es va complicar tant com l’obstinació dels quals el posen en l’extrem.
La millor acció de Braithwaite la va tirar al ninot, després de fabricar-la-hi només ja que s’obliden de donar-li boles al bo. És legítim pensar que si juga Gastón centrarem a l’àrea i ell esperava com Forrest Gump perquè “la vida és com una caixa de bombons, mai saps el que et tocarà”.
En la cerca d’ingredients, Roca va topar amb l’experiència de Cote, Keidi i Nico van arribar a la desesperada que van aprofitar els asturians a la contra i Lazo, ara amb mitjanes ‘a l’estil Bellingham’, almenys va millorar la pilota parada.
Acabo les línies i venç el Leganés. Em poso ja en ‘mode playoff’, aquesta tortura dissenyada per a donar l’última oportunitat al grup d’equips dolents entre els bons. M’assalten els dubtes de la capacitat per a assegurar-ho primer i per a afrontar-ho després. Perquè, encara que no sigui el pitjor Espanyol que he vist, segurament és el de menys personalitat de la història.
Juan José Caseiro
