OPINIÓ | Juan José Caseiro: “Arribats aquí…”
L’opinió de Juan José Caseiro després de l’Espanyol – Sporting del playoff d’ascens:
Arribats aquí…
Van veure alguna vegada aquesta escena d’unes dones a les portes d’uns grans magatzems, preparades per a ser les primeres a entrar en temporada de rebaixes? S’obrien telenotícies amb aquesta imatge i copaven portades de diari. Una posada idèntica a la sortida d’un Espanyol que en vint-i-un segons va poder decantar la volta d’una semifinal, que va acabar sent agònica per una punteria distorsionada.
La parada de guàrdia de Joan al tir llunyà d’Otero va camí ja de convertir-se en costum; Omar va pagar amb vermella una imprudència, que repetida és molt menys del que aparenta; aquest Calero valia avui el doble del seu fitxatge, acompanyat d’un Cabrera racial, imponent i que va donar proveïment amb tot el que se li va presentar, mentre Milla va agrair les ajudes i li va guanyar al jugador clau del rival que ens podia trencar des de l’extrem.
L’exercici de simplificació de Gragera va contribuir a l’ordre en la cobertura i en la basculación de l’equip; si fos delicte el robatori de pilota, Keidi dormiria a la presó per reincident i Nico, va oferir valor afegit, ajudant en la contenció.
El mapa de calor de Jofre dibuixarà més de cent raigs en forma de desmarcatges sense haver rebut cap passada; Puado es podia haver coronat en la més clara i a partir de llavors va caminar renyit fins amb el control del cuir, mentre Braithwaite, continuarà esperant a estrenar-se en el gol en uns play off, on la pilota al pal apareix com l’indici del que pot venir.
Amb la finalitat d’engrossir el benefici de l’equip, Brian va ser el més encertat en l’embolic que van provocar els canvis, Salvi va ser una fórmula equivocada i Aguado activa l’alarma per semblar desconnectat. L’arpa de Gastón va frenar en el cel les Aerolínies Insua i Bauzá retornava el tercer migcampista que en els canvis anteriors havia mutat a un 4-4-2 ple d’inseguretats.
Des de la talaia del vaixell s’albira terra de primera. El Cantàbric que passa per Oviedo serà l’últim port en el qual atracar abans del desembarcament a Cornellà, en vespres de revetlla. No és moment de quedar encallats en la riba. Arribats aquí, seria absurd malgastar l’oportunitat que es presenta. El botí de primera no es troba sempre de rebaixes, però va sent hora d’aprofitar aquest ascens a preu de saldo.
Juan José Caseiro
