OPINIÓ | Juan José Caseiro: “Contra tots”
L’opinió de Juan José Caseiro després de l’Espanyol – Albacete:
Va dir Felip II al 1588 “que no va enviar les seves naus a lluitar contra els elements” i encara avui es posa en dubte la seva autoria de la frase. Potser la hi podria atribuir Manolo González, que bastant va haver de bregar amb valents manxecs convertits en gegants com veia el Quixot, perquè el senyor De la Font Ramos es va convertir en aquest element que gairebé tomba a l’Armada blanc-i-blava.
L’avantsala del gol de Melamed neix en un paradón de Joan, consagrat en la titularitat. A Omar li atacava aquest dimoni que és Fuster i la marxa pel partit va tenir massa estries; a Víctor li van tapar la sortida i va recórrer a l’ofici per a certificar la victòria. El clàssic esglai de Cabrera que no esborri tot el que va tapar i Brian va frenar a temps el cable solt i va completar el treball defensiu.
De Gragera part la tela d’aranya que va embullar a l’Albacete, sempre que no li xiulessin falta. Aguado va ser mata d’aquest futbol del nou testament en una tarda plomissa i Nico portava soroll de sabres pel seu futur i només el gol esborra el joc, però no el rum-rum.
Empatar aviat va ser essencial i Jofre va fer el gol que alliberava l’ansietat. El que va disminuir Puado en atac ho va augmentar en defensa i Braithwaite es va consumir en una baralla solitària i obligatòria per a completar l’esforç del grup.
La vermella va trastocar els plans i els canvis parlaven de necessitat: Keidi va enfortir la parcel·la, Sergi es va sumar al cuirassat defensiu i a Milla li va donar temps a sumar i gairebé sentenciar. Gastón, que rima amb ‘bastió’, va ser vital.
D’un càntic de les graderies de Sarrià en els 80, ha sortit l’últim eslògan motivador. Que així sigui i si m’ho permeten, res millor que haver-ho presentat el dia que li hem donat veu a Jordi Sabaté, exemple vital de quatre paraules que diuen que ell i nosaltres estem preparats per a “lluitar fins al final”.
Juan José Caseiro
