OPINIÓ | Juan José Caseiro: “Jugant a la ruleta russa”
L’opinió de Juan José Caseiro després de l’Amorebieta – Espanyol: “Ara sí, anem a play-off. Si la sensatesa sobrevola casa nostra, potser podem tenir alguna esperança. Això d’Amorebieta és l’última jaimitada, digna d’anunci. De l’estil d’aquell anunci de la favada, el de l’avi, qui, si encara visqués, podria actualitzar-lo dient: I l’Espanyol, què? Una altra vegada ha empatat a zero?”
L’opinió de Juan José Caseiro després de l’Amorebieta – Espanyol:
Diuen que és ficció, encara que tots coneixem episodis reals. Se suposa que ho practicaven oficials russos en períodes de guerra, víctimes de comportaments suïcides. Els parlo de la ruleta russa, aquest joc al tot o res, mortal en cas d’encertar amb l’única bala que es fica al tambor del revòlver. Manolo va carregar la pistola amb el projectil de l’atac i la inoperància a dalt, va convertir l’aposta en l’escena de Karra Elejalde a Airbag: cinc trets en la templa i cap encerta.
Nova imbatibilidad de Joan, que bé podria jugar de migcampista organitzador; Roca va pagar els plats d’un mal fer general; el contagi li va arribar també a Omar, centrador a enlloc; feia mal veure alhora la feblesa de Calero en un sprint al qual va arribar abans Cabrera, en el poc que va aparèixer l’uruguaià, i fet curiós també que Milla s’emportés la nota més alta en una posició inimaginable en la seva carrera.
Els precedents de guanyar sense xutar els va esgotar Ramis, per això Keidi va ser l’únic a fer-ho; Aguado va alentir qualsevol transició que eliminava la possibilitat de sentència.
El drama a davant va ser dels que fan època: Puado no conjuga intenció amb punteria, Keita es va superar negativament quant a actuacions passades i fins i tot Braithwaite ens va semblar un jugador menor.
Van entrar Salvi, Sergi, Gastón, Lazo i Brian com podien haver entrat fulano, mengano i zutano. L’única cosa significativa de la banqueta van ser els primers plans de Melamed, amb cara de “Angry bird enfadat”. Sembla una broma després del que hem aguantat.
Ara sí, anem a play-off. Si la sensatesa sobrevola casa nostra, potser podem tenir alguna esperança. Això d’Amorebieta és l’última jaimitada, digna d’anunci. De l’estil d’aquell de la favada, el de l’avi, que, si avui visqués, podria actualitzar-lo dient: I l’Espanyol, què? Una altra vegada ha empatat a zero?
