El futur de les seccions i la difícil decisió d’Arnau Baqué a l’espera d’un canvi de propietat en l’Espanyol
Fa un parell de dies, un tuit del president de SD Espanyol, les seccions blanc-i-blaves, Arnau Baqué, encenia totes les alarmes: “S’acosta el FINAL”.
S’acosta el FINAL 😔🔵⚪ #rcde
— Arnau Baqué (@arnaubr83) April 15, 2024
Un missatge que reflecteix el desgast personal d’aquest activista blanc-i-blau pel treball dut a terme aquests anys per a tirar endavant aquest magnífic projecte, que pot acabar morint d’èxit en haver aconseguit una gran dimensió esportiva sense l’ajuda de l’entitat blanc-i-blava, del RCD Espanyol. En el twitch de Javier de Haro, Arnau Baqué traslladava aquest dimecres que la seva voluntat és posar punt i final a la seva llarga etapa al capdavant de SD Espanyol: “La meva intenció és deixar-ho a 30 de juny, quan acaba el període d’inscripcions per a la pròxima temporada. La meva intenció és aquesta, hi ha un desgast molt gran després de set anys, cinc d’ells com a president. Estic tenint problemes en la meva vida personal i familiar per aquesta dedicació, que també m’està portant problemes de salut. Estic intentant aguantar per si hi ha un relleu en el club, que fa que seccions pugui entrar en l’entitat i em pugui anar deixant a SD Espanyol en bones mans”. Qüestionat per si la seva decisió és definitiva, reflexionava: “No hi ha ningú insubstituïble, jo el que menys, però tampoc vull que SD Espanyol desaparegui i necessito trobar un bon relleu i implicació de la gent, si me’n vaig no puc deixar el club penjat. Estic en una situació delicada”.
En els pròxims dies ha de produir-se una reunió amb la junta de SD Espanyol per a abordar entre altres aquests temes, i també analitzar el futur del club poliesportiu: “La situació econòmica en què està el club SD Espanyol, és que estem gairebé sobredimensionats, per sobre de les nostres possibilitats econòmiques. Si puja el volei serien 5 seccions en categoria nacional i són moltes. Es fa difícil. Cal fer un plantejament, l’esforç és immens cada temporada i necessito un relleu en l’Espanyol, si no això acabarà caient”. Baqué, que reconeix que ha tingut els seus temes personals i professionals descuidats per aquesta dedicació a les seccions, insisteix que per a continuar creixent fa falta el suport del club, del RCD Espanyol, i no necessàriament en el tema econòmic sinó en reconeixement i suport; en aquesta conjuntura, únicament la perspectiva que hi hagi un canvi de propietat li fa mantenir l’esperança: “Estem en un pressupost aquest any d’uns 350.000 euros per als 22 equips que tenim… El cap em diu alguna cosa que el cor no vol executar, i em solc portar més pel cap, la qual cosa m’ha portat molts problemes. La possibilitat d’un canvi imminent en la propietat de l’Espanyol és el que em manté. Si l’horitzó que ens espera és aguantar tres anys més de Rastar, no sé… Si del club tingués un reconeixement, em donaria la vida. Quan busco un espónsor haig d’explicar mil coses absurdes, com si som o no Espanyol o per què no portem l’escut… és molt complicat. Jo em sento a vegades un enemic de la directiva sense voler-lo ser, quan el club no és capaç de posar un tuit desitjant sort als nostres equips, és que això costa diners, això va en contra del club? He vist a l’Espanyol fer tuits per a agrair coses a Aduriz, que no sé quina relació té amb l’Espanyol, són coses així les que em van minant”. Baqué, davant la perspectiva de l’arribada d’uns nous propietaris, confia que siguin més receptius cara a fer costat al multiesport del que han estat Chen Yansheng i Rastar al llarg d’aquests anys: “Si arriba una nova propietat i accepta a SD Espanyol i la vol portar a la seva manera, jo m’aparto, ja hauré complert la missió de posar el club en marxa. El que vull és una reacció per part de la directiva del club”.
Baqué, que explicava que l’última reunió amb la directiva del RCD Espanyol data de l’estiu passat, quan se’ls va proposar convertir-se en una penya, alguna cosa que considera “inviable”, també admetia que enguany ha tingut decepcions per l’escassa resposta per part de l’espanyolisme en moments puntuals, i pel fet que tampoc s’hagin enganxat malgrat posar en marxa seccions molt reclamades com les de bàsquet i futbol sala. Un altre problema és la dispersió de seus, per al que continua treballant per a aconseguir situar-se en el pavelló del carrer Lleida, encara que en el seu moment també va proposar al club aprofitar algun espai en els seus terrenys per a construir una petita instal·lació amb capacitat per a unes 1.000 persones l’ús de les quals servís per als equips del mateix club. “Hem arribat a un sostre esportiu si no hi ha una major implicació de l’espanyolisme en general o del club”, rematava a mode de resum el president d’SD Espanyol.
