El Comitè desestima les al·legacions de l’Espanyol i sanciona a Manolo González amb dos partits de suspensió
El tècnic de l’Espanyol Manolo González ha estat sancionat amb dos partits de suspensió després de la seva expulsió la passada jornada en el partit davant el Llevant, per la qual cosa no podrà dirigir a l’equip des de la banqueta ni davant Andorra ni en el Martínez Valero enfront de l’Elx . El gallec podrà tornar a ocupar el seu lloc en el partit de casa davant l’Sporting de Gijón, corresponent a la jornada 38. Recordem que Manolo González va ser expulsat per Daniel Jesús Trujillo Suárez, segons recollia l’acta, per faltar al respecte al cos arbitral: “En el minut 76 el tècnic Jose Manuel González Álvarez va ser expulsat pel següent motiu: per protestar de manera irada havent estat prèviament advertit per això i, a més, dirigir-se cap a nosaltres en els següents termes: ‘A prendre per cul!’.”
Aquest és el text de la resolució de Disciplina: “2 partits de suspensió per Actituds de menyspreu o desconsideració cap a els/as àrbitres/as, directius/as o autoritats esportives, amb multa accessòria en quantia de 400 € al club i de 600 € a l’infractor. (Article: 124)”. Així responen a les alegaciónes del club: “Vistes les al·legacions i la prova aportada pel R.C.D ESPANYOL DE BARCELONA, SAD relatives a l’expulsió del seu entrenador Sr. JOSE MANUEL GONZALEZ ALVAREZ aquest Comitè de Disciplina considera el següent
PRIMER.- En l’Acta del partit celebrat el 12 d’abril de 2024 en l’Estadi Municipal de Butarque entre el CD Leganés i el RCD Espanyol de Barcelona , corresponent a la jornada 35 de la temporada 2023-2024, del Campionat Nacional de Segona Divisió, consta el següent: “Expulsions RCD Espanyol de Barcelona: En el minut 76 el tècnic Jose Manuel González Álvarez Martínez va ser expulsat pel següent motiu: per protestar de manera irada havent estat prèviament advertit per això i, a més dirigir-se cap a nosaltres en els següents termes: ”a prendre per cul”.
SEGON.- El RCD Espanyol de Barcelona compareix en termini per a formular al·legacions respecte a la meritada decisió arbitral adoptada davant la conducta atribuïda al seu tècnic i recollida en l’acta
TERCER.- La pretensió deduïda pel Club al·legant es funda , encara que no s’invoca expressament ,en l’article 27.2 del Codi Disciplinari de la RFEF.
En efecte, almenys, una part de la conducta referida, la consistent a haver abocat l’expressió “a prendre per cul”, sosté el compareixent que “no anava dirigida res més que a les persones que envoltaven al Sr. González (que també subscriu la present i confirma el que afirmem) i que, malgrat la vehemència, no era més que un alleujament, no un insult ni una faltade respecte”), la qual cosa procediria enquadrar en error manifest.
Centrat en els termes apuntats les al·legacions formulades, ha de fer-se referència, en primer lloc, als preceptes de la normativa federativa que es refereixen a la funció que han de complir els àrbitres durant els partits. En aquest sentit, ha de citar-se en primer lloc l’article 260 del Reglament General de la Real Federació Espanyola de Futbol (RFEF), el qual, en el seu primer paràgraf, estableix que “l’àrbitre és l’autoritat esportiva única i inapel·lable, en l’ordre tècnic, per a dirigir els partits”. Entre les obligacions que li incumbeixen durant el desenvolupament de l’encontre està la de “amonestar o expulsar, segons la importància de la falta, a tot futbolista que observi conducta incorrecta o procedeixi de mode inconvenient i així mateix a entrenadors, auxiliars i altres persones reglamentàriament afectades” (article 261, paràgraf 2, apartat e)); Igualment, després dels encontres, haurà de “redactar de manera fidel, concisa, clara, objectiva i completa, l’acta de l’encontre, així com els informes ampliatius que estimi oportuns, remetent, amb la major urgència i pel procediment més ràpid, l’una i els altres, a les entitats i organismes competents” (article 261.3, apartat b). Sobre el valor probatori d’aquestes actes, l’article 27 del Codi Disciplinari de la RFEF quan assenyala que les mateixes “constitueixen mig documental necessari en el conjunt de la prova de les infraccions a les regles i norma esportives” (paràgraf 1). I afegeix que “en l’apreciació de les
infraccions referents a la disciplina esportiva, les decisions de l’àrbitre sobre fets relacionats amb el joc són definitives presumint-se certes, excepte error material manifest” (paràgraf 3). Aquest i no un altre ha de ser el punt de partida d’aquesta resolució i de la decisió que hagi d’adoptar-se: les actes arbitrals gaudeixen d’una presumpció de veracitat iuris tantum, que podrà ser, en conseqüència, desvirtuada quan es provi l’existència d’un error material manifest.
QUART.- Això és, en definitiva, la qual cosa hauran de tenir en compte els òrgans disciplinaris federatius quan, en l’exercici de la seva funció de supervisió, adoptin acords que invalidin les decisions adoptades per l’àrbitre i reflectides en les actes arbitrals. Aquesta possibilitat, no obstant això, se circumscriu a supòsits molt determinats. En general, no serà possible revocar una decisió arbitral invocant una discrepància en la interpretació de les Regles del Joc, la competència “única del qual, exclusiva i definitiva” correspon precisament al col·legiat segons el que s’estableix per l’article 118.3 del Codi Disciplinari federatiu. Únicament si s’aportés una prova concloent que permetés afirmar l’existència de l’esmentat error material manifest, a causa de la inexistència del fet que ha quedat reflectit en l’acta o a la palesa arbitrarietat de la decisió arbitral, farà fallida la presumpció de veracitat de la qual gaudeixen les actes arbitrals d’acord amb el que es disposa en l’esmentat Codi Disciplinari.
CINQUÈ.-La doctrina dels òrgans disciplinaris d’aquesta RFEF i del Tribunal Administratiu de l’Esport (TAD) recolzen les anteriors afirmacions. Tots ells han resolt de manera clara en diferents Resolucions la necessitat que les proves aportades demostrin de manera concloent l’error manifest de l’àrbitre. Pot citar-se en aquest sentit la Resolució del TAD de 29 de setembre de 2017 (Expedient 302/2017), que va afirmar que “quan el referit article 27 del Codi Disciplinari de la RFEF assenyala que les decisions arbitrals sobre fets relacionats amb el joc són “definitives presumint-se certes, excepte error material manifest” està permetent que el principi d’invariabilitat (“definitiva”) del qual gaudeix la decisió arbitral en favor de la seguretat jurídica, en aquest cas, de les Regles del Joc, pugui no obstant això mitigar-se quan concorregués un “error material manifest”, com a modalitat o subespècie del “error material”, és a dir que es tracti, com ha assenyalat el Tribunal Constitucional, quan s’ha referit a aquest terme en les lleis processals (Vinya. Articles 214.3 de la Llei d’Enjudiciament Civil i 267.3 de la Llei orgànica del Poder Judicial), d’un error clar o patent, independentment de tota opinió, valoració, interpretació o qualificació jurídica que pugui fer-se”. En definitiva, només la prova d’un error material manifest faria fallida la presumpció de veracitat de la qual gaudeix l’acta arbitral i permetria deixar sense efecte el consignat pel col·legiat.
SISÈ.– A fi d’atacar la veracitat de les decisions consignades en l’acta arbitral, el recurrent ha de proporcionar a l’òrgan disciplinari proves adequades i suficients per a demostrar l’existència de “un error material manifest”. Per part seva, correspon a l’òrgan disciplinari federatiu, en aquest cas a aquest Comitè de Disciplina, determinar el valor i abast de la prova portada al procediment, consistent en una declaració signada pel propi entrenador expulsat, pel Segon Entrenador, pel Delegat de l’Equip i pel Utiler ( “signem el present document com a testimonis que no va ser en cap moment dirigida a cap persona de l’equip arbitral” ;”el present escrit ve signat per les persones que van presenciar els fets i que donen fe i testimoniatge que l’expressió “a prendre per cul” no anava dirigida a cap persona del trio arbitral ni al quart arbitro”)
SETÈ.- La tasca d’aquest aquest òrgan disciplinari, d’acord amb la normativa federativa que resulta d’aplicació és determinar, si és el cas, l’existència d’un error material manifest en la descripció arbitral de l’acció. Com s’ha dit aquí, únicament la prova d’un error d’aquest tipus pot desvirtuar l’apreciació realitzada pel col·legiat i, en conseqüència, la veracitat del que va fer constar en l’acta. És necessari en tot cas que es tracti d’un error clar o patent, independentment de tota opinió, valoració, interpretació o qualificació jurídica que pugui fer-se, circumstàncies que no es donen en aquest cas.
És obvi la inhabilitat plena d’una mera declaració signada per a desvirtuar la presumpció de certesa del contingut de l’acta arbitral (art. 27.3 del CDRFEF), per la qual cosa aquesta ha de prevaler. Assegut això, cap dubte cap que els fets examinats, tant la “protesta irada de la qual va ser prèviament advertit” com la de dirigir-se als àrbitres “en els següents termes :a prendre per cul”) s’incardinen en el tipus infractor contemplat en l’articulo 124 del CDRFEF i per la comissió del qual correspon imposar una sanció de suspensió de dos partits. En virtut de quant antecedeix, el Comitè de Disciplina ACORDA :
1. Desestimar les al·legacions formulades pel RCD Espanyol de Barcelona i confirmar l’expulsió en el minut 76 del seu entrenador Sr. JOSE MANUEL GONZALEZ ALVAREZ
2. Imposar a aquest tècnic la sanció de suspensió durant dos encontres, en aplicació del que es disposa en l’articulo 124 del Codi Disciplinari de la RFEF.
Luis Blanco, substitut de Manolo González en la banqueta de l’Espanyol
Luis Blanco, el segon de Manolo González, serà qui ocupi la banqueta durant l’absència del gallec. El de Santa Coloma de Gramenet ja va dirigir al primer equip perico fa dos anys quan va ser destituït Vicente Moreno dos partits, l’Espanyol – València (1-1) i el Granada – Espanyol (0-0.
Cabrera, baixa també, mentre segueix l’alerta groga
També ha estat sancionat per un encontre Leandro Cabrera, que després de la targeta groga vista en Butarque compleix cinc i no estarà davant l’Andorra. Segueixen advertits amb quatre amonestacions en el seu còmput particular Nico Melamed i Martin Braithwaite, i també Keidi Bare, que acumula 9.
