Manolo González als micròfons de COPE: “Jugant com l’altre dia som el millor equip de la competició”
El tècnic blanc-i-blau ha passat pels micròfons d’Esports COPE, on Joan Batllori i Quique Iglesias han pogut parlar durant uns 15 minuts amb el míster perico: “Per al jugador, tenir la gent del seu costat en el partit és una cosa increïble. La gent no és conscient d’això. L’afició és molt important per fer que l’equip tiri endavant”.
El RCD Espanyol de Manolo González s’ho juga tot aquest dijous en la tornada de la primera ronda del play-off d’ascens a LaLiga EA Sports. Després de guanyar el partit d’anada i encarrilar -o tenir un cert avantatge- l’eliminatòria, el míster perico ha realitzat una entrevista als companys Joan Batllori i Quique Iglesias, de la Cadena COPE a ‘Esports COPE’. El tècnic nascut a Lugo ha tornat a mostrar la seva visió de futbol i no ha defugit cap de les preguntes, assegurant així que: “Hem d’aconseguir que el partit es posi del nostre costat, que això per a nosaltres és vital. La idea és aconseguir que l’Sporting de Gijón no entri en el partit de cap manera”.
Està l’eliminatòria encarada: “Bé, sobretot content per la imatge de l’equip. Ara cal donar una bona imatge a casa i fer-ho bé. Quant a confiança, és positiu per passar l’eliminatòria”.
S’està treballant més durant la setmana el nivell mental?: “Sí, però guanyar va fer que els jugadors agafessin de nou el nivell futbolístic mostrat l’altre dia”.
Com es planteja un partit com el de dijous sabent que tens avantatge?: “Hem de ser nosaltres mateixos. Hem d’aconseguir que el partit es posi del nostre costat, que això per a nosaltres és vital. La idea és aconseguir que l’Sporting de Gijón no entri en el partit de cap manera”.
Com se li explica a un jugador que encara no s’ha guanyat res?: “Ells són molt conscients. Els jugadors han sofert molt durant l’any. Potser, aquesta pressió soferta durant tot l’any es tradueix ara en un avantatge a l’hora de jugar el play-off, ja que al final t’hi acostumes. Jo, des que soc aquí, cada partit ha estat una final per guanyar. En aquest aspecte, en l’àmbit mental, arribem forts”.
Quines esperes de l’afició perica aquest dijous?: “Coneixent la gent de l’Espanyol, puc entendre la reacció del dia del FC Cartagena. Són moments de frustració i empipament pel fet de no pujar directes. Així i tot, estic convençut que la gent estarà a mort els 90 minuts i que empenyeran des de fora, segur. He tingut la sort que la gent ha estat amb mi i amb l’equip, encara que no hem obtingut totes les victòries que volíem”.
Aquesta afició també demostra que el club està viu: “La gent està amb l’equip. La gent estreny i des del minut 1 anima. Això sí, després del partit, quan l’àrbitre xiuli el final, que mostrin la seva disconformitat. Per al jugador, tenir a la gent del seu costat durant el partit és una cosa increïble. La gent no és conscient d’això. L’afició és molt important per tirar endavant l’equip”.
Hi ha jugadors als quals l’ha afectat especialment?: “Però això passa en tots els equips. Que la gent et xiuli al teu propi camp és una situació que no és fàcil d’assimilar per part d’un jugador”.
Està l’equip en el moment ideal?: “Sí, penso que tenen confiança. Tot això té un procés de treball. Costa molt guanyar aquest equip. Jugant com l’altre dia som el millor equip de la competició. Hem preparat molts partits per jugar així. L’altre dia es va tenir paciència i la pilota es movia d’un costat a l’altre. L’altre dia vam veure una cosa semblant al que a mi m’agradaria que fos l’Espanyol”.
El primer que vas pensar quan vas arribar va ser…: “porteria a zero i defensar fort”?: “No, al contrari. Era trobar el joc. Que l’equip tingués la pilota i construir des de darrere. Quan vaig arribar, el nivell de confiança no era el més idoni i als jugadors els costava assumir aquest punt de tenir la pilota i no tenir por a fallar”.
‘Lele’ Cabrera: “Cabrera ho és tot. M’encantaria tenir-lo en qualsevol equip. Hem tingut les nostres enganxades -tècnicament parlant-. És un paio que va de cara. És un jugador que, per a mi, ara mateix, és intocable en l’equip. Faltava aquest tipus de líder”.
Martin Braithwaite i la no convocatòria amb Dinamarca: “Egoistament, vaig respirar quan me’n vaig assabentar. Em sap molt greu per ell i per Keidi Bare, però tots dos són molt importants per a l’Espanyol ara mateix”.
Joan García: “També Pacheco té una gran labor des que es va lesionar. Sempre està ajudant. A més, Fortuño és al darrere pressionant. Joan García és un xaval espectacular. És un noi encantador. Un porter que domina tots els registres en el camp: solvent per dalt, bon joc amb els peus i sota pals és una assegurança. A més, evita moltes ocasions perquè sempre està atent a les sortides. Si no el tornen boig, que ja sabem com va aquest món, té un futur impressionant”.
Nico Melamed: “Bé, bé. Amb Nico ja vaig explicar la situació després d’allò de Valladolid. És indiscutible per a un equip a segona divisió. Amb Puado més del mateix. Poden estar més o menys encertats, però estimen l’Espanyol i són els primers que volen pujar de categoria”.
Com portes tu personalment aquesta situació?: “Hi ha dies millors i dies pitjors. Quan perdo sempre estic fotut. Només m’agrada guanyar i sé la responsabilitat que tinc ara. Però bé, haig de tenir el cap fred cada setmana per analitzar el rival i aprendre i reinventar-me cada dia”.
Vas arribar a pensar que mai t’arribaria aquesta oportunitat?: “Tenia clar que no seria a l’Espanyol ara per ara, però bé, al final treballem i entrenem cada dia per tirar els partits endavant. Sincerament, jo pensava que l’oportunitat m’arribaria pujant un equip de primera RFEF a segona. Però hem arribat d’una altra manera i cal intentar que l’equip estigui a Primera divisió i, a partir d’aquí, gaudir d’un ascens que serà molt bonic per a tothom”.
Hi ha diferències en el tracte amb futbolistes d’elit respecte dels més modestos?: “Sí. Quan fas el salt en divisions es nota. A més, l’Espanyol de segona, amb tots els respectes, no és el mateix que un altre equip de segona. És un equip amb història i amb condicionants molt més grans que altres equips de LaLiga Hypermotion. Per sort, ho portem bé”.
Si a Manolo González li ofereixen la banqueta a primera divisió, què contesta?: “Endavant, segur. Però no és el moment i no és el que més em preocupa ara mateix. Sé que la gent no em creu, però només m’importa que l’Espanyol ascendeixi. Si l’equip puja i no soc l’entrenador, me’n vaig tan content perquè el treball s’haurà fet i la gent em tindrà afecte. L’important és que el club estigui a primera divisió sigui com sigui”.
Tens contracte amb el ‘B’: “Sí, quan acabi la temporada ja es veurà. Ara mateix no és el que més em passa pel cap”.
SD Eibar o Real Oviedo?: “M’és igual. Tots dos equips tenen condicionants i són complicadíssims. Serà una eliminatòria complicada, igual que aquesta. Nosaltres, fora de casa estem bé. Hipotèticament, jugar-te-la a Eibar en l’últim partit, però no és el que més em preocupa ara”.
Veuràs l’eliminatòria entre Eibar i Oviedo?: “Sí, sí. Òbviament, cal analitzar-ho tot. A part, si no estigués entrenant l’Espanyol, també la veuria, perquè m’agrada. La veuré segur”.
